dijous, 23 d’abril de 2009

L'Abecedario esférico (1997), l'Aleph de Pamela Moore



A en Jaume Amill, un borgià de pedra picada capaç de batejar l’empresa que va cofundar amb un nom literari i borgià, D’Aleph.


Aclaró que un aleph es uno de los puntos del espacio que contiene todos los puntos. (...)
Al abrir los ojos, vi el aleph.
- ¿El aleph? – repetí.
- Si, el lugar donde están, sin confundirse, todos los lugares del orbe, vistos desde todos los ángulos. (...)
Jorge Luis Borges

El difícil món del llibre d’artista és molt relliscós perquè, i aquesta és una de les gràcies, els límits del que és una obra d’art són molt tènues. Des de Piscolabis Librorum una de les coses que volem mostrar és, precisament, que darrera de qualsevol relació entre imatge i lletra pot haver-hi bellesa i estètica. Analitzada una per una, qualsevol creació humana té en compte un impuls, encara que inconscient, d’estètica.
Llavors, podem distingir entre un llibre d’artista i un llibre convencional, acuradament dissenyat? És que l’artesà que va triar els tipus de lletra, el paper, la mida, el relligat, les guardes... no ho va fer perquè el llibre es convertís en obra estètica? Quina diferència hi ha entre un artesà de l’edició i un artista que fa llibres?
Mentre mirem l’Abecedario esférico de Pamela Moore tots els dubtes sobre les fronteres de l’art ens venen al cap... és una obra –i perdoneu-me l’acudit fàcil- rodona! Amb tota la seva menudesa aquest llibre és capaç de desvetllar una reflexió filosòfica com poques obres ho aconsegueixen. A més, com a obra d’artista té la qualitat que la forma està molt meditada i molt ben acabada, sense deixar res a la improvisació.
Contemplant aquesta petita esfera de només 5 cm. de diàmetre hom s’adona de la conjunció del domini tècnic i conceptual de l’obra. Així, sobre dues semiesferes de fusta s’ha relligat una pell de xai curtida en blau i marró. Uns imans interiors ajuden a fer encaixar perfectament aquestes dues semiesferes per formar un punt.
De l’interior del llibre surt una llarga tira de paper plegada en forma d’acordió que conté un magnífic abecedari, amb una lletra per “pàgina”. Constitueix una meravellosa col·lecció tipogràfica ja que cada lletra és impresa amb un tipus mòbil d’una família diferent. També es juga amb els colors, ja que està imprès amb diverses tintes i cada lletra és d’un color diferent de la del costat.

Pamela Moore és una artista nord-americana fascinada pel món del llibre i ha tingut una formació pràctica sobre les seves tècniques tant a Arizona com a Barcelona. Tant ella com els seus llibres d’artista han viatjat per tot el món (des de la República Txeca, Índia, Grècia, països escandinaus...) i ha aprofitat per fer-ne cursos. Actualment resideix als Estats Units malgrat que no ha perdut els vincles amb Barcelona.
Aquesta impressió tipogràfica a la manera antiga es deu a l’amistat que l’artista manté amb el també artista, impressor i bibliòfil Miquel Plana d’Olot. Miquel Plana posà a disposició del projecte un mostrari tipogràfic que denota la gran variació de caixes de què disposa. La resta de la feina de relligat i preparació final del llibre Pamela Moore la realitzà en el taller que el 1997 tenia al barri gòtic de Barcelona.
La primera vegada que vaig veure aquest llibre em vingué al cap el conte de Jorge Luís Borges de l’Aleph, com a punt en el que hi ha tots els llibres tant des del vessant de contingut (l’alfabet tipogràfic) com de continent (el relligat, la mateixa tipografia, la varietat de color, l’esfera sense angles...).
Tots els llibres són possibles en aquest abecedari esfèric que culmina una investigació de l’autora a l’entorn dels llibres esfèrics. En aquest cas se’n va fer una tirada de 18 exemplars numerats.
-->Bon Sant Jordi per a tothom amb tots els llibres que són possibles en l’Abecedari esfèric de Pamela Moore.

13 comentaris:

  1. Gràcies, una metàfora impressionant de tot el que és i ha significat el llibre i l'escriptura en la nostra cultura. Tot en un punt.

    ResponSuprimeix
  2. Un apunt perfectament rodó per avui. Bona llibrada!

    (El tiratge és de 18? Uffff)

    ResponSuprimeix
  3. Una petita joia.
    Nota: És excel·lent el teu bloc. R.

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies a tots tres (Clidice, Puigmalet i rsm). A mi és un llibre que m'emociona, sóc així de beneit!

    ResponSuprimeix
  5. Gràcies pel regal i pel teu bloc! Bona diada a tots els llibreferits!

    ResponSuprimeix
  6. Galderich. Mi estimado amigo Que pieza más provocadora nos has presentado, exacta metáfora de las inagotables posibilidades del libro. La idea de utilizar diferentes familias tipográficas me parece genial. Gracias por compartirla y convertir a la pantalla de la computadora en otro aleph.

    ResponSuprimeix
  7. Allau, bona diada i gràcies a tu.
    Marco, gràcies també pels teus comentaris.

    ResponSuprimeix
  8. Amigo Galderich:

    Permíteme otra comparación adicional a la borgiana.

    El Diccionario esférico me recuerda otro texto circular guardado en caja esférica. Me refiero a la edición de la Constitución del 12 llamada “la polvera”. Para evitar a los espías de Fernando VII se hizo una edición de la Constitución impresa en pequeñas hojas circulares que se guardaron en una polvera de metal dorado. De esta manera viajó la Pepa de Cádiz a Madrid. Todavía corren ejemplares de la polvera por el mercado.

    Saludos bibliófilos.

    ResponSuprimeix
  9. Diego, tens raó, la Constitució de Cadis es va publicar en un estoig circular i impressa sobre format circular. A partir d'aquell moment se'n impres de les altres constitucions espanyoles posteriors exemplars circulars com a homenatge a la de Cadis.
    Malgrat tot aquestes edicions són circulars, però no esfèriques.
    És curiós com ens crida l'atenció un llibre que surt de les normes i en el cas de la Constitució de Cadis ningú podia preveure que pogués viatjar clandestinament per Espanya dintre de les capses de pòlvores femenines.

    ResponSuprimeix
  10. Que curiós això de la 'polvera'...

    Llavors, en són 18 o n'hi ha més?

    ResponSuprimeix
  11. Si, el cas de la "polvera és molt curiós" i molt rars els seus exemplars!

    Aquest Abecedario esférico té un tiratge de 18 exemplars. La Pamela Moore en va fer proves abans (com la que reprodueixo enmig de l'article) però eren fetes amb una impressora a raig de tinta.

    ResponSuprimeix
  12. Quina joia!
    He quedat bocabadada.

    Gràcies Galderich.

    ResponSuprimeix
  13. Nostra maleta,
    Si, i a més té forma de joiell que s'obre com la boca.

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols