Màrius Torres, Sant Quirze Safaja i les primeres edicions; vida i mort

Monòlit en honor a Màrius Torres a l'entrada del cementiri

In memoriam d’en Rafel, veí etern de Màrius Torres.

L’obra de Màrius Torres és una de les rareses més exquisides de la poesia catalana de tots els temps. En primer lloc, és un autor que no va publicar res en vida, va morir molt jove -als trenta-dos anys- i la majoria dels poemes que ell va donar com a vàlids per a publicar van ser compostos en un llogaret perdut pels Cingles de Bertí del Vallès, Sant Quirze Safaja, on intentava guarir-se d’una tuberculosi que el portà, prematurament, a la mort.

Sanatori antituberculós de Puig d'Olena, a Sant Quirze Safaja

És per això que avui farem un petit recorregut pels paratges que van acompanyar la composició poètica (i musical, però això ja és un altre tema) de Màrius Torres i sobretot per les primeres edicions de la seva obra. El poeta nasqué avui fa cent anys a Lleida, estudià medicina a Barcelona i el doctorat a Madrid. Després d’un curt temps exercint la medicina a Lleida, al costat del seu pare, es veié afectat per la tuberculosi i per això hagué d’ingressar el 22 de desembre de 1935 en el sanatori antituberculós més modern d’Espanya en aquell moment i que era el Sanatori de Puig d’Olena, en el terme de Sant Quirze Safaja. És el lloc on moriria, finalment, el 29 de desembre de 1942.

 El poble de Sant Quirze Safaja, dalt del cingle, amb l’antic camí que menava a Puig d’Olena

Per començar, però, analitzarem les primeres edicions de la seva poesia i les circumstàncies que envoltaren aquestes edicions, perquè, a mesura que es van donar a impremta, el volum de la seva producció coneguda anava creixent. L’anàlisi de les dates és capdal per entendre les circumstàncies de les edicions, ja que la primera es va dur a terme el 1947 a l’exili mexicà, a Coyoacán, cinc anys després de la seva mort.

Primera edició de les Poesies, editada a Coyoacán el 1947

Aquesta primera edició constà de 96 poemes, dels quals n’havien pactat la inclusió Joan Sales -poeta, editor i amic- i Marius Torres mateix. Joan Sales, que s’emportà els manuscrits a l’exili, els donà a conèixer a Pompeu Fabra, Carles Riba (amb qui Màrius Torres ja tingué una relació epistolar), Rovira i Virgili, Nicolau d’Olwer... tots ells quedaren sorpresos per la qualitat i la no publicació. Així, doncs, Joan Sales -una vegada establert a Mèxic i en tenir clar que no es podria editar el llibre a la seva terra- tingué cura de l’edició, a través de la revista Quaderns de l’Exili, una de les més curoses en poesia contemporània. Andrés Trapiello, en exaltar l’edició, diu que tiene todas las virtudes artesanales de lo que ha sido hecho con la paciencia de un amanuense que ha juntado aquí sus pasiones tipograficas personales: el romanticismo, el modernismo y los aires de la vanguardia, en números subidos de cuerpo.

Sanatori de Puig d’Olena enmig dels Cingles de Bertí

L’edició, curiosament, fou sufragada per Francesc Cambó (recordem que Humbert Torres, pare de Màrius Torres fou un destacat membre d’ERC a Lleida, alcalde i diputat a Madrid) en el que fou el darrer acte de mecenatge, pòstum en aquest cas, de l’antic cap de la Lliga. La publicació a Mèxic es portà a terme una vegada Humbert Torres veié que no es podia dur a terme a Catalunya com era el seu desig. Se’n va fer un tiratge molt curt (72 exemplars en paper fil de fabricació catalana, amb l’escut de Barcelona i la paraula GUARRO en la filigrana, i 70 sense numerar en paper mexicà Malinche) no es feu així per elitisme sinó perquè són els exemplars que hom creia que es podrien vendre.

Quarta edició de les Poesies, amb el facsímil d’un manuscrit, i amb els números pujats de cos i la tipografia que respecta l’estètica de la primera edició

Malgrat aquestes perspectives pessimistes, la realitat fou una altra i, malgrat ser un llibre de poesia d’un autor inèdit i ja mort, tingué una bona divulgació i prou èxit comercial i va aconseguir forces homenatges pòstums. Per aquest motiu, i ja amb més tolerància del règim franquista per publicar en català, el 1950 L’Óssa Menor en va fer una edició molt senzilla i sòbria a Barcelona, incorporant un prefaci de Mn. Carles Cardó i un text de l’historiador Antoni Rovira i Virgili, i afegint-hi trenta poemes inèdits més, de caràcter més anecdòtic.

Portada de la quarta edició de Poesies

Una tercera edició per part de l’Editorial Ariel veié a la llum el 1953, amb la nota biogràfica de Joan Sales. El 1964 l’Editorial Ariel tornà a fer una nova edició (la quarta), amb una nota biogràfica ampliada amb més informació i textos inèdits, i amb una ampliació de l’obra poètica -dels 126 poemes ja publicats a 148- i uns apèndix amb uns excel·lents contes (malgrat que Joan Sales els qualificà de no gaire bons) i la correspondència de Màrius Torres a Joan Sales (el 1976 Joan Sales publicà Cartes a Màrius Torres) i la relació epistolar completa entre Màrius Torres i Carles Riba. Recentment i en una edició commemorativa del seu centenari na Margarida Prats en fa una nova tria de poesies però això ja és un altre tema.

Fotografia del poeta a la quarta edició de les Poesies

Joan Sales, a la quarta edició, fa una anàlisi sobre el per què d’aquest èxit relatiu, d’aquesta glòria catacumbal dels inicis, dient que quatre edicions tan seguides d’una obra tan exclusivament lírica ja serien un fet bastant excepcional en altres llengües més afortunades; en la nostra no té precedents. I aquest èxit es deu a les generacions de la post-guerra. Hi ha més: aquest “descobriment” d’en Màrius per les noves generacions ha hagut de “descobrir-lo” tot sol, no guiat de cap manera per una premsa intrusa que instintivament sentí fins a quin punt en Màrius representava tot el contrari d’allò que ella representa.

Quarta edició de les Poesies, amb el facsímil d’un manuscrit, i amb els números pujats de cos i la tipografia que respecta l’estètica de la primera edició

El 1968, Mercè Boixareu publicà la primera monografia sobre el poeta (que va guanyar el premi Josep Ixart del 1967) en la qual reflexiona sobre la poètica del nostre autor. A més de fer una primera anàlisi que anés més enllà del que s’havia publicat en articles previs, va oferir a la llum pública 46 poemes inèdits més, que van ser numerats (per no barrejar-los amb les edicions prèvies) amb números romans. Aquests poemes tenien diversos orígens i un d’ells està dedicat al Dr. Jaume Elias (curiosament, el meu pediatra de quan era petit) que fou company de carrera i amb qui tingueren una intensa amistat personal i epistolar.

Partitura d’una de les composicions de Màrius Torres, fetes a partir de poemes provençals, reproduïda en el llibre de Mercè Boixareu

A més d’aquests poemes, l’estudi de Mercè Boixareu inclou també un apèndix amb les composicions musicals que, com a afeccionat a la música, Màrius Torres havia compost a partir de poesia trobadoresca medieval, unint d’aquesta manera dues de les seves passions. Aquestes composicions musicals daten del 1942 quan -molt malalt- fou traslladat al mas Blanch (segons tenim entès, la casa pairal de la regent del sanatori i lloc on es traslladaven temporalment els malalts quan es considerava necessari). Allà, juntament amb els altres interns, celebraven vetllades musicals i poètiques.

 Petites flors com les que Màrius Torres va cantar

Així, doncs, és a Sant Quirze Safaja on escrigué la major part de la seva poesia, i els seus paratges li serviren d’inspiració o meditació, tant quan estava a Puig d’Olena, com al Mas Blanc. Aquest contacte amb la naturalesa, en un espai bucòlic, però alhora en unes circumstàncies molt dures (Guerra Civil i victòria franquista, de la qual li pervingué una multa de 200 ptes. segons la Ley de Responsabilidades Políticas pels seus articles a L’Ideal de Lleida) és el que forjà una obra plena de matisos.

 Paisatge de Sant Quirze Safaja, des del Sanatori de Puig d’Olena

Finalment, morí al Sanatori, que com hem dit és dins el terme de Sant Quirze Safaja. En el llibre de defuncions de la parròquia consta que el infrascrito Cura-Regente de San Quírico Safaja, Obispado de Vich, província de Barcelona, a trenta de diciembre de mil novecientos cuarenta y dos, mandé dar sepultura eclesiástica al cadáver de Mario Torres Pereña, soltero, de treinta y dos años de edad, natural de Lérida, hijo de Roberto [sic] y Maria. Falleció el dia anterior a las 2 de la tarde en el Sanatorio de Puig de Olena, recibida la Extremaunción. Doy fe, José Prat, pbro.

Nínxol 81, abans i després de la seva restauració en motiu del centenari del naixement del poeta

Davant de la fredor de l’acta oficial, però, hi ha la relació que en feu una amiga (suposem que Mercè Figueras, la Mahalta dels seus poemes segons alguns) a Joan Sales, narrant-ho d’aquesta manera:
Van avisar-me que la fi era pròxima. Ell sabia que estava greu, però no creia que fos tant; de manera que volia saber exactament el parer dels metges.
Dirigint-se a Josep Saló li va dir:
-¿Et sembla que em moro?
I en veure que l’altre no gosava contestar, va precisar:
-¿Ho admets?
(...)
Ja sabeu el meu temperament quin és; no estranyareu que haguéssim fet bromes, moltes vegades enfadoses per ell. Per exemple, sempre el taquinava perquè no em volia fer cap petó, i ell se’n lliurava, bromejant també, dient que me’l faria abans de morir. En entrar jo a la cambra aquell matí, va dir-me:
-Vine, potser caldrà que et faci el petó.
Va continuar tranquil i confiat com un infant. M’anava amoixant el cap:
-Pobra, et toca fer de Xita.
És aquella tia que li feia de mare, i que ell adorava.
-Estigues sempre contenta, que jo també ho estic... És molt estrany això que em passa, però no pateixo gens.
(...)
Va besar repetidament les mans a la Maria, a la germana Josefina (la monja que el cuidava i per la qual sentia una veritable devoció) i a mi; i girant-se a la Maria digué:
-El que queda, Maria, ben senzill.
(...)
Tot s’anava acabant, i ell en tenia una perfecta coneixença. Va demanar un mirall i anava vigilant si trasmudava. Es prenia el pols sovint i comprovava la moradesa de les ungles; em feia notar la fredor de les mans. Poc a poc perdia la vista:
-¿És que heu tancat les persianes o es fa fosc... o ja no m’hi veig?
Un sol moment va lamentar que fos tan llarg; amb insistència anava demanant l’hora que era. En veure que ja no podia durar massa, ens va mirar dolçament a tots, besà repetidament el crucifix que tenia a la mà; i molt suau, com un bleix, va dir per dues vegades:
-Pobre pare!
Ja no pogué dir res més. D’aquí al final hi va haver escassament sis minuts, sense cap d’agonia. Finava a les dues i pocs minuts de la tarda. Tot amb la més gran quietud, calmós com el vol d’un ocell.
Amb la Maria i en Josep Saló vam amortallar-lo. La seva despulla, la cobríem amb un llençol, última resta del que un dia havia estat la seva casa de Lleida.
L’endemà el traslladàvem al petit cementiri de Sant Quirze de Safaja; de moment en el nínxol 54, en espera de la decisió familiar.

Rajoles ceràmiques que es troben a la Pujada del poeta Màrius Torres de Sant Quirze Safaja

Ja no se n’havia de moure mai més. Sant Quirze Safaja, però, no oblidà el seu més il·lustre estadant i, ja el 1975, decidí dedicar-li la pujada que mena de la carretera al nucli antic del poble, que és enfilat dalt d’un cingle. És un passeig bell i silenciós, costerut i ple de vegetació, que només es pot fer a peu ja que té alguns trams d’escales. Hi ha, reproduïts sobre ceràmica, alguns poemes o fragments de poemes de l’autor, que recorden el seu pas pel poble. A més, se situà un sobri monòlit a l’entrada del cementiri per recordar-lo.

 Entrada al cementiri de Sant Quirze Safaja, amb el monòlit dedicat a Màrius Torres a la dreta

Per finalitzar, però, deixeu-me incloure en aquest apunt un poema que no es seu, però que li dedicà Carles Riba -amb qui ja hem vist que es cartejà. El poeta admirat per Màrius Torres estigué com a estadant -i no com a malalt- a Puig d’Olena, on compongué uns Tannkas publicats a Del joc i del foc el 1946, un dels quals sintetitza la forma poètica del nostre poeta i els sentiments de Carles Riba vers ell:

        XLV

    POETA MORT
                              M.T.
  Sempre darrera
  els ocells invisibles
de l’esperança,
  ¿fins on ha anat aquesta
  vegada, que no torna?

 Interior del cementiri de Sant Quirze Safaja amb el nínxol de Màrius Torres a la fila inferior a l'esquerra

(Aquest apunt participa de l'homenatge col·lectiu d'una sèrie de blocaires en motiu del centenari del naixement del poeta)

BIBLIOGRAFIA

BOIXAREU, MERCÈ. Vida i obra de Màrius Torres. Barcelona, Editorial Selecta, 1968.

PLADEVALL I FONT, ANTONI. Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Barcelona, Amalgama Edicions, 2009

TORRES, MÀRIUS. Poesies. Barcelona, Ariel, 1964 (Quarta edició)

TRAPIELLO, ANDRÉS. Imprenta moderna. Tipografia y literatura en España, 1874-2005. València, Campgràfic editors, 2006

Llibreries preocupades per l’estètica (i III): La Peixera

D’entre les llibreries que hem vist en aquesta minisèrie, sense cap mena de dubte, la més atípica crec que és La Peixera. Haig de reconèixer una petita debilitat per aquesta minúscula llibreria especialitzada en llibre infantil i en llibre il·lustrat. Això és el que fa que quan vaig al casc antic de Sarrià, un antic poble annexionat a Barcelona, robi una part del temps disponible per visitar-la i veure les novetats.

ENZO MARI. Il gioco delle favole. Màntua, Edizioni Corraini, 2006.v Reedició de l'original del 1965

La ubicació que té ja és del tot estranya, ja que es troba dintre d’unes galeries comercials totalment adotzenades i mig buides, sense cap gràcia especial. Així, doncs, en el carrer Major de Sarrià davant de la plaça de la Vila i molt a prop de la plaça de Sarrià, veureu l’entrada d’unes galeries i a dintre, en un racó fent cantonada, trobareu La Peixera. L’espai és molt petit (no deu arribar als 20 metres quadrats) i en estar situada en una cantonada té tres dels costats de vidre, formant un triple aparador, el que li dóna aquest aspecte de peixera; mai el nom d’una llibreria havia estat tant descriptiu.

SUZY LEE. Alice in Wonderland. Màntua, Corraini, 2002

Però, a més, aquest diminut espai pren la metàfora del client que quan entra mira de pescar algunes de les joies que hi tenen. Però, per què diem joies? En ser una llibreria establerta en poc espai l’estoc (a diferència de les altres dues llibreries que hem analitzat) és molt petit, i com a conseqüència, molt escollit. Aquesta tria tan restrictiva per problemes d’espai la fan la Teresa i el Christian, els propietaris i dinamitzadors.

RUTH VANDER ZEE I ROBERTO INNOCENTI. La historia de Erika. Pontevedra, Kalandraka, 2004

La selecció la duen a terme a partir dels criteris estètics propis i tenen cura de triar entre l’àmplia oferta de llibres il·lustrats destinats principalment al públic infantil o al públic adult que encara és capaç de mirar el món amb ulls de nen. Els llibres que creuen més adients s’incorporen a la seva minúscula llibreria, en un nombre d’exemplars força reduït. La tria inclou llibres publicats a Espanya (de les editorials amb més cura com Kókinos, Kalandraka...), però també de l’estranger. Per aquest motiu hi podreu trobar volums en italià, alemany, anglès, francès o japonès, a més de en català, i castellà. L’especialització en llibres infantils estrangers fa que sigui més coneguda entre les colònies d’estrangers residents a casa nostra que entre el públic local.

ANTJE WICHTREY. Elefanten. Basilea, Papiermühle, 2005

La manera que tenen de fer-se amb els llibres estrangers és a través de fires internacionals i alguns catàlegs que reben d’editorials especialitzades en determinats tipus de llibres. A més dels llibres destinats als canals comercials convencionals, també tenen una sèrie de llibres de tirada curta i d’autoedicions fetes amb un gust determinat. Aquest conjunt de publicacions seleccionat per la Teresa i el Christian és el que fa que la llibreria tingui una unitat estètica molt coherent.

 ANOUK BOISROBERT, LOUIS RIGAUD i PABLO GUERRERO. Popville. Madrid, Editorial Kókinos, 2009

El concepte d’unitat, però, en aquest cas no vol dir uniformitat, perquè els criteris de tria són molt amplis dintre d’un tarannà concret. Així podem trobar-hi des de reedicions de llibres infantils històrics, llibres de fotomuntatges, de figures objectuals, d’il·lutracions de línia clara o línies entrecreuades i poc definides, pop-ups... i des d’autors reconeguts internacionalment com Bruno Munari o Komagata, a il·lustradors desconeguts però que encaixen amb el sentir de La Peixera.

JESCO VON PUTTKAMER. Autorennen. Hamburg

A més dels llibres, que si bé són destinats majoritàriament als infants n’hi ha de destinats al públic adult amb sensibilitat i debilitat pel llibre il·lustrat, també tenen una sèrie de joguines –aquestes sí dedicades exclusivament als infants- fetes amb fusta, metall... en les quals l’aspecte pedagògic i estètic són prioritaris. Igual que en el cas dels llibres, l’origen d’aquestes joguines és molt variat, ja que n’hi ha d’estrangeres (la majoria) i de fabricació local; algunes són reedicions de joguines històriques, mentre que d’altres són ginys ben actuals.

PAMELA MORE. Abecedario esférico. Barcelona-Olot

Tot això es pot trobar en una llibreria ben menuda, en la qual l’única prestatgeria que hi ha (perquè és l’única paret vàlida per recolzar-hi un moble, recordeu que hem dit que les altres són de vidre) serveix d’exhibidor del material i en un doble fons de petit magatzem. Les joguines es troben situades a sobre de la prestatgeria i en un prestatge volat arran de vidre. Darrera del taulell, en l’angle més petit, hi ha un petit aparador on es mostren les peces que creuen més significatives i representatives de La Peixera.

TARO MIURA. Ton. Màntua, Corraini, 2004

M’agrada la manera que tenen de treballar les llibreries de què hem parlat les dues setmanes anteriors, però també m’agrada la manera que tenen de treballar la Teresa i en Christian, perquè és totalment artesanal, com abans. La seva pàgina web només mostra les dades bàsiques de la llibreria i, en un moment en què sembla que si no tens pàgina web no ets ningú, és un plaer veure que encara hi ha algú que, per escassetat de mitjans o pel que sigui, tira endavant una iniciativa que ha sabut fer dels defectes, virtuts.

VARIS AUTORS. Paul Klee. Hand Puppets. Berna, Zentrum Paul Klee, 2006

En definitiva, és una llibreria que vaig conèixer per casualitat ja fa uns anys i de la qual intento anar seguint les petites i interessants novetats, per la qual cosa us la recomano, tingueu o no canalla a qui comprar llibres i joguines. Aquest agost està tancada, ja que les galeries comercials on està ubicada tanquen, i és per això precisament que no puc il·lustrar l’apunt amb fotografies de la llibreria. Per aquest motiu, l’il·lustro amb uns quants llibres i joguines que hi he comprat en diferents moments. Veureu que alguns d’aquests llibres i objectes ja han estat motiu d’un apunt al Piscolabis. No us la perdeu a partir de setembre i especialment al voltant de Nadal i Sant Jordi! Com totes les llibreries és quan tenen més per triar i remenar!!!

FITXA TÈCNICA

La Peixera
Galeries Sarrià. Major de Sarrià 108
08017 BARCELONA
http://lapeixera.com

Llibreries preocupades per l'estètica (II): Kowasa

Suposo que els que seguiu aquest bloc ja us haureu adonat que una de les meves dèries és la fotografia i sobretot els llibres de fotografia, pel que suposen d’unitat d’una idea calidoscòpica. Potser és la meva incapacitat per fer una fotografia amb ànima el que m’empeny a admirar moltíssim els fotògrafs, els quals moltes vegades hom els té com a artistes de segona categoria perquè prémer un botó ho sap fer tothom. Jo em quedo bocabadat davant d’algunes fotografies, perquè em sento totalment incapaç d’anar més enllà d’un enquadrament i de fotografiar pedres, com diu la meva família (quan veuen que fotografio edificis, pintures, llibres i objectes d’art i molt rarament persones). És potser per això que, per exemple, gaudeixo del blog Des dels meus ulls... (...) en el qual diàriament hi ha una nova proposta fotogràfica i alguna sorpresa.

Entrada principal on hem d'acotar el cap per entrar-hi

Per tant té molt de sentit que us comenti que si aneu de tant en tant a la llibreria La Central del carrer de Mallorca de Barcelona, potser us haureu adonat que al costat, també en uns baixos mig soterrats, hi ha una altra llibreria. S’hi accedeix per una petita entrada, ben anunciada amb banderoles verticals, que obre un gran espai interior on podem trobar tot el que desitgem sobre fotografia. Som a la llibreria Kowasa, una de les més importants del món pel que fa a la temàtica fotogràfica (no exagero, ja ho veureu).

Els inicis de Kowasa no foren en aquest lloc, ni com a llibreria, sinó com a laboratori fotogràfic a la Diagonal, prop de Muntaner. En aquest laboratori fotogràfic, el seu propietari: Hubert de Wangen -col·leccionista de fotografies i de llibres de fotografia- va pensar que estaria bé tenir alguns llibres rars a la venda, per als clients del laboratori. Orientat per la llibreria parisenca La chambre claire, va començar a tenir per a la venda directa uns quants llibres i a editar uns petits catàlegs de venda per correu de llibres de fotografia, en el que fou l’embrió definitiu de la llibreria, que el 1996 s’establí en un local més gran al carrer de Mallorca.

La llibreria ha passat dels 3.000 llibres dels inicis fins als 15.000 que actualment té. Aquest volum de llibres, especialitzats en fotografia de tota mena, inclou des de monografies de fotògrafs a catàlegs d’exposicions, històries de la fotografia, manuals tècnics, reculls temàtics... A més, hem de tenir en compte que la llibreria també té a la venda diverses revistes especialitzades -una setantena- que ajuden a arrodonir aquest gran volum de llibres.

L’origen dels llibres, però, és majoritàriament d’importació, ja que el 80 % són francesos i anglesos i, en menys proporció, alemanys o italians. Així, doncs, només el 20 % són espanyols, el que implica que la major part dels llibres que trobarem a Kowasa no seria possible localitzar-los a altres llibreries de la ciutat o del país, més generalistes. Per experiència sé que el que no trobi en fotografia a Kowasa no cal que ho busqui en cap altre enlloc, ja que més d’una vegada en buscar un llibre ja exhaurit d’autor espanyol (Cristina García Rodero, Joan Fontcuberta...) l’he trobat allà en alguna edició francesa o anglesa, i en canvi a d’altres llibreries difícilment hauria estat possible.

El que podríem anomenar com el racó del bibliòfil fotogràfic

A més, si voleu buscar algun llibre històric totalment exhaurit, tenen una secció amb prop de 1.800 llibres que corresponen a primeres edicions de llibres que ja no es troben, el que podríem anomenar el racó del bibliòfil fotogràfic. A més d’aquesta secció també n’hi ha una altra de llibres de tiratges curts, signats pels autors, rareses dintre del món del llibre fotogràfic. Aquestes dues exquisides seccions es troben totalment separades de la llibreria general, per temes d’estricta conservació, però a disposició del públic que així ho sol·licita.

Galeria Kowasa, amb l'actual exposició de Jacques Pugin

Una altra secció d’aquesta llibreria és la galeria fotogràfica que es troba al pis de dalt i que fou inaugurada el 1997. La galeria compta amb un fons propi molt important, que engloba sobretot fotografia en blanc i negre del que ja podríem anomenar històrica del país, i a més fomenta exposicions de nous fotògrafs de gran vàlua, com la de Jacques Pugin que hi ha actualment i que em va impressionar, amb paisatges d’arreu del món que tenen en comú formes circulars.

Galeria Kowasa, amb l'actual exposició de Jacques Pugin

Aquesta llibreria tan especial -podríem dir que única a tot Espanya i amb molt pocs casos equiparables arreu del món- el 2001 va iniciar la seva aventura a Internet, oferint els llibres, ben catalogats, a qui no es pugui desplaçar fins a Barcelona. Aquest nou sistema de venda representa avui, segons ens informa amablement Hubert de Wangen, un 15 % de la venda de la botiga. Un butlletí virtual setmanal presenta les 15 darreres novetats destacades i comenta els llibres sobre tècniques fotogràfiques que han sortit, a més d’ofertes diverses, inauguracions d’exposicions i tota notícia de la llibreria que creguin oportuna. Així, doncs, com la majoria de les llibreries especialitzades, va iniciar aquesta aventura de promocionar-se i vendre els llibres virtualment per arribar a clients dels racons més sorprenents del món, que no podrien accedir de forma presencial a la botiga.

Passadís i eix vertebrador de Kowasa

Però aquesta llibreria, a més del contingut –que és el hem exposat fins ara-, és un lloc on hom es troba molt a gust, ja que es pot entrar i remenar, tot buscant el llibre que voldríem o potser per trobar algun llibre que desconeixíem. La porta -més aviat petita i l’escala d’accés, que cal baixar per entrar-hi, ja que el local és a un nivell inferior que el carrer- és com una entrada iniciàtica al món de la fotografia. Un passadís folrat de llibres dóna accés a una sala petita, on els llibres també són els protagonistes, i a l’escala que puja a la galeria d’exposicions. Aquest passadís, que és l’eix vertebral de la llibreria, li dóna una gran coherència a l’hora de buscar els llibres, ja que l’organització que conté facilita molt les coses.

Una de les sales empaperada de llibres de fotografies

Fa poc, Alberto Alonso que porta un bloc de fotografia molt interessant: Ver para creer, comentava des del punt de vista d’un professional que cada vez que me viene ese amigo aficionado novel (todos tenemos unos cuantos) y me pregunta eso de: “Ahora que tengo un dinerito ahorrado, ¿qué objetivo me compro?”, le respondo “cógete ese dinero, acércate a una buena librería, y gástate buena parte en comprar libros de autores… el resto, móntate una cena con tu pareja y verás como sales ganando”.

Els que sigueu afeccionats a la fotografia i encara no conegueu Kowasa, aneu-hi i ja m’ho sabreu dir. Com veieu, la llibreria ja us l’he recomanada jo, el restaurant, o el menú casolà del sopar en parella, vosaltres mateixos.

FITXA TÈCNICA:
Kowasa
Mallorca 235 baixos
08008 Barcelona

Ah, una darrera informació, no tanquen a l’agost i a més, per tal de renovar estocs, han marcat amb un adhesiu vermell els llibres, molts!, que tenen amb un 30% de descompte! Aquesta oferta només és fins a final d'agost.

Llibreries preocupades per l'estètica (I): Loring Art

L’agost de l’any passat, aprofitant que s’esqueia el centenari de la Costa Brava, vam creure oportú dedicar una  sèrie d'apunts als llibres que des de diversos vessants n’havien parlat fent èmfasi en els criteris estètics. Aquest agost, reprenem el concepte de sèrie però enguany la dedicarem a llibreries de Barcelona que tenen com a fil conductor el llibre com a objecte bell i, sobretot, útil. No parlo de llibreries antiquàries, sinó de les que s’ocupen de llibres ben actuals, ja que els llibres que hi veiem a les prestatgeries també poden algun dia ser objectiu d’un apunt del Piscolabis, com ja s’ha donat el cas. De fet, tots els llibres que hem comentat alguna vegada han passat per una llibreria.

L'aparador de Loring Art esdevé una autèntica invitacio a entrar a tafanejar per veure què és això!

Iniciem, doncs, la sèrie amb la primera llibreria a Barcelona que es va especialitzar exclusivament en art contemporani. Ara podem anar a veure museus o sales d’exposició on trobem productes que fa uns anys, quan va començar Loring Art, no hi eren pas. De fet, els inicis de la llibreria foren precisament els de fer de distribuïdors de llibres d’art contemporani per a llibreries o per a les llibreries dels museus, que començaven a actualitzar-se després de ser destinades a magatzems de publicacions pròpies. Estem parlant del 1991 i la distribuïdora es va instal·lar a la plaça del Regomir.

No va ser fins el 1996 que la seva fundadora, Ángeles Loring, va obrir un local al carrer Gravina número 8 amb cent llibres i moltes idees! Amb això s’inicià una llibreria en la que s’ha volgut anar més enllà dels llibres per buscar altres formes d’expressió com l’art electrònic i virtual, fanzines, llibres d’artistes, revistes especialitzades... La ubicació a l’entorn del MACBA i el CCCB no va ser casual, sinó ben previst i meditat perquè el centre de recerca contemporània de la ciutat es desplaçava de pol i calia estar on es coïa tot.

A partir d’aquí s’inicià una trajectòria vers l’especialització i la recerca d’una personalitat pròpia, allunyada de la resta i sobretot de les grans multinacionals de les llibreries i la cultura. Aquesta idiosincràsia és la que ha fet que Loring Art esdevingui tota una referència per a qui busca alguna cosa sobre art contemporani. Quan entres, però, ningú et pregunta què és el que vols, sinó que et deixen fer sense cap mena de problema, amb total llibertat, perquè tu busquis allò que vols. Però si preguntes tot seguit et donen les indicacions i et guien vers on pots trobar allò que és molt especialitzat i que t’interessa.

Mostrador de Loring Art, autentica exposició del que es fa a Barcelona a nivell artesanal dintre del món del llibre i l'art contemporani

Aquest tracte personal amb els compradors també l’observes amb els qui d’una manera artesana o semiindustrialitzada preparen els seus fanzines, revistes d’art, llibres-objecte, calendaris... que tenen el seu raconet en un lloc tan important com és el taulell on hi ha la caixa. Allà, on una llibreria convencional hi situaria els best-sellers, hi trobareu tota mena d’exemplars únics, de curts tiratges, llibres manuals... en el lloc més important perquè creuen que aquests productes de poca tirada necessiten el lloc rellevant.

Malgrat això, el gruix del seu estoc són llibres sobre l’art contemporani en tots els seus vessants, des del body art, land art, minimalisme, media art, videoart... passant pel gravat, la fotografia, els grafitti i sobretot els llibres de disseny gràfic en el sentit més ampli. Així, doncs, si hom busca llibres sobre packaging, tipografia, disseny de portades de llibres, cartellisme... té a Loring Art la seva llibreria, que li proporcionarà allò que busca. I si hom, com passa molt sovint, no es pot desplaçar al carrer Gravinia té, des del 2004, la llibreria virtual per la qual podem passejar, conèixer les novetats i fer els nostres encàrrecs, com a qualsevol botiga virtual.

A dalt de l'altell, enmig de llibres la Marylin Monroe us dona la benvinguda

Però permeteu-me parlar de la llibreria física. És una llibreria en la qual s’ha tingut cura dels detalls, des del manteniment de dues columnes de ferro de l’estructura de l’antic edifici, fins a l’altell del fons de la llibreria on ens espera una espectacular Marylin Monroe, o els mobles –la vitrina i el taulell de fusta- que li donen una solera d’antic que contrasta amb la modernitat dels llibres que contenen. Però el detall definitiu i mutant és l’aparador que de manera periòdica va canviant, no per exhibir les darreres novetats -que també- sinó per dotar-lo d’una personalitat més propera a les instal·lacions artístiques que a un aparador convencional.

Llibre del 10è aniversari de la llibreria

Però deixeu-me resumir aquesta manera de funcionar en unes paraules que no són meves. Quan la llibreria va celebrar els seus primers 10 anys, van editar un llibre, dissenyat per Carme Vives, que comptava amb la col·laboració de clients, amics i artistes que els porten les seves obres,. En una de les pàgines, Elisa Bernal -una de les col·laboradores, juntament amb Rut Pin, des dels inicis- escriu una espècie de mantra que esdevé una mena de manifest de la llibreria i que descriu molt bé el seu tarannà. Entre altres afirmacions diu:

Aquí no nos gustan todos los libros. (...)

Nos gustan algunas reflexiones y propuesas escritas con palabras o imágenes que viven dentro de los libros. Otras no nos gustan.


Nos gustan los libros que nos descubren lenguajes visuales, los contextualizan o desentrañan el misterio de su nacimiento y su realización.


Nos gustan mucho los libros que la gente hace en sus casas. (...)


Nos gustan algunos libros aparentemente absurdos que con sus lenguajes ingeniosos nos descubren verdades (aunque sean pequeñas).


NOS GUSTAN LOS LIBROS que, en general, no están en los grandes almacenes de la cultura y también los que raramente van a aparecer en una lista de “más leídos” o “más vendidos”. Y no es por “exquisitismo”, es el resultado de negarnos a mirar hacia donde se supone que debemos mirar todos.


Nos gustan los libros que han sido difíciles de encontrar. (...)


Nos gustan también los libros que escapan de la norma y adoptan, de manera obscena, formas impropias para un libro tradicional (...)


Y sobre todo nos gustan todos los libros que nos regalan la experiencia estética de convertirnos (un poquito) en creadores. Una letra, un trazo, un párrafo, una imagen, un espacio en blanco o una mancha de color son tamizados por nuestras emociones y nuestra experiencia. Y así, interpretados activamente devueltos al libro con nuestro propio significado.

FITXA TÈCNICA:
Loring Art
Gravina 8
08001 BARCELONA
http://www.loring-art.com/

(Per cert, aquest agost tancaran la quinzena del mig)