dimarts, 16 de juny del 2009

La Rosa de Oro (1868) d'Isabel II, un incunable fotogràfic de propaganda política

Al meu pare, que tangencialment em va iniciar en el coneixement del regnat d’una de les reines més desgraciades d’Espanya, Isabel II. Filla de Ferran VII, quan tenia tres anys i fou proclamada reina (1833) s’iniciaren les guerres carlines i, a causa de la incompetència dels seus regents (la seva mare, Maria Cristina, i el General Espartero, el que bombardejà Barcelona), fou proclamada major d’edat als catorze anys perquè governés el país... No és d’estranyar que tot plegat acabés com el rosari de l’aurora!

En litografia s’utilitza l’ostentós nom d’incunable litogràfic per parlar dels primers llibres publicats amb gravats litogràfics. Llavors, quan parlem dels primers llibres que publiquen il•lustracions a base de la nova tècnica fotogràfica, els hem d’anomenar incunables fotogràfics? No ho sé pas, però aquest és el cas del llibret que comentarem avui i que incorpora d’una manera molt precoç una fotografia en comptes d’un gravat per il•lustrar el contingut.


En un primer moment les plaques fotogràfiques només servien per tenir un original que era el vidre mateix, un cop impressionat. No fou fins a la dècada del 1840, quan es descobrí el procediment del col•lodió humit i els papers a l’albúmina, que es pogueren fer una certa quantitat de còpies amb una bona definició. Malgrat això el procediment era molt car i per això hom preferí continuar pagant un artista/artesà perquè treballés la fusta, el coure o la pedra per fer-ne després gravats, d’estampació més econòmica. No fou fins ben entrat el segle XIX que hom aconseguí crear els fotogravats sobre una superfície de zinc, però això ja és una altra història.

Acte d'atorgament de la Rosa d'Or a Isabel II segons un gravat d'una revista de l'època (Font: Todocoleccion.net)

El llibre que presentem avui, és dels primers a Espanya que utilitza la fotografia com a il•lustració d’un text i no com a àlbum de fotografies, cosa que ja s’havia fet algunes vegades. El text explica l’atorgament per part del papa Pius IX de la Rosa d’Or a la reina Isabel II. Aquesta distinció era una mena d’homenatge que feien els papes des del segle XI a personalitats aristocràtiques (principalment reines) que s’havien distingit per la seva puresa i la defensa del cristianisme. Darrerament, aquesta Rosa d’Or, per dignitat, només s’ha atorgat a diverses advocacions marianes.


Pedro Martínez de Hebert fou l’autor d’aquest llibret titulat La Rosa de Oro enviada por la Santidad de Pio IX a S.M. la Reina Doña Isabel II en Enero de 1868. Noticias históricas acerca de esta dádiva pontificia, i fou imprés a Madrid per Miguel Ginesta el mateix 1868. És de mig foli (19 x 13 cm.), enquadernat amb una tela granatosa treballada (possiblement del mateix Miguel Ginesta) que té gravats els escuts daurats de Pius IX a l’anvers i el d’Isabel II al revers. El llibre és d’una tipografia molt elegant i uns marges molt mesurats i proporcionats, impecable. I a més conté una fotografia d’albúmina enganxada sobre una cartolina adjuntada al llibre que reprodueix la Rosa d’Or com si d’una litografia es tractés.


El llibre segueix la tradició dels llibres que recollien la crònica de manifestacions efímeres ja que intenta reflectir la cerimònia en què es va dur a terme el lliurement d’aquesta condecoració papal i preservar-ne el record. Es reprodueixen els textos oficials d’atorgament de la Rosa d’Or per part de Pius IX, la cerimònia i els diversos protocols, els assistents a l’acte... En fi, Isabel II va aprofitar aquest condecoració com un acte de propaganda política i el llibre es devia vendre entre els cercles aristocràtics com solia succeir amb aquests tipus de llibres.


Aquest atorgament de la Rosa d’Or, obtingut per la intermediació d’Antoni Maria Claret (arquebisbe de Trajanópolis i confessor de la reina) va portar molta polèmica perquè en principi estava destinat a homenatjar la puresa de les dones que el rebien i, a Espanya, tothom sabia que la reina podia ser moltes coses, però pura en el sentit de casta segur que no. Era molt coneguda la llista dels seus amants i aquest element, juntament amb la mancança de llibertats i el desgavell econòmic, fou molt decisiu perquè tant els sectors més conservadors com els més liberals (per no parlar dels republicans) creguessin oportú un canvi de règim.


L’atorgament de la Rosa d’Or fou vist per tothom com una hipocresia més de la monarquia i de la Cúria vaticana i de l’embolica que fa fort del govern, fet que alimentà encara més el sentiment anticlerical espanyol del segle XIX. Tot plegat culminà en la Revolució de la Gloriosa el setembre del 1868 (el mateix any de l’atorgament de la Rosa d’Or i de la publicació d’aquest llibre) que obligà a la reina a exiliar-se a París. La veu popular comenta que el Papa, quan li van dir que a Espanya es criticava aquest atorgament, va exclamar: E un poco puttana ma é molto piadosa!


Com a reflex de l’opinió que mereixia la concessió de la Rosa d’Or en els corrents antisabelins i anticlericals vull publicar dues caricatures de l’àlbum de caricatures polítiques pornogràfic de Los borbones en pelota del 1869-1870 que van realitzar els germans Bécquer (Valeriano el dibuix i Gustavo Adolfo els versets) i que actualment es conserven en la Biblioteca Nacional d’Espanya a Madrid. En publico només aquestes dues perquè són de les moderades. La resta les hauria de publicar al meu bloc no apte per a menors, el Piscolabis Maioris.

Dibuixos originals de Valeriano Bécquer i text de Gustavo Adolfo Bécquer de l'àlbum de Los Borbones en pelota signat amb el pseudònim de SEM (Biblioteca Nacional de España, Madrid)

En aquestes dues contundents caricatures apareixen des del Papa a Antoni Maria Claret (confessor de la reina), sor Patrocinio (consellera espiritual de la reina), González Bravo (primer ministre), Carlos Marfori (l’amant de la reina d’aquell moment), Francisco de Asís (el rei consort i cornut), el príncep Alfons com a Déu Pan...i, naturalment, la reina que va nua. Encara falta una altra il•lustració al•lusiva a la puresa que simbolitzava la Rosa d’Or, però que no reprodueixo per les raons adduïdes anteriorment i que porta els versets:

¡Singularis natura!
queda, aunque joda mucho, siempre pura!



BIBLIOGRAFIA:

PARR, MARTIN i BADGER, GERRY. The Photobook: A History, volume I. Londres, Phaidon Press Limited, 2004.
UTRERA GÓMEZ, REYES. Libros ilustrados con fotografías originales en la Real Biblioteca a "Reales Sitios” nº 171. Madrid, Ediciones Patrimonio Real, 2007. pp. 50-66
VV.AA. SEM. Los borbones en pelota. Madrid, Compañía Literaria, 1996.

20 comentaris:

  1. Interessant llibre i interessant ressenya històrica, ara ens fa la sensació que quan es va començar a fotografiar ja es feia en un rodet Kodak i va passar temps abans de què la tècnica permetés realitzar allò que la teoria ja permetia :) Quina gràcia que Mr. Becquer de tant en tant es despistés de les obscures orenetes! Gràcies :)

    ResponElimina
  2. Ja, ja... de fet les meves filles no conceben un màquina de fotografiar on no vegis el resultat per la pantalleta!
    Ni nosaltres haguéssim concebut fa cinc anys que estaríem davant l'ordinador penjant informació perquè qui volgués la pogués llegir...

    ResponElimina
  3. Amigo Galderich: joya bibliográfica preciosa. Preciosa respecto a la calidad de la impresión, los tipos utilizados, el papel y la novedad incunabulística de la fotografía.

    En mi opinión la encuadernación también es de Ginesta (que destaca por sus magníficos y buscadísimos trabajos en Almanaques reales y otras obras). Debería llevar su firma y si no la lleva es porque probablemente el ejemplar iría en estuche, habitual en Ginesta, que es donde firmaba la encuadernación.

    Respecto a la castidad de Isabel II, ¡qué decir! pura provocación real aceptar tal condición y mordaz respuesta de Bécquer. Las litografías con las caricaturas son extraordinarias. Una familia de Valencia conserva en su hogar, como veneranda reliquia, la cuna de Alfonso XII, cuyo padre siempre se dijo no fue “doña Francisquita” sino un apuesto, esforzado y valiente militar valenciano por entonces destinado en Palacio.

    Saludos Reales.

    ResponElimina
  4. Diego,
    Gràcies per les teves aportacions. L'encuadernació no porta cap signatura de Miguel Ginesta però la qualitat que té i el fet que fos en sèrie devia fer que no la signés i fos d'ell. No el coneixia com a encuadernardor. Afegeixo aquesta possibilitat que apuntes a l'article.
    Els altres exemplars que relaciona el "Catálogo de Patrimonio Bibliográfico" no parla de cap capsa per guardar-lo.
    Sobre el tema de Bécquer no he volgut recrear-me, que podria, i només l'he mostrat. No sóc litografies sinó els dibuixos originals que no es van publicar mai.
    Sobre el "Francisquito" m'ha fet gràcia perquè corria el rumor que era homosexual i això en aquella època no es perdonava i va sortir la famosa cançoneta de:
    "Paquito Natillas
    es de pastaflora
    y orina en cuclillas
    como una señora"
    L'amant valencià que comentes havia de ser Enrique Puigmoltó, anomenat "Pollo Real", oficial de 29 anys del Regiment d'Enginyers de Madrid i que és qui es considera com a pare d'Alfons XII. De fet a Alfons XII a Madrid se l'anomenava "Puigmoltejo".

    Realment donar-li la Rosa d'Or a aquesta família era una provocació!

    ResponElimina
  5. Amigo Galderich:

    En efecto Ginesta fue también encuadernador y creo ha pasado más a la historia como tal que como impresor. Sus encuadernaciones son muy buscadas. Fue expertísimo en el manejo del terciopelo y su dorado. Siempre las firmaba, aunque fuese un proceso ya medio industrial, y normalmente en el estuche (que al ser terciopelo, muarés o telas delicadas siempre le añadía).

    Lo de “doña Francisquita” fue una putada para Isabel II. La casaron a la fuerza con su primo cuando lo que le volvía loca eran los machotes y pasó lo que pasó.

    En efecto son los que dices. Buena familia y buenos conocidos míos.

    Salgo el jueves para París…

    ResponElimina
  6. Bon viatge a París i ja explicaràs com ha anat la Fira del Llibre del Grand Palais...

    ResponElimina
  7. Galderich.
    Me parece que tiene muchas posibilidades lo de " Incunables fotográficos". Hermoso libro, y asombrosa e ingeniosa la manera en que lo relacionas con el contexto. Tu nota me presentó una faceta de Bécquer que desconocía.
    Saludos.

    ResponElimina
  8. Si, el tema dels incunables fotogràfics s'hauria d'estudiar més perquè pel que diu l'article de la bibliografia són molt rars. Devien ser més cars que les litografies i llavors només en comptades ocasions hom utilitzava la fotografia d'albúminia.
    Sobre els Bécquer no només t'ha sorprés a tu sinó a tota la comunitat de lletraferits quan es va presentar en un congrés dedicat a Gustavo Adolfo. L'edició facsímil amb uns molt bons estudis es va exhaurir deseguida i pel que sé molts es van vendre al Congrés de Diputats!
    Una segona edició va matisar els estudis i va reproduir les il·lustracions a mida real.

    ResponElimina
  9. Les caricatures dels Bécquer les vaig veure en un d'aquests correus electrònics rodamón ja fa uns anys. Tot és bo per mofar-se del borbó.

    Això sí, per als qui només coneixíem rimes i llegendes, no deixa de sobtar.

    ResponElimina
  10. És curiós perquè si que han rodolat però no gaire. Quan va haver l'afer del segrets del Jueves van sortir en PowerPoint comparant però poques vegades més. És com una mena de tabú malgrat la seva qualitat artística i sobretot de mordacitat crítica d'alt nivell malgrat la temàtica. Un equilibri molt difícil.

    A mi personalment Isabel II em va molta llàstima perquè la veig com molt indefensa en mig d'una camarilla i en una època, el segle XIX espanyol, que déu ni dó...!

    ResponElimina
  11. Jo mai podré fer-te una caixa tan preciosa com diu Diego, que hauria de tindre este llibre, però la seda va sent la meua aliada, i ací estic per al que vullgues, i sobretot ací estic per a delectar-me amb eixes històries que entre els dos em teniu fascinada.
    Ale, el que ha dit, serà un plaer fer-li una caixa de protecció, només per veure'l en directe.Salut i.

    ResponElimina
  12. No descarto que amb les meravelles que fas un dia t'encarregui més d'una capsa per preservar algun que altre llibre...
    I això de "mai podré fer una caixa tan preciosa"... temps al temps! El que tinc clar és que jo si que no la podré fer mai!
    Quan vinguis per Barcelona envia'm un correu i en parlem.

    ResponElimina
  13. Amigo Galderich:
    Precioso libro. Excelente la calidad de la impresión y la novedad incunabulística de la fotografía.
    Las litografías de Valeriano Bécquer, con las caricaturas, son extraordinarias.
    Curioso que en ésta época hayan sucedido situaciones parecidas, con nuestros reyes y reinas, en Portugal
    Saludos

    ResponElimina
  14. Rui,
    El segle XIX és molt semblant a tot Europa. Les monarquies i l'Església s'han d'adaptar als corrents liberals i a la secularització de l'Estat i això provoca molts problemes i enfrontaments i que el Poder entri en contradicció entre el que fa i el que diu, entre el que voldria fer i el que li deixen...
    Afortunadament és una etapa més o menys superada.

    ResponElimina
  15. M'encanta el teu blog, i m'agradaria enllaçar-te, el mio; estic llegint les teves entrades amb ajuda d'un traductor de catalán,y veig que fas un bon treball|feina.
    Amb afecte.
    Maru
    (Espero que el que he escrit aquí sigui llegible, jajaja, és tot un experiment per a mi)
    Aviso legal | Sobre la web | © 1995-2007 Generalitat de Catalunya

    ResponElimina
  16. Maru,
    La tècnica t'ajuda a experssar-te perfectament. Si vols utilitzar el castellà en aquest bloc pots fer-ho sense problemes. Els idiomes no han de ser un impediment.

    ResponElimina
  17. Felicidades por el blog, es de lo mejor que he encontrado, ademas muy contenta por que tengo un ejemplar del libro, a la venta, ademas somos la librería de antiguo, www.elefantedelrastro.com, empezamos ahora a seguirte por que nostr@s también comentamos nuestros libros y otros y celebramos efemerides en facebook y twitter. Ruego me permitas poner esta información como complemento a la descripción del libro en mi tienda on line. Perdona la indiscrección eres bibliotecario o coleccionista?, nosotros hisotriadores, documentalistas y libreros.
    Con este blog dais mucha luz al mundo del libro GRACIAS MIL.Estamos en contato. Un saludo. www.elefantedelrastro.com

    ResponElimina
  18. Elefante del Rastro,
    La información se facilita para que sea usada a discreción, que de esto se trata. Si sirve para perfeccionar unas fichas de venta ningún problema, al contrario.
    Los libros en principio corresponen a mi colección pero tambien hay libros y documentos de amigos.
    Éxito con la iniciativa.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols