dilluns, 8 de febrer del 2010
Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988) de Marta Pessarrodona i Joan Pedragosa, l’elogi de la calvície
A Salvador Macip, el calb més exhibicionista de la catosfera.
A la vida hi ha una sèrie de casualitats que et porten cap a una direcció que no tenies prevista. L’apunt d’avui el tenia pensat per al dia de Sant Jordi d’enguany però l’he avançat per una d’aquestes casualitats de la vida. Recentment he visitat l’Institut Montserrat de Barcelona. Durant la visita vaig veure que en alguns passadissos i a la biblioteca hi havia una exposició dedicada a l’artista i dissenyador gràfic Joan Pedragosa, ja que una descendent seva estudia en aquest institut. A més, després vaig anar a la Biblioteca de Catalunya i em vaig trobar que també tenen muntada una petita exposició d’aquest mateix artista en la qual hi ha exposat el llibre que ara us presento. Així, doncs, aquestes dues casualitats m’han fet decidir a avançar aquest apunt per poder-vos recomanar ambdues exposicions, als qui us sigui possible anar-hi.
Les dues exposicions són molt interessants i aborden l’obra de Joan Pedragosa des de vessants una mica diferents. Mentre que la de l’institut Montserrat està dedicada sobretot a les obres corpòries de petit format, fetes amb cartolina o paper, la de la biblioteca de Catalunya se centra en el disseny gràfic i mostra sobretot les tècniques emprades en disseny abans dels ordinadors. Retalls de paper sobreposats, ús del letraset i el tippex... Així, doncs, us puc dir que són complementàries.
Fa molts anys que vaig comprar -de saldo!- el llibre que avui presento. És una obra molt peculiar i per la qual sempre he tingut un gran afecte, ja que la considero molt estimulant (tant pel contingut com pel continent) dintre del que podríem anomenar llibres d’artista. Es compon d’un estoig format per una capsa de material aglomerat anomenat DM (25,5 x 28,5 x 6 cm.) amb una tapa que se subjecta a la capsa amb una frontissa lateral. A la tapa només hi ha imprès el títol del llibre, Les senyores-senyores ens els triem calbs, i el nom d’Abitar Editores. La tripa del llibre és a dintre la capsa en fulls solts, sense relligar, de format quadrat (24 x 24 cm.) i només impresos per l’anvers.
Cada full, en la part superior central té un forat triangular, remarcat amb una línia argentada. Aquesta obertura s’encaixa en un cilindre de fusta,que té la funció de subjectar mínimament els fulls. El cilindre té una tapa en forma de mitja esfera, que fa una clara al·lusió a la calba, tema protagonista del conte. A l’aixecar la semiesfera calba trobem una bola d’acer totalment esfèrica. Cada full, acartolinat de color de fusta, té una il·lustració diferent, molt ben estampada en serigrafia amb colors directes i plans, el que li dóna una gran qualitat plàstica.
El text correspon a un conte escrit per la poetessa i traductora Marta Pessarrodona. Com a conte va ser la primera incursió publicada de narrativa per part de la Marta Pessarrodona, i tria el vessant més humorístic i sarcàstic del gènere. Com ella mateixa va dir el va escriure en un moment d’una forta crisi domèstica, de la qual vaig decidir sortir per la via de l’humor. Aquesta via de l’humor va ser plenament explotada ja que la presentació del llibre fou presidida per l’economista i calb Fabià Estapé el 21 d’abril del 1988.
Tant les il·lustracions com el disseny integral de l’obra són de Joan Pedragosa. Totes les il·lustracions fan referència molt subtilment al text i són compostes d’elements arrodonits (quan no són directament caps pelats!) i línies rectes, creant uns jocs lineals molt contrastats i suggerents. En aquesta obra Joan Pedragosa demostra que com a dissenyador gràfic i creador té pocs rivals. En aquesta època començava a plantejar-se el salt del disseny gràfic a l’escultura i això es nota molt en aquest llibre-objecte perquè conceptualment és molt escultòric.
L’edició comprenia 600 exemplars, els 20 primers dels quals eren numerats amb xifres romanes i contenien una magnífica litografia treballada a mà. L’exemplar que mostro és el número 171 i per tant no contenia la litografia. Malgrat això, la companya de Joan Pedragosa, na Beta Albuixech, en veure l'apunt va contactar amb nosaltres i l'1 de maig del 2010 va decidir, molt amablement, d'obsequiar-nos amb una d'aquestes litografies, treballades a mà i fora de numeració, en la qual consta P.A. (prova d'artista). No hi ha cap dubte que aquest obsequi és un dels moments més emocionants del Piscolabis Librorum.
La litografia en qüestió és de format doble que la resta dels fulls, però amb un eix vertical a la meitat, de manera que pot plegar-se i encabir-se dins la capsa. El triangle, que en els altres fulls és buidat, aquí només és retallat pels costats esquerre i inferior, fent una obertura abatible, repetida dues vegades perquè en desar-la coincideixi amb la semiesfera de fusta de l’estoig. Cal remarcar el contrast estilístic que hi ha entre la litografia -molt texturada, amb una gran multiplicitat de traços i amb un dibuix fet a mà a l'angle dret de traç molt acurat i ric- i les pàgines del llibre, que són minimalistes i d'una gran simplicitat.
La litografia recupera un personatge que entre els anys 1978 i 1979 el va seduir sota el nom de Tempore fugit i que dintre del llibre pren el protagonisme del pas del temps en forma de calvície.
Respecte de l’editorial hem de dir que va néixer l’any 1988, especialitzada en llibres d’alta qualitat i de disseny molt acurat i original. Aquest era el segon llibre de la col·lecció, que fou seguit per un altre escrit per Vicenç Altaió (un altre dels grans del disseny gràfic del país). Estava prevista l’aparició d’uns quants títols més que no ens consta que s’arribessin a imprimir ja que no n’hem vist mai cap i no n’hem trobat cap referència documental. El cost d’aquests exquisits llibres-objecte devia ser molt alt i no devia tenir l'èxit comercial esperat pels editors –encapçalats per Santiago Belloch, de manera que fa l’efecte que el projecte va ser interromput prematurament. Un dels molts projectes editorials originals i creatius truncat per falta de resposta d’un públic prou nombrós...
BIBLIOGRAFIA:
GIRALT-MIRACLE, DANIEL, FONTBONA, FRANCESC i ALBUIXECH, BETA. Joan Pedragosa. Obra gràfica. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2010.
Etiquetes de comentaris:
Artistes contemporanis,
Bibliofília,
Dedicatòries,
Època 2 meitat s. XX,
Exposicions,
Suports especials
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Estic meravellada... de pasta de moniato... que cosa tan repreciosa i original, i tot, i tot i tot.
ResponEliminaBon començament de setmana, molt bo.
Visquen els autors valents i què poc públic .
Un objecte realment atractiu (com ho són també alguns calbs ;p) Pel context, entenc que l'edició és del 88.
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaQuan faig apunts de llibres sempre penso amb la gent que tindrà més afinitat amb un o en un altre.
Aquest cop vaig tenir clar que a una persona com tu, amb un treball seriós i meticulós sobre l'enquaderanció i l'estètica de l'acabat final, li agradaria.
Malauradament hi ha poc públic perquè a vegades el preu el frena. És una de les contradiccions de l'excel·lència estètica...
Allau,
ResponEliminaAra és fàcil reivindicar els calbs perquè tothom va igual i sense complexos, però el 1988 (miraré de deixar-ho més clar) les perruques eren molt usuals!
que visquin els calbs :) jo en tinc un voltant per casa i està prou bé :) el llibre espectacular! i que bé poder-lo comprar "de saldo"!
ResponEliminaClídice,
ResponElimina"¡Ponga un calvo en su vida!"
Galderich, la meva calba exhibida t'agraeix la dedicatòria. Un llibre espectacularment ben fet, s'ha de dir. A l'alçada del tema. S'ha tardat una mica però per fi la societat ha reconegut la bellesa d'una closca brillant i polida.
ResponEliminaPrimer no puc estalviar-me un dilema lingüístic. ¿Si, tal com diu la gran degana Montserrat Abelló, no es coneix cap atletessa, com és que encara escrivim poetessa com si res?
ResponEliminaQuan les he buscat m'han dit que de poetesses no en coneixen ni una, que sols saben de poetes.
Després vull dir del curs sobre llibres il·lustrats de tota mena que l'amic Rafa Castanyer dictarà al subsòl de la Central entre el 13/III i el 8/V d'enguany.
Salvador,
ResponEliminaEl que lamento és no poder veure aquelles perruques amb els pocs pèls de diferent color, aquells pèls que anaven de punta a punta estil Anasagasti... Aquesta varietat s'ha perdut!
Girbén,
ResponEliminaVaig decidir-me per "poetessa" perquè la Júlia Costa així la defineix en l'entrada que enllaço. Ella porta el millor bloc de literatura en català de dones.
Sobre el curs, m'ho miraré perquè l'altre dia m'hi vaig passar i el vaig veure anunciat. El que passa és que una cosa és parlar-ne i l'altra fer-ho!
Això de que era un "saldo" va dirigit a alguna possible lectura familiar, oi?
ResponEliminaConfirmo que Pedragosa no és calb.
Si la teva referència vol "poetessa" no vaig a rondinar.
ResponEliminaI, als cursos de manufactura de llibres il·lustrats que ja fa anys condueix el Rafa, normalment hi porta bones mostres de la seva extensa col·le. Recordo algunes peces de primera...
Estimado Galderich.
ResponEliminaPrecioso ejemplar, el diseño es muy original. (cosa nada común en asunto de libros)
A veces la desgracia de un proyecto editorial es la fortuna del bibliófilo, sobre todo cuando terminan los libros en saldos.
Saludos.
Marco Fabrizio,
ResponEliminaSuposo, no ho puc afirmar categòricament, que aquest llibre (i el seu cost de producció) va portar a la ruina a l'editorial. Com bé dius: "la desgracia de un proyecto editiorial es la fortuna del bibliófilo"... malauradament perquè tenien bons projectes!