dilluns, 6 de juny de 2011

Viva octubre! d’Helios Gómez (1934), la novel·la gràfica revolucionària (i II)


A Stéphane Hessel per escriure un pamflet que ha remogut certa paràlisi col·lectiva i ha donat dignitat als Indignats.

Aquest apunt el tenia previst per al setembre ja que farà 65 anys de la mort de l’artista Helios Gómez. Malgrat tot he preferit publicar-lo més aviat com a homenatge al moviment d’Indigneu-vos perquè, encara que afortunadament aquest moviment tingui poc a veure amb els moviments revolucionaris i violents de principis del s. XX si que comparteix una emoció en creure que hi ha un món millor possible. Tant el llibre de Stéphane Hessel com el d’Helios Gómez els podem qualificar de pamfletaris però què voleu que us digui, el pamflet és l’art de dir el màxim amb els mínims elements. Per això els pamflets ens fan ràbia quan són d’ideologies contràries a les nostres i els acusem de ser poc rigorosos i poc explícits. Hem de saber veure les excel·lències d’aquest tipus d’obres ideològiques i plantejar-nos que ha estat un dels motors de la Humanitat. Perquè, quin text ha tingut més repercussió popular: el Manifest Comunista o El Capital?

 

L’altre motiu pel qual l’he volgut publicar avui aquest apunt és perquè en certa manera està relacionat amb l’anterior apunt dedicat a Frans Masereel, un dels artistes que com podrem veure al final va influenciar més a Helios Gómez. Tots dos tenen la qualitat de la força expressiva del tractament del blanc i negre característic de la xilografia però amb unes formes plàstiques que els allunya de la tradició xilogràfica del s. XIX per lligar-la a formes avantguardistes i els fan participar d'aquesta estètica que hem anomenat republicana. Tots dos comparteixen un ideal a seguir però en el cas d’Helios Gómez aquest ideal és revolucionari i radical en els seus plantejaments.

 1 Segons la seva Constitució vigent... Espanya és una República de treballadors... 

Però, qui fou Helios Gómez? Per a mi és un dels personatges que bé valdria ser protagonista d’una pel·lícula o una mini sèrie televisiva. Grosso modo podem dir que va néixer a Sevilla el 1905 i de ben petit treballà a la fàbrica de porcellanes de La Cartuja i ja de ben jove començà la seva militància en sindicats d’esquerres, sobretot anarquistes. En celebrar-se l’Exposición Iberoamericana del 1929 la pressió policial va créixer sobre els ambients esquerranosos i sindicalistes sevillans el que el va induir el 1927 a l’exili parisenc. A París les protestes i disturbis en les que es barrejà arran de l’execució de Sacco i Vanzetti als EUA va fer que França l’expulsés. Això el portà a desplaçar-se vers Brussel·les, Amsterdam, Viena, Moscou o Berlín on es va posar en contacte amb les avantguardes i els moviments artístics compromesos. L’AIT de Berlín li publicà el seu primer treball gràfic, Dias de Ira.

 2. ... de treballadors sense treballa
Infinitat de llars miserables en la ciutat capitalista

En acabar la dictadura de Primo de Ribera el 1930 se n’anà a viure a Barcelona on publicà a la premsa d’esquerres (La Rambla de Cataluña, L’Opinió, La Batalla, L’Hora i a publicacions com Mundo Obrero, Fornal, Combat i Tiempos Nuevos) a més de dedicar-se al disseny de portades de llibres per a les editorials barcelonines Estudios, Lux, Cosmos, Bauzà i Ariel. Passà per diverses militàncies (BOC i PCE) i fou detingut i exiliat de forma contínua tornant finalment a Barcelona la primavera del 1934 on participà activament en la Revolució del 6 d'Octubre de 1934, sent detingut i empresonat al vaixell Uruguay amb en Lluís Companys i la resta de detinguts com intel·lectuals com Pompeu Fabra pels Fets d’Octubre. Sortí el desembre i retornà a Brussel·les on entre finals del 1935 i principis del 1936 publicà l’àlbum que avui analitzarem, ¡¡¡Viva Octubre!!! Dessins sur la revolution Espagnole, editat per l’E.P.I.

 3. legions de pagesos famolencs van a través de les terres feudals en recerca de llur pa
4. Des d'Andalusia a Biscaia, d'Extremadura a Catalunya, jornalers i rabassaires expropien els dominis senyorials

Tornà a Barcelona a principis del 1936 on fundà el Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP) que fou l’embrió de la futura propaganda política durant la Guerra Civil. El 18 juliol el tornem a trobar a les barricades, on el fotògraf Agustí Centelles el va retratar amb el casc i el fusell a les mans per a aturar l’aixecament militar i feixista. A la guerra tingué una gran activitat bèl·lica (per això la seva producció artística és menor que la d’altres artistes que es quedaren a la rereguarda) passant pels fronts d’Aragó, Guadarrama, Madrid, Mallorca i Andalusia i Catalunya.

 5. Heroicament, en front als fusells de la Guardi Civil, els pagesos defensen llur terra, que és el propi pa i llur llibertat

Com a persona vinculada a la lluita activa va ser nomenat comissari polític però la seva rigidesa dogmàtica li comportà problemes amb els companys d’armes que es saldaren amb dos capitans morts i un intent de linxament per part dels altres soldats fins que fou expulsat del PCE el que el retornà vers l’anarquisme, essent nomenat Delegat de Cultura de la Columna Durruti, amb la que passà a l’exili. Segons el seu amic i dibuixant Josep Bartolí en el frente de Madrid Helios se comportó como un dictador, ordenaba operaciones bajo su propia responsabilidad sin que nadie le autorizara, mandó a gente a la cárcel de Carabanchel por no obedecerle. Desconocía la autoridad de un comisario.

 6. La República burgesa respon amb una matança rera l'altra: Arnedo... Zorita... Casas Viejas...

Després de la guerra vingué l’exili i el pas pels camps de concentració de França i Argèlia. El 1941 a França fundà Liberación Nacional Republicana (LNR) i entrà clandestinament a Espanya on fou detingut i passà tres anys a la presó Model de Barcelona. En sortir el 1948 fundà una Casa de Andalucia a Barcelona -amb un general franquista!- però tornà a ser empresonat fins el 1954 malgrat que hauria d’haver sortit el 1950. En aquest període és quan pintà a la Model la Capella Gitana per indicació del mossèn del presidi, pintures que estan en una situació delicada de conservació. El 1956, amb un cos esgotat per l’activitat política i els exilis i el confinament carcerari morí a Barcelona.

 7. En nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, la gossada vaticana col·labora amb el govern en el restabliment de l'ordre
8. però les masses responen violentament a llurs provocacions posant foc a les "cases de Déu", caus de policies "celestials"

Aquest breu perfil biogràfic ens permet situar la personalitat única d’aquest artista compromès amb les seves idees revolucionàries i disposat a divulgar-les costi el que costi a través de les seves imatges. Aquest àlbum titulat ¡¡Viva octubre!! És potser la seva obra mestra malgrat que anteriorment en publiqués altres. Les seves 24 il·lustracions es passegen críticament per l’Espanya republicana sense estalviar-li cap crítica i denunciant el que per a ell és una República burgesa que atempta sistemàticament contra la classe treballadora. L’obra fou publicada a Brussel·les a principis del 1936 gràcies a la ajuda de l’advocat Jean Fonteyne per a l’EPI (Education par l’Image), associació que tenia com a objectiu l’educació social a través de la imatge amb la reproducció, l’emissió, la distribució i la representació de pel·lícules, fotografies, gravats, llibres i cartells que denunciessin la situació del món proletari.

 9. Tots els seguicis de repressions inquisitorials de l'Espanya Negra han estat ressucitats per la República del 14 d'abril


Exemplar 1/20 del tiratge sobre paper japó i signat per Helios Gómez que sortí en subhasta l'agost del 2011


La publicació de l’àlbum fou molt cuidada i fou publicat com el que és: una obra d’art, de la que se’n feren diverses edicions. Les informacions són contradictòries perquè hom afirma que hi havia el projecte de fer una edició trilingüe, de la que no ens consta enlloc, i per a això prenem com a referència la justificació de tiratges que consten en els àlbums, sobretot el darrer. Així doncs, de la primera edició, en francès, se’n feu un tiratge de 20 exemplars en paper japó i gran foli i signats cada gravat per l’autor. Se’n feren també 120 exemplars (27,5 x 24 cm.) amb paper normal amb justificació signada per l’autor i 2000 exemplars més però de dimensions més reduïdes (23,5 x 19 cm.) i sense numerar, tiratge al que pertany el present exemplar. Posteriorment se’n feu una segona edició francesa de 300 exemplars signats. A més se’n va fer un altre tiratge de mil cinc-cents exemplars en català (27,5 x 24 cm.) que protagonitzà una exposició del Museu de Granollers (2005) i de la que se’n publicà un catàleg amb el facsímil i estudis molt interessants. Segons sembla l'activa Fundació Helios Gómez, dirigida pel seu fill Gabriel, el té a la venda per 20 € més despeses de tramesa, el que crec que val molt la pena.

 10. A milers cauen els proletaris assassinats per l'espatlla. La "llei de fugues" és el procediment corrent contra aquells que no se sotmeten...

El tema que hem comentat de les dimensions dels fulls és important perquè a les edicions més grans els gravats queden emmarcats amb un marge blanc pels contorns mentre que en les edicions més reduïdes (com és la present) els gravats queden sagnats a la part superior dreta. A mi personalment m’agrada la modalitat sagnada però això ja és una qüestió de gustos. En les edicions grans, pel que he vist, l’àlbum està relligat amb només una carpeta mentre que en l'edició popular el tiratge té dos forats trepats en el lateral esquerra que serveixen per a l'enquadernació gràcies a un fil vermell que relliga tot l’àlbum. Totes les edicions estaven precedides pel pròleg del crític d’art Jean Cassou d’ideologia d’esquerres, molt conegut a la Bèlgica.

 11. Sota les urpes sangonents del Lerroux traidor i del jesuitic Gil Robles, s'inicien les jornades de l'Octubre ibèric

En la justificació de tiratge consta que les il·lustracions són xilografies però analitzats els gravats certs detalls ens decantem a considerar que foren dibuixos a tinta xinesa (en algun cas podria tractar-se de xilografia) passats a planxa tipogràfica que també aconsegueix uns negres radiants com si d’una xilografia es tractés. També s’afirma que la majoria de les il·lustracions foren realitzades a bord del vaixell presó Uruguay que serví per a tenir detinguts els qui participaren en els Fets d’Octubre del 1934 a Barcelona, entre ells com hem comentat, l’Helios Gómez i el govern de la Generalitat encapçalat per Lluís Companys. Creiem, com creuen també la resta de comentaristes, que si bé és cert que alguna il·lustració es realitzà a bord de l’Uruguay també és cert que no fou la majoria com s’afirma al final de l'àlbum ja que moltes d’aquestes il·lustracions ja foren utilitzades anteriorment entre el 1933 i el 1934 a el Mundo Obrero, La Rambla, L’Opinió, La Batalla...

 12. Les aliances obreres i pageses mobilitzen les masses en una immensa onada insurreccional...
13. Els miners i pagesos d'Astúries escriuen amb llur sang una pàgina heroica i gloriosa de la Revolució espanyola

Sigui com sigui, l’àlbum és un compendi d’imatges que tenen com a fil conductor l’explotació del pagesos i dels proletaris espanyols, els intents de revolta i la repressió vers les classes oprimides. Les il·lustracions no estalvien la rudesa dels esdeveniments ni de l'explotació dels pagesos i els obrers. Així doncs els señoritos andalusos es passegen amb la guardia civil, gran protagonista de les repressions, i els capellans surten disparant des dels campanars segons els tòpics del moment mentre que les masses es mobilitzen pacíficament i violenta per acabar amb aquesta opressió. Com a màxims exponents de l'opressió tenim les imatges de Lerroux i Gil Robles amb el front marcat amb la creu gamada i els senyal dels jesuïtes respectivament marcats en el seu front.

 14. López Ochoa assassina 5.000 treballadors asturians en holocaust a les hienes del capitalisme

Tortures, violacions, morts... són la plasmació gràfica del que motiva al poble a aixecar-se amb armes per a acabar amb la repressió i l'opressió de les classes treballadores. Malgrat que hem inclòs aquest llibre com a novel·la gràfica hem de tenir en compte que tots aquests esdeveniments són ordenats com a flashos  dintre d'un cert ordre cronològic amb les referències als esdeveniments més cruents de l'etapa republicana el que comporta un cert caos de lectura malgrat que la idea revolucionària és la que queda com a element central de l'àlbum, que és el que calia. Recordem que ja hem comentat que algunes il·lustracions foren publicades amb anterioritat i aprofitades per a donar cos a l'àlbum.

 15. La legió estrangera, detritus de la societat burgesa, tortura d'una forma vandàlica els herois proletaris...
16. ... viola i martiritza llurs dones... saqueja i profana les llars obreres...
17. ... i arrenca "confessions" de delictes imaginaris als presoners animada i aplaudida per la premsa catòlica, monàrquica i pseudodemocràtica
18. Doval, el botxí "pacificador", enviat pel govern Lerroux-Gil Robles ha restablert l'ordre!

El títol de ¡¡Viva Octubre!! Dessins sur la Revolution Espagnole aprofita la repercussió mediàtica que tingué entre els ambients esquerranosos d’Europa la Revolució d’Octubre del 1934 principalment a Astúries i Catalunya i la seva conseqüent repressió estatal. El títol a més aprofita la coincidència amb l’Octubre Roig de la Revolució Soviètica i per això aquesta celebració del Viva Octubre. El que resulta curiós és que per a fomentar les vendes de l’àlbum les frases il·lustratives de les il·lustracions en la versió francesa són més moderades que en la versió catalana, publicada ja en ple enfrontament de la Guerra Civil. Això era degut a que aquest àlbum estava destinat a persones esquerranoses però amb cert poder adquisitiu i no es podia fer tant d’èmfasi en consignes més revolucionàries del que podia ser políticament correcte per certes capes socials. Per aquest motiu a sota de cada il·lustració us afegim la versió catalana del text escena.

 19. El proletariat ibèric, després de l'experiència d'octubre, marxa per la via de la insurrecció armada...

Pel que fa a les il·lustracions hem de comentar que segueixen el seu estil característic amb les seves figures anguloses i composicions en diagonals, el que li dona molt dinamisme i que podem observar en les seves portades de llibres. Els contrastos entre els blancs i els negres amb un ombrejat molt contundent ajuden a fer perfectament identificables el seu estil. A més Helios Gómez es mourà en un equilibri molt interessant entre les avantguardes i el realisme d’arrel soviètic. El mateix Ramón J. Sénder va dir que a Helios Gómez le querían hacer pintar en Moscú realismo socialista y aunque pertenecía oficialmente al partido, sin haber leído mucho sobre marxismo ni leninismo, declaraba a voz en grito que ni era realista lo que pintaban alli ni era socialista la vida que propugnaban.

 20. ... estretament unit amb els camperols, vers la presa decisiva del poder, sota la bandera de les aliances obreres i pageses

És interessant pe a comprendre la seva visió del món i de l’art llegir el que el 16 de maig del 1930 a L’Opinió, setmanari socialista escrigué en el seu article l’Element estètic i l’element social en l’art:
El ciment és la cosa que canta amb més força la nova arquitectura, en autonomitzar la línia dreta d’ingerències dèbils i falses. El belga Masereel és qui ha fet sentir millor la injustícia social amb la crueltat del pla blanc i negre. El seu dibuix “pare”, fill, i esperit sense santificar, oneja vertiginós en l’espai menjant-se totes les possibilitats de “grisos”. El “gris” és la negació de ço social autèntic i directe, és la causa “paritària” de la impotència moral i tècnica. Tots els incapacitats de gronxar-se en el buit i arriscar una caiguda mortal per caçar una estrella s’apleguen sota el “gris”.
Si volem donar-vos un art per al demà, de satisfacció espiritual, hem de continuar amb el nostres assegisme –complement de la nostra activitat social com a homes- rescindint de ço “gris” i ço indefinit. Romandre indefinit és fer de l’assaig quelcom sense començament ni fi, com l’anella del Fracàs.
Seguim l’exemple d’aquells que arrisquen la vida per abastar una estela
.

 Justificació de tiratge

BIBLIOGRAFIA:

GÓMEZ, GABRIEL i MIGNOT, CAROLINE . Helios Gómez. Visca octubre. El front de l’art. Granollers,  Museu de Granollers, 2005.

GÓMEZ, GABRIEL i MIGNOT, CAROLINE. Helios Gómez. La Revolución gráfica. Barcelona, Associació Catalana d’Investigacions Marxistes, Associació Cultural Helios Gómez..., 2009

MADRIGAL PASCUAL, ARTURO ÁNGEL. Arte y compromiso. España 1917-1936. Madrid, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, 2002


 Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

32 comentaris:

  1. Fantàstic! M'agrada molt aquesta obra que ens remet a l'imaginari visual dels nostres avis. Per cert que el nom d'Helios el trobo molt adequat, la seva obra és d'una llum molt crua.

    ResponElimina
  2. Aquest Helios (del qual crec que ja havies penjat algun treball) té un domini exemplar en l'equilibri de blancs i negres, que el fa tot un mestre. La composició tan equilibrada entre llum i ombra és el secret definitiu del gravat, i aquest home el tenia.
    No em sembla gens descabellat relacionar la seva obra amb les protestes dels indignats actuals. La majoria d'iniciatives populars (més o menys revolucionàries) tenen un comú denominador, que és la resposta a les injustícies socials que no es resolen mai. Un dia d'aquests s'estrena el documental "La doctrina del shock", basada en el llibre de la Naomi Klein, i jo diria que aquesta estrena tornarà a remoure i reactivar la protesta.
    Fa poc, a la TV3 (increïble!), un portaveu dels indignats va relacionar aquest moviment amb la CNT-FAI, i vaig pensar que ja era hora que aparegués una veu valenta, capaç de trobar-hi el lligam (que hi és). Curiosament, des d'algun sector "sobiranista" s'ha tornat a criticar el moviment per l'ús de la llengua castellana en els seus textos i debats. Exactament com als anys 20 i 30.

    ResponElimina
  3. Estimat Galderich. En primer lloc felicitar-te, crec sincerament que és una de les millors publicacions que he vist a Piscolabislibrorum.
    No sabía res d'Helios Gómez i sempre està bé això de conèixer coses noves. Les impressions que em donen les il·lustracions, per damunt del geni força admissible que demostra aquest autor amb el dibuix, és massa propagandísitca. Crec que cau en un important maniqueisme, propi d'altra banda del seu pensament radical. Vaja que pel meu gust ho simplifica tot un xic massa.
    De la seva vida no penso fer-ne cap crítica ni a favor ni en contra. Coincideixo amb Sender que deia que era un comunista devot però poc llegit, perquè per anar fent salts del comunisme a l'anarquisme com si fos una xarranca, realment, has de tenir-ne una concepció molt bàsica, quasi abstracta d'ambdues ideologies.
    Aclaram una cosa, el LNR es fundà al 1914 o al 1941, és que em sobta molt que es fundés tan aviat.
    Sobre el color gris et cito a Mitterrand qui deia del gris que era el color per excel·lència de França "És un color molt macu, només el ximples menyspreen el color gris".

    ResponElimina
  4. PD. Fenomenoliga de l'esperit de Hegel o La República de Plató han influit en la història de l'humanitat molt més que El Manifest comunita.

    ResponElimina
  5. Galderich, esplèndit article. Per la redacció, per la història del personatge, per la seva obra... Has aconseguit traslladar-nos fora del temps i hem tornat més rics.

    Els gravats són d'una expressió perfecte per tot el que has dit i el que ha dit el Lluís.

    Si et fixes bé en el sagnat veuràs que el blanc del full allarga la perspectiva dels gravats. Magistral.

    ResponElimina
  6. L'Helios es d'aquests personatges de l'intel·lectualitat de la guerra civil, compromesa amb la lluita. Es increible quants artistes hi va haver-hi com ell. Els seus dibuixos, però, son singulars, de comic quasi.

    ResponElimina
  7. Clídice,
    Si, el nom d'Helios és fantàstic malgrat que el van batejar amb el d'Elios. I si, l'imaginari és el dels nostres avis però...

    ResponElimina
  8. Lluís,
    De l'Helios en vaig penjar la portada d'aquest Viva Octubre a l'apunt sobre l'estètica republicana i amb tres cobertes de llibres a la Galeria d'Imatges que enllaço des d'aquest apunt.
    I si, les injustícies han estat sempre la munició que ha fet esclatar una situació enrarida. La metxa pot ser una mala cursa de toros (1835), uns homes de reserva que van al Marroc a una guerra inútil (1909), un cop d'estat feixista (1936)... però la injustícia i el "ja n'hi ha prou" és el que comporta el moviment concret. Per aquest motiu he relacionat els fets malgrat que la situació, afortunadament, sigui completament diferent.
    Sobre el tema de la llengua i els "sobiranistes", jo que ho sóc per un tema administratiu, haig de reconèixer que també ho trobo a faltar en els Indignats. Més que res perquè a vegades tinc la impressió que parlem d'universalisme i ens deixem els indígenes. Em passa el mateix amb Greenpeace i altres moviments que ignoren les llengües i les cultures on actuen a no ser que siguin exòtiques i portin plomes perquè llavors ho fan per fer-se la foto a la manera del Sting. Malgrat tot, hem de fer la balança i veure quines coses són positives i quines negatives.

    ResponElimina
  9. Eduard,
    Si comences així és que has llegits pocs apunts del Piscolabis... ;-)
    Ara de debò, fixa't que quan he començat he parlat de pamflet però fixa't què són sinó les tires d'humor dels diaris, el Polònia, els acudits, la publicitat... Hem de poder admetre que és un pamflet i analitzar si està bé o malament.
    Sobre Miterrand és lògic que digués el que va dir i només confirma la teoria d'Helios Gómez.
    I discrepo molt del que dius de Hegel i Plató, Marx ha estat molt més influent perquè va ser lectura de molta més gent i no només de capes socials altres.

    PD. El ball de xifres ja ha estat corregit, gràcies per dir-m'ho!

    ResponElimina
  10. Enric,
    Si has fet un viatge cap a la República i els seus esdeveniments no és gràcies a mi sinó als gravats de l'Helios.
    I tens raó amb el tema de la perspectiva que provoca el sagnat, ajuda evidentment a ressaltar les distorsions dels gravats de l'Helios.

    ResponElimina
  11. Aris,
    Les seves il·lustracions són tant singulars que quan n'has vistes unes quantes reconeixes el seu estil sense problemes perquè té una personalitat pròpia molt interessant.

    ResponElimina
  12. Aris,
    Les seves il·lustracions són tant singulars que quan n'has vistes unes quantes reconeixes el seu estil sense problemes perquè té una personalitat pròpia molt interessant.

    ResponElimina
  13. És inevitable que comprengui i comparteixi la teva opinió pel què fa a l'ús de la llengua per part de certes organitzacions. Però jo diria que som els catalans qui ens hem de preguntar perquè la nostra llengua resulta estranya. Sobretot perquè la qüestió ve de lluny, i ja seria hora de fer una mirada crítica i sense prejudicis. Què fa que els catalans resultem poc simpàtics a algunes iniciatives? La nostra actitud no hi ajuda gaire. Des de Durruti als indignats de Pl. Catalunya, hi ha una certa prevenció que ara podria ser explicada per la majoria d'un partit neoliberal i fatxa com CiU. Però jo diria que el cas és més complex.
    En tot cas, comenecem pel principi (per un mateix): em relaciono amb organitzacions de signe alternatiu i de l'esquerra on no se'm passa pel cap usar el català. Segurament hem cedit el català a la burgesia, i això és un vell problema. No és gens fàcil recuperar la nostra llengua en l'àmbit del pensament d'esquerres. Em sap greu donar-li la raó a les idees del Solé Tura, però aquí estem encara. Amb una mica d'insistència, potser podrem trencar el vell mite, tot i que avui ho veig complicat. Fa anys, un fill de l'Alfons Comín va voler construir un llenguatge de l'anarquisme català al qual cap català no li va fer cas.

    ResponElimina
  14. Lluís,
    El debat de la llengua és llarg i feixuc, cada vegada més. Però el fet és que l'Helios Gómez, nascut a Sevilla, quan arriba a Barcelona aprèn el català i l'escriu dintre dels ambients esquerranosos, no burgesos. Fins i tot si et fixes les úniques paraules que hi ha dintre dels gravats són en català! I l'esquerra catalana, fora del cas del primer Lerroux on també hi havia uns quants catalanoparlants fascinats per l'internacionalisme revolucionari, parlava català perquè els treballadors de les fàbriques eren majoritàriament immigrants d'altres parts de Catalunya. En fi, vincular burgesia i catalanisme és fàcil però no apropiat sinó volem caure en el parany de cert anticatalanisme d'esquerres d'arrel lerrouxista. I ja sabem (ho veiem també en els gravats) on va acabar aquest corrent.

    ResponElimina
  15. Galderich, quina enveja que em fas amb aquest llibre, i que ben posat està l'adjectiu de "novel·la gràfica", tan de moda avui en dia.

    ResponElimina
  16. Leblansky,
    Ha, ha... això de la "novel·la gràfica" ho poso per fer un apunt mediàtic! Però és cert, dintre de la reivindicació de la novel·la gràfica aquest seria un dels orígens més moderns.

    ResponElimina
  17. Deixeu-me fer un comentari marginal sobre el català i els indignats. Pocs dies després de començar la moguda vaig fer una mica de recorregut per fòrums, facebooks i twitters, i el que vaig trobar va ser que, mentre els indignats discutien sobre el què i el com del moviment (sobretot en castellà, però també en català), els "sobiranistes" no paraven de fer-els-hi retrets pel fet de que no s'expressessin en català, o fins i tot de insultar-els.

    Als catalans que hi havia a la plaça Catalunya, i als que escrivien als fòrums ningú els va impedir de parlar en català; i si n'hi haguessin hagut més, el català hauria estat l'idioma dominant dels indignats. Sento dir-ho, però em van fer l'efecte de ser una colla de torracollons i uns pixafredes.

    ResponElimina
  18. No conocía a Helios, es impresionante la fuerza que logra imprimirle a sus imágenes.

    ResponElimina
  19. Estupendo apunte, como suelen ser los tuyos.
    Muy interesanta pero pelín dramático este Helios...
    La cara de rijosos de los violadores está muy conseguida...y el tio atandose la bragueta muy propio

    ResponElimina
  20. Brian,
    Aquests "sobiranistes" són els primers en canviar d'idioma a la primera de canvi... com fem tots!

    ResponElimina
  21. Marco Fabrizio,
    Helios Gómez després de la Guerra Civil (1939), de l'ambient anticomunista de l'Europa occidental (1945) i els seus anys d'empresonament franquista no va tenir ocasió de divulgar la seva obra i per això no és molt conegut.

    ResponElimina
  22. Pombolita,
    El dramatisme de les escenes és una de les millors coses!
    I l'escena de la violació és molt dura, inclòs el de la bragueta. És d'un realisme molt goyesc...

    ResponElimina
  23. Una segona part digna de la primera. Quan he llegit la referència al vaixell Uruguay he pensat, què hi farem, que entre els altres presoners també hi era el mestre Fabra.

    El que passa amb el català a la pl. Catalunya és un bon reflex de la societat catalana actual: la llengua comuna han decidit entre tots que sigui el castellà (inconscientment, potser sense mala fe) i quan parla algú en català se l'acostuma a traduir. És un moviment espanyolitzat de manera natural. A ningú pot sorprendre, tot i que a alguns també ens indigni.

    ResponElimina
  24. Gazo,
    En Fabra també hi era? Doncs l'hem d'incloure!
    També haurem de portar a en Fabra a la Pça. Catalunya...

    ResponElimina
  25. Que bon exemple d'estètica republicana! A part d'una fort influència de l'estètica revolucionària soviètica i d'altres moviments, Bauhaus etc. en les publicacions d'aquesta època, la República va ser un període de gran creativitat artística que mereix un estudi seriós. Són molts els artistes que la censura franquista va condemnar a l'oblit (quan no a la presó o a la mort) i que mereixen una rehabilitació. Una abraçada.
    Alfonso

    ResponElimina
  26. Alfonso,
    La Fundació Helios Gómez, dirigida pel seu fill intenta aquesta rehabilitació. Esperem que se'n surtin i entre altres projectes puguin restaurar i conservar les pintures de la Mare de Déu de la Mercè gitana que l'Helios va pintar a una cel·la de la Presó Model i que encara es discuteix si cal conservar-les o no... En fi, el canvi de govern em sembla que no està per aquests temes i sensibilitats...

    ResponElimina
  27. Havia passat per aquí feia dies i no havia deixat cap comentari.
    No tenia paraules. M'agrada molt la duresa de blancs i negres, i el que aconsegeuix transmetre.

    ResponElimina
  28. Enric,
    Gràcies pel premi però sento trencar la cadena. Els millors premis són els del Cor del Bloc, autèntics com un pota negre!

    ResponElimina
  29. Eulàlia,
    Ha, ha... tu també vas passant i picotejant per aquí i per allà? Jo ara que no puc fer res per temes de final de curs em solidaritzo amb tu i aquesta manera de fer.
    Sense paraules ja està bé, ja saps que el negre i el blanc són el fort d'aquest bloc... ;-)

    ResponElimina
  30. Respostes
    1. Javier,
      L'Helios Gómez és tant personal que el seu dibuix se'l distingeix des de molt lluny. És únic.

      Elimina

Escriu el teu comentari, si vols