divendres, 8 de gener del 2010

El llibre de bons amonestaments d’Anselm Turmeda en una edició inèdita del 1584



Al cantautor Raimon, que ens ha posat a l’abast i ens ha estimar els nostres clàssics com ningú.

Dintre de la literatura catalana medieval destaca un dels personatges més curiosos de tots els temps: Anselm Turmeda (1355-1423). Aquest mallorquí, frare franciscà de Montblanc des del 1375, estudià a Bolonya i París. Es convertí a l’Islam el 1385 i passà a viure a Tunísia, on fou conegut amb el nom d’Abdallah Al-Tarjumàn o el més complert d’Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. ʿAbd Allāh al-Tarjumān al-Mayūrqī -بو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي –Servent de Déu, fill del servent de Déu, l’intèrpret, el mallorquí, el convertit a la fe-).

Petit pròleg on consta que el llibre fou escrit a Tunis per fra Anselm Turmeda, anomenat Abdalà i inici del Llibre dels bons amonestaments.

A Tunísia desenvolupà la seva tasca literària on va escriure la seva obra en català i àrab, cas únic a Europa d’aquest tipus de bilingüisme. Tingué un gran prestigi a totes dues ribes del Mediterrani i els reis cristians intentaren que retornés a la fe cristiana amb atorgaments de salconduits com el que el 1423 li donà el rei Alfons el Magnànim al seu dilecte fra anselm Turmeda, anomenat també alcaid Abd Allah, perquè pogués embarcar-se a qualsevol nau en direcció als seus regnes.


Els seus llibres tingueren una gran difusió en els països de llengua catalana i àrab. Això suposà un gran problema pels cristians perquè era com acceptar la superioritat de la religió musulmana, ja que un intel·lectual de prestigi com Fra Anselm Turmeda havia apostatat per l’Islam. Recordem les disputes que se celebraven en aquella època entre cristians, jueus i musulmans per demostrar quina era la religió autèntica. Per aquest motiu hom va fer córrer rumors que havia estat empresonat i forçat a abjurar del cristianisme fins arribar al martiri, cosa totalment falsa però que durant molts segles, sobretot a partir del s. XVIII, amb les obres de Pere Serra i fra Jaume Finestres i de Monsalvo, hom donà credit i publicà.


D’entre les obres que va escriure en llengua catalana a Tunis destaca, per la difusió que va tenir, el Llibre dels bons amonestaments (1398), conegut i publicat posteriorment com el Libre compost per frare Anselm Turmeda ab la oracio de sanct Miquel y lo jorn del Judici, y la oracio de sanct Roch y de sanct Sebastià. De fet, però, les oracions de sant Miquel, el Jorn del Judici i les oracions de Sant Roc i Sant Sebastià (aquestes dues darreres en llatí) són textos apòcrifs ja que el que es considera com a Llibre de bons amonestaments d’Anselm Turmeda són només els primers 428 versos que recullen 107 paremiologies sàvies, com ens diria Víctor Pàmies.

Pàgines amb els versos dedicats als Diners, cantats per Raimon

Aquest conjunt de versos (estrofes de tres octosíl·labs que rimen entre ells i que van seguits d’un tetrasíl·lab de rima independent) es fonamentaren en el plagi d’una obra prèvia italiana titulada Dottrina dello Schiavo di Bari, d’autor anònim i que Anselm Turmeda devia conèixer. Malgrat que algunes parts són plagiades, n’hi ha d’altres de pròpies com els famosos versos dedicats als diners (que Raimon cantà tan esplèndidament) i que corresponen a una mentalitat molt pròpia de l’època.

Oració llatina de Sant Sebastià

El llibre és el primer best-sellers en llengua catalana. A més dels tres manuscrits del s. XIV se sap que ja fou imprès en època incunable (1498, edició només coneguda per documentació indirecta). Del s. XVI en coneixem cinc edicions (1524, 1527, 1557, 1594 –en castellà- i la inèdita que presentem en aquest article datada el 1584). Del s. XVII se’n coneixen sis edicions, i ja del s. XVIII al s. XIX se’n coneixen una cinquantena d’edicions. És un llibre que, malgrat la gran multitud d’edicions que té, es conserven pocs exemplars precisament perquè fou molt utilitzat tant i per tant quedà desgastat per l’ús.

També les petites dimensions que el caracteritzen -ja que sempre fou estampat en quart- i el poc gruix que té a causa de la brevetat del text han fet que fos fàcilment destruït o passés desapercebut i no s’hagi tingut cura de la seva conservació. Malgrat això, molt de tant en tant n’apareix un exemplar desconegut fins al present, en les golfes d’alguna masia o en l’arxiu d’alguna parròquia.


A què es deu una quantitat tan nombrosa d’edicions, i en català, d’un llibre concret, en una època durant la qual el català no era la llengua impresa predominant? La resposta és fàcil i sorprenent: fou el manual que hom utilitzà per aprendre a llegir en català quan no hi havia cap altre més idoni. Així, els mossens de les parròquies –els únics encarregats de la instrucció del poble, per ensenyar a escriure en català utilitzaren aquests versos de temàtica moral escrits per Turmeda. Seria una espècie –i perdoneu-me una comparació agosarada- de Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, que fou posat àmpliament a l’abast dels joves –al final del franquisme i durant la transició- que no havien après català a l’escola de primària perquè l’aprenentge de la llengua pròpia no formava part de l’Educació General Bàsica.


A l'entorn del sepulcre d'Anselm Turmeda en mig de l'antiga Medina de Tunis hi ha una certa polèmica ja que han estat identificades com a tals dos sepulcres. Us mostrem les dues hipotètiques tombes, la primera marcada com a tal per l'Ajuntament de Ciutat de Mallorca (foto anònima) i  la segona abans de la restauració (Gentilesa de Zerosetze)
 
Popularment el Llibre dels bons amonestaments es conegué com el franselm i sobta que un llibre escrit per un renegat -com ho era Anselm Turmeda-, amb uns versos sarcàstics –i a voltes anticlericals- fos la pedra angular de l’ensenyament del català durant segles. Que l’autor s’havia convertit a l’islam no s’amagava, ja que en el petit preàmbul ja diu que és un libre compost en Tuniz per lo reverent pare fra Anselm Turmeda en altra manera nomenat Abdala. El que és curiós és que es reconegui que són bons consells, els que dóna Anselm Turmeda, però es faci constar que ell no seguí, ja que s’afirma que jatsie que ell mal los aje seguits.

JAUME COLLELL. Nou Fra Anselm. Llibre de bons consells. Vic, 1871

La popularitat del llibre arribà fins el s. XIX i de fet, un jove Jaume Collell, estudiant de Teologia, amic de mossèn Cinto Verdaguer i futur ideòleg del catalanisme més conservador i catòlic, intentà capgirar aquest situació anòmala i "actualitzar-la". Per substituir-lo escrigué –bé que el mantigué en l’anonimat- un nou llibre de paremiologia sàvia, més fidel a l’ortodòxia catòlica i que titulà Nou Fra Anselm. Llibre de bons consells, del qual es feren tres edicions a Vic, a principis de la dècada dels setanta del s. XIX.

 ANSELM XIMENIS. Colecció de sentencies y concells. Manresa, Impremta Antón Esparbé, 1909

Malgrat això, però, el llibre d'Anselm Turmeda també inspirà una versió alternativa i escatològica -no en el sentit místic sinó el més quotidià- titulada Colecció de sentencies y concells atribuït per un pseudònim d'Anselm Ximenis. Aquest llibret de 33 pàgines fou ediat a Manresa el 1909 a la impremta d'Anton Esparbé i formaria part d'una Biblioteca de la Academia de Literats tranquils y decents com a primer volum d'una sèrie de llibrets del que en sortí un altre de nom Colecció de Faules atribuïdes a un pseudònim de Jacinto Hisop. Ambdues obres són escatològiques amb versos però la de Anselm Ximenis (híbrid entre Anselm Turmeda i Francesc Eiximenis- conté quartetes que intenten imitar el llibre que comentem com:

No sigues may tafaner;
axugat be, y el paper
no't mires, còm sòlen fer,
molt bruts quan caguen

Avans d'anarten al llit,
tingues lo cul enllestit,
o sinò durant la nit
fará llevarte

Colofó on consta el nom de l'impressor Pedro Malo, a Barcelona el 1584

Malgrat aquesta petita incursió sobre la repercussió popular en els s. XIX i XX, l’exemplar del Llibre de Bons amonestaments d’Anselm Turmeda que avui presentem és inèdit i no es coneix cap altre exemplar –que sapiguem-, en biblioteques públiques ni privades. Màxim podem plantejar-nos que l’edició que Palau i Dulcet comenta com a hay indicios de una edición de 1548 en realitat fos la present del 1584 i que hi hagués un ball de xifres o un error tipogràfic. Sigui com sigui, aquesta edició fou impresa per l’aragonès resident a Barcelona Pedro Malo. Com tots els franselms fou imprès en quart (14,5 x 9,5 cm.) amb un total de 32 pàgines, el que el converteix en un llibret molt prim i delicat.

Darrers versos del Llibre dels bons amonestaments i inici dels Versos de la Sibil·la i on es pot observar que falta la pàgina anterior. A destacar els versos (com ho fa en Puigmalet en els comentaris): 

Y nol he dictat en llatí
perque lo vell y lo fadrí
y lestranger y lo cosí
entendrel puguen.


En aquest exemplar falta –malauradament- una pàgina, la que correspon al final del Llibre de bons amonestaments i l’inici dels Versos de la Sibil·la en la qual devia haver-hi un gravat amb el Judici Final que hom devia arrancar per reutilitzar-lo d’estampa devocional. A més, la portada està afectada per la pèrdua de paper que malmet una mica el gravat del mig, però que no afecta la decoració renaixentista de repertori que emmarca tota la portada. (Algun dia haurem de parlar de la influència de les decoracions de la impremta en l’arquitectura, en la introducció de l’estètica renaixentista a Catalunya).

Oració de l'Àngel Custodi i de Sant Roc amb caplletres

L’exemplar presenta les característiques poc curoses de la impremta barcelonina del s. XVI, amb una pressió tipogràfica molt forta que marca a la pàgina contrària. A partir dels Versos de la Sibil·la els diversos paràgrafs van encapçalats amb unes caplletres més pròpies d’una edició incunable que no d’una del s. XVI.

Enquadernació exterior de pergamí palimpsestat del s. XI

Per a protegir-lo, algú, entre els segles XVII-XVIII, va improvisar-li una nova enquadernació de pergamí. Per a fer-ho va agafar un llibre de pergamí que ja no devia ser útil i que havia rebut una bona dosi d’huminat i tot arrencant-li un full i partint-lo per la meitat el convertí en una relligadura. Aquest relligat és molt bast (es compon d’un cosit maldestre de cordill al mig del llom i una petita llengüeta lateral que cobreix el tall davanter). Malgrat tot, l’interès de la coberta rau en el fet que el full de pergamí és un membra disiecta extret d’un llibre del segle XI, escrit en lletra carolíngia comtal, pertanyent als Commentaria in libros Regum 3, 7 d’Hrabanus Maurus, un monjo carolingi que va comentar la Bíblia i tingué un cert èxit a l’Alta Edat Mitjana. En aquell moment devia haver caigut en l’oblit i per això s’adaptà un full com a coberta d’un petit volum que tenia molt ús. La part exterior fou raspada -com si d’un palimpsest es tractés- per tal de deixar-la al més net possible, però a la part interior el text es deixà tal com estava i això és el que ens ha permès identificar-ne el contingut.

Reconstrucció en Photoshop del pergamí interior (amb les taques d'humitat antiga) de l'enquadernació on podem llegir en lletra carolíngia comtal els Commentaria in libros Regum 3, 7 d’Hrabanus Maurus

En fi, una petita meravella que tant el contingut com el continent són prou especials com per presentar-lo com a regal de reis d’enguany.

BIBLIOGRAFIA

LLANAS, MANUEL. L’edició a Catalunya: segles XV a XVII. Història de l’edició a Catalunya. Barcelona, Gremi d’editors de Catalunya, 2002.

RIQUER, MARTÍ DE. Història de la literatura catalana. Volum II. Barcelona, Ed. Ariel, 1983.

TURMEDA, ANSELM. Llibre de bons amonestaments i altres obres. Comentaris a cura de Mikel de Epalza. Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1987.

VILA, PEP. Una edició gironina de 1637 del “Llibre dels bons amonestaments” d’Anselm Turmeda. Girona, Annals de l’Istitut d’Estudis gironins, 2001. Vol. XLII, pp. 339-359.

VV.AA. Anselm Turmeda. Abdallah Al-Tarjumàn. Entre dues cultures. Montblanc, Institut Europeu de la Mediterrània, 2009.

27 comentaris:

  1. Molt interessant, tinc passió retrospectiva per Turmeda. Per cert, allò dels diners encara es ben actual...

    ResponElimina
  2. Júlia,
    I tant que són actuals els versos dels diners!

    ResponElimina
  3. Un regal de reis ben especial! i aquest nyap de la portada que ha permés fusionar un pergamí de l'XI és un detall impagable :)

    ResponElimina
  4. Clídice,
    No és un nyap, és l'essència del reciclatge!

    ResponElimina
  5. Un petit tresor de paremiologia sàvia. I tan sàvia!

    Aquest Franselm és una petita joia, Galderich i compartida!, que no oblido (i agraeixo moltíssim i públicament) que de les negociacions d'aquest llibre m'arribessin els aforismes & proverbis d'Antoni Tallander (Antoni Bulbena, per als amics i coneguts).

    32 Pàgines? Ja no te'n deuen faltar gaire per tenir escanejades i així li faig un cop d'ull a aquest meravellós llibre. :-)

    ResponElimina
  6. Ha, ha... sinó arribo a preguntar pels teus aforismes no l'hagués vist mai! En fi, anècdotes que tenen els llibres... Ja et faré arribar el llibre fotografiat i el del Jaume Collell fotocopiat, que no sé si el coneixies.

    ResponElimina
  7. Galderich.

    ¡Tremendo regalo de Reyes!.
    Te debiste de haber portado increíblemente bien.

    Muy interesante la historia de Ansel Turmeda el contexto es admirable.
    Sobre el libro que se puede agregar, cuenta con todos los componentes que hacen de un libro materia de leyenda.Lo de la cubierta de pergamino manuscrita ya es el colmo.

    Un ejemplar que bien pudo figurar en la lista de libros que llevarán a Fray Vicents a asesinar.

    ¡Felicidades! por la maravillosa adquisición y gracias por compartirla.

    ResponElimina
  8. La tipografía,la impresión, formato y la portada, me recuerdan mucho a los impresos novohispanos de la época.

    ResponElimina
  9. Marco Fabrizio,
    Per què negar-ho, és un exemplar al que li tinc una especial estimació per tot plegat. Un cúmul de casualitats va fer que anés a parar als prestatges de la biblioteca...
    Sobre el tema de portar-se bé... no sé!
    M'agradaria veure algun exemplar novohispà de l'època per comparar però la intuició em diu que no vas equivocat perquè és una tipografia molt arcaica. Si el comparem amb el que es feia a Paris o Lió, per exemple, estàvem a anys llum! Malgrat tot té una rusticitat que m'agrada, me'l fa molt atractiu.

    ResponElimina
  10. ¡Enhorabuena Galderich por esa joya tan rara como preciada! Bien seguro es ejemplar único.

    Salvá cita varias ediciones tempranas sin fecha, una de Cervera.

    Respecto a la composición y tipografía es perfecta, por lo que vemos en las fotos. Lo singular, o que denota cierta "antiguedad" es el uso de tipos góticos ya a muy final del XVI. Esa letrería provenía de grandes impresores que los vendían a pequeños.

    Lleno de malsana envidia bibliófila te envío mi enhorabuena.

    Saludos bibliófilos.

    ResponElimina
  11. Diego,
    Tens tota la raó. Aquests tipus s'anaven passant d'una impremta a una altra i això fa que en una època tan propera encara s'utilitzin tipus gòtics, com és aquest cas.
    Sobre l'"enveja malsana" val més no començar...

    ResponElimina
  12. Pots explicar una mica com has aconseguit aquest llibre? Què en saps dels seus anteriors propietaris?

    ResponElimina
  13. Anònim (intenta deixar un nom, encara que sigui fictici per ser més personal, gràcies),

    Sobre la consulta que fas més o menys es comenta en els comentaris anteriors. Volent fent un favor a en Pàmies em vaig posar en contacte telefònicament amb un llibreter de vell de fora de Barcelona per fer una consulta sobre llibres de paremiologia.

    Llavors és quan em va comentar que els havia entrat aquest llibre -sembla que procedent de la zona del Vallès- i si m'interessava.

    Malauradament no en sé res més i com pots observar ha estat una casualitat perquè mai m'hagués plantejat comprar-me un llibre d'aquestes característiques.

    ResponElimina
  14. Evidentemente has sido muy bueno este año pués los Reyes Magos se han portado espléndidamente contigo. Creo que has conseguido casi la cima en bibliofilia. Ejemplar único, de edición probablemente desconocida, con la rareza en todas las ediciones del XVI, de autor catalán y realmente peculiar !Que más se puede pedir¡

    Como dice Diego, que sana envidia.


    Saludos bibliófilos

    ResponElimina
  15. Lamberto,
    En la bibliofilia, i ho saps, no hi ha "cimas" ja que qualsevol llibre o full efímer ens pot emocionar tant com una raresa com la de l'apunt d'avui. És rar però imperfecte perquè li falta el gravat (ja saps com m'agraden els gravats!), la portada està una mica malmesa i precisa una restauració... però si, m'agrada i és un plaer llegir Turmeda en directe, com dic jo!
    I el Diego, molt agut, parla de "malsana envídia"!

    ResponElimina
  16. Es la primera vegada a le mavea vida que veig un post amb una secció de bibliografia!! Molt bé!!!

    Molt ineressant aquest monjo de monblanc!
    M'has recordat a les lliçons de paleografia medieval!

    ResponElimina
  17. Arqueòleg glamourós,
    Sempre hi ha una primera vegada i ja veus que la paleografia medieval finalment serveix per a alguna cosa!
    En Turmeda, però, no era de Montblanc sinó de Mallorca. A Montblanc (potser ha quedat mal explicat) excercí de frare.

    ResponElimina
  18. "Y nol he dictat en llati
    perque lo vell y lo fadri
    y lestranger y lo cosi.
    entendrel puguen."

    Quina meravella.

    Per cert, quina sort els alumnes de l'època: Amb llibres com aquest no els pesava la cartera!

    Enhorabona per la troballa. En poques mans bibliòfiles tan delicades podia caure.

    ResponElimina
  19. Gazo,
    Gràcies per destacar aquests versos, tota una declaració de principis. Malgrat tot, sort que no el va escriure en àrab...!
    El llibre era estret com tota l'ensenyança de l'època... afortunadament els llibres d'avui tenen substància més variada. Malgrat tot és curiós que hom prengués el llibre de l'Anselm Turmeda com a model per ensenyar el català. Ves a saber quin efecte van tenir els versos que destaques!

    ResponElimina
  20. Meravellós exemplar Galderich, això sí que és un bon regal de reis. M’he quedat amb la boca tan oberta que no sabia com agrair-te la notícia i l’exposició magistral. Vaig viatjar a Tunis per veure la tomba de l’Anselm Turmeda, al bell mig de la medina antiga! Per no dir bajanades i estimular l’enginy dels cercadors de tresors completaré la qüestió incunable.

    El 28 de març del 1498 els llibreters Gaspar Mir i Antoni Vernet compren al també llibreter Pere Posa –no el tipògraf- materials i estris del seu local. Entre l’inventari dels llibres consta que hi havia “xxxvi Francelms”...trenta-sis exemplars incunables! És l’obra amb més còpies*

    * José M. Madurell; Jorge Rubió, [Document] “151” dins Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona. Barcelona: Gremio de Editores, 1955, p.271-277.

    ResponElimina
  21. Zerosetze,

    Gràcies per l'aportació sobre la producció incunable del llibre que demostra que ja era una obra popular i molt publicada en anomenar-la "francelms".

    La llàstima és que en ser llibres tant petits i escarransits han desaparegut i queden molt pocs exemplars. Això i les dades que ens proporciones ens faria sospitar que hi hauria més edicions de les que no han arribat fins avui o de les que ningú n'ha parlat.

    Si tens una fotografia teva del túmul de Fra Anselm Turmeda de Tunis la publico. Me l'envies via correu email. Gràcies.

    ResponElimina
  22. Tremendo libro, Galderich. Bonita forma de comenzar el año. Voy a buscar un buen diccionario y a dedicar un rato a ver si puedo captar algo de la sutileza de estos versos. ¡Gracias por mostrarlo!

    ResponElimina
  23. Urzay,
    El llibre està escrit en català antic sense cap norma ortogràfica. Això dificulta la lectura perquè els apòstrofs i les unions de paraules són molt intuitives... He buscat traduccions al castellà actuals i no n'he trobat. Malgrat tot es van fer traduccions al castellà en els segles XVI i XVIII. Es troben en biblioteques públiques. Hauré de mirar-te si en trobo una en línia i ja escanejada!

    ResponElimina
  24. Senyor,
    Us escric per avisar-vos que la foto que identifiqueu com la tomba de n'Anselm Turmeda a Tunis... No l'és!!!
    La Sidi Tuhfa (tomba de Turmeda) es troba molt a prop de la de la fotografia, a l'inici d'aquell mateix carrer que davalla cap a la mesquita de Tunis. Es tracta d'una construcció i hi figura una placa commemorativa del Govern Balear. Ho podeu comprovar a: http://aseronyos.blogspot.com/2009/04/anselm-turmeda-vida-i-obres-principals.html

    ResponElimina
  25. Miquel,
    Gràcies per l'aportació. A veure si em passes una fotografia teva i penjo les dues ja que hi ha informacions contradictòries que assenyalen una o una altra com a tomba real d'en Turmeda...

    ResponElimina
  26. Estic fent una tesi doctoral sobre l'obra catalana de Turmeda! Moltes gràcies per aquesta aportació. Si vols i si tens res més de Turmeda, ens podem posar en contacte! Marco marco.pedretti@email.it

    ResponElimina
  27. Marco,
    Només et puc afegir que l'èxit d'El llibre dels bons amonestaments fins el segle XIX fou tal que a més del de Mn. Collell que esmento se'n va fer un altre d'escatològic titulat "Colecció de Sentencies y concells", signat per Anselm Ximenis.
    En el pròleg ens diu: "Seguint el didáctic y sentenciós istil fransèlmista, que tan be s'encomana a la memòria, y usant un llenguatje clar y catalá, cóm ho feu en son temps Fra Francesc Eiximenis, dona sàbies y profitoses regles de bòna criança, que dupte saboregerán ab gust quantes persones les llegèsquen".
    Entre les perles poètiques que hi ha us poso un exemple:
    "Fins la persona decenta
    caga la mèrda pudenta;
    y quan la reyna s'esventa
    fa rèals llufes"
    En fi, si necessites alguna cosa més escriu-me a l'email del bloc.
    Que vagi bé la tesi!

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols