Viva octubre! d’Helios Gómez (1934), la novel·la gràfica revolucionària (i II)

A Stéphane Hessel per escriure un pamflet que ha remogut certa paràlisi col·lectiva i ha donat dignitat als Indignats.

Aquest apunt el tenia previst per al setembre ja que farà 65 anys de la mort de l’artista Helios Gómez. Malgrat tot he preferit publicar-lo més aviat com a homenatge al moviment d’Indigneu-vos perquè, encara que afortunadament aquest moviment tingui poc a veure amb els moviments revolucionaris i violents de principis del s. XX si que comparteix una emoció en creure que hi ha un món millor possible. Tant el llibre de Stéphane Hessel com el d’Helios Gómez els podem qualificar de pamfletaris però què voleu que us digui, el pamflet és l’art de dir el màxim amb els mínims elements. Per això els pamflets ens fan ràbia quan són d’ideologies contràries a les nostres i els acusem de ser poc rigorosos i poc explícits. Hem de saber veure les excel·lències d’aquest tipus d’obres ideològiques i plantejar-nos que ha estat un dels motors de la Humanitat. Perquè, quin text ha tingut més repercussió popular: el Manifest Comunista o El Capital?

 

L’altre motiu pel qual l’he volgut publicar avui aquest apunt és perquè en certa manera està relacionat amb l’anterior apunt dedicat a Frans Masereel, un dels artistes que com podrem veure al final va influenciar més a Helios Gómez. Tots dos tenen la qualitat de la força expressiva del tractament del blanc i negre característic de la xilografia però amb unes formes plàstiques que els allunya de la tradició xilogràfica del s. XIX per lligar-la a formes avantguardistes i els fan participar d'aquesta estètica que hem anomenat republicana. Tots dos comparteixen un ideal a seguir però en el cas d’Helios Gómez aquest ideal és revolucionari i radical en els seus plantejaments.

 1 Segons la seva Constitució vigent... Espanya és una República de treballadors... 

Però, qui fou Helios Gómez? Per a mi és un dels personatges que bé valdria ser protagonista d’una pel·lícula o una mini sèrie televisiva. Grosso modo podem dir que va néixer a Sevilla el 1905 i de ben petit treballà a la fàbrica de porcellanes de La Cartuja i ja de ben jove començà la seva militància en sindicats d’esquerres, sobretot anarquistes. En celebrar-se l’Exposición Iberoamericana del 1929 la pressió policial va créixer sobre els ambients esquerranosos i sindicalistes sevillans el que el va induir el 1927 a l’exili parisenc. A París les protestes i disturbis en les que es barrejà arran de l’execució de Sacco i Vanzetti als EUA va fer que França l’expulsés. Això el portà a desplaçar-se vers Brussel·les, Amsterdam, Viena, Moscou o Berlín on es va posar en contacte amb les avantguardes i els moviments artístics compromesos. L’AIT de Berlín li publicà el seu primer treball gràfic, Dias de Ira.

 2. ... de treballadors sense treballa

Infinitat de llars miserables en la ciutat capitalista

En acabar la dictadura de Primo de Ribera el 1930 se n’anà a viure a Barcelona on publicà a la premsa d’esquerres (La Rambla de Cataluña, L’Opinió, La Batalla, L’Hora i a publicacions com Mundo Obrero, Fornal, Combat i Tiempos Nuevos) a més de dedicar-se al disseny de portades de llibres per a les editorials barcelonines Estudios, Lux, Cosmos, Bauzà i Ariel. Passà per diverses militàncies (BOC i PCE) i fou detingut i exiliat de forma contínua tornant finalment a Barcelona la primavera del 1934 on participà activament en la Revolució del 6 d'Octubre de 1934, sent detingut i empresonat al vaixell Uruguay amb en Lluís Companys i la resta de detinguts com intel·lectuals com Pompeu Fabra pels Fets d’Octubre. Sortí el desembre i retornà a Brussel·les on entre finals del 1935 i principis del 1936 publicà l’àlbum que avui analitzarem, ¡¡¡Viva Octubre!!! Dessins sur la revolution Espagnole, editat per l’E.P.I.

 3. legions de pagesos famolencs van a través de les terres feudals en recerca de llur pa

4. Des d'Andalusia a Biscaia, d'Extremadura a Catalunya, jornalers i rabassaires expropien els dominis senyorials

Tornà a Barcelona a principis del 1936 on fundà el Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP) que fou l’embrió de la futura propaganda política durant la Guerra Civil. El 18 juliol el tornem a trobar a les barricades, on el fotògraf Agustí Centelles el va retratar amb el casc i el fusell a les mans per a aturar l’aixecament militar i feixista. A la guerra tingué una gran activitat bèl·lica (per això la seva producció artística és menor que la d’altres artistes que es quedaren a la rereguarda) passant pels fronts d’Aragó, Guadarrama, Madrid, Mallorca i Andalusia i Catalunya.

 5. Heroicament, en front als fusells de la Guardi Civil, els pagesos defensen llur terra, que és el propi pa i llur llibertat

Com a persona vinculada a la lluita activa va ser nomenat comissari polític però la seva rigidesa dogmàtica li comportà problemes amb els companys d’armes que es saldaren amb dos capitans morts i un intent de linxament per part dels altres soldats fins que fou expulsat del PCE el que el retornà vers l’anarquisme, essent nomenat Delegat de Cultura de la Columna Durruti, amb la que passà a l’exili. Segons el seu amic i dibuixant Josep Bartolí en el frente de Madrid Helios se comportó como un dictador, ordenaba operaciones bajo su propia responsabilidad sin que nadie le autorizara, mandó a gente a la cárcel de Carabanchel por no obedecerle. Desconocía la autoridad de un comisario.

 6. La República burgesa respon amb una matança rera l'altra: Arnedo... Zorita... Casas Viejas...

Després de la guerra vingué l’exili i el pas pels camps de concentració de França i Argèlia. El 1941 a França fundà Liberación Nacional Republicana (LNR) i entrà clandestinament a Espanya on fou detingut i passà tres anys a la presó Model de Barcelona. En sortir el 1948 fundà una Casa de Andalucia a Barcelona -amb un general franquista!- però tornà a ser empresonat fins el 1954 malgrat que hauria d’haver sortit el 1950. En aquest període és quan pintà a la Model la Capella Gitana per indicació del mossèn del presidi, pintures que estan en una situació delicada de conservació. El 1956, amb un cos esgotat per l’activitat política i els exilis i el confinament carcerari morí a Barcelona.

 7. En nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, la gossada vaticana col·labora amb el govern en el restabliment de l'ordre

8. però les masses responen violentament a llurs provocacions posant foc a les "cases de Déu", caus de policies "celestials"

Aquest breu perfil biogràfic ens permet situar la personalitat única d’aquest artista compromès amb les seves idees revolucionàries i disposat a divulgar-les costi el que costi a través de les seves imatges. Aquest àlbum titulat ¡¡Viva octubre!! És potser la seva obra mestra malgrat que anteriorment en publiqués altres. Les seves 24 il·lustracions es passegen críticament per l’Espanya republicana sense estalviar-li cap crítica i denunciant el que per a ell és una República burgesa que atempta sistemàticament contra la classe treballadora. L’obra fou publicada a Brussel·les a principis del 1936 gràcies a la ajuda de l’advocat Jean Fonteyne per a l’EPI (Education par l’Image), associació que tenia com a objectiu l’educació social a través de la imatge amb la reproducció, l’emissió, la distribució i la representació de pel·lícules, fotografies, gravats, llibres i cartells que denunciessin la situació del món proletari.

 9. Tots els seguicis de repressions inquisitorials de l'Espanya Negra han estat ressucitats per la República del 14 d'abril

Exemplar 1/20 del tiratge sobre paper japó i signat per Helios Gómez que sortí en subhasta l'agost del 2011

La publicació de l’àlbum fou molt cuidada i fou publicat com el que és: una obra d’art, de la que se’n feren diverses edicions. Les informacions són contradictòries perquè hom afirma que hi havia el projecte de fer una edició trilingüe, de la que no ens consta enlloc, i per a això prenem com a referència la justificació de tiratges que consten en els àlbums, sobretot el darrer. Així doncs, de la primera edició, en francès, se’n feu un tiratge de 20 exemplars en paper japó i gran foli i signats cada gravat per l’autor. Se’n feren també 120 exemplars (27,5 x 24 cm.) amb paper normal amb justificació signada per l’autor i 2000 exemplars més però de dimensions més reduïdes (23,5 x 19 cm.) i sense numerar, tiratge al que pertany el present exemplar.

HELIOS GÓMEZ !!Visca Octubre¡¡  Barcelona, Imp. Graficos Alba, 1934 (Llibreria Antiquària Farré)

Posteriorment se’n feu una segona edició francesa de 300 exemplars signats. A més se’n va fer un altre tiratge de mil cinc-cents exemplars en català (27,5 x 24 cm.) imprès a Barcelona el 1934 a la Impremta Graficos Alba que protagonitzà una exposició del Museu de Granollers (2005) i de la que se’n publicà un catàleg amb el facsímil i estudis molt interessants. Segons sembla l'activa Fundació Helios Gómez, dirigida pel seu fill Gabriel, el té a la venda per 20 € més despeses de tramesa, el que crec que val molt la pena.

 10. A milers cauen els proletaris assassinats per l'espatlla. La "llei de fugues" és el procediment corrent contra aquells que no se sotmeten...

El tema que hem comentat de les dimensions dels fulls és important perquè a les edicions més grans els gravats queden emmarcats amb un marge blanc pels contorns mentre que en les edicions més reduïdes (com és la present) els gravats queden sagnats a la part superior dreta. A mi personalment m’agrada la modalitat sagnada però això ja és una qüestió de gustos. En les edicions grans, pel que he vist, l’àlbum està relligat amb només una carpeta mentre que en l'edició popular el tiratge té dos forats trepats en el lateral esquerra que serveixen per a l'enquadernació gràcies a un fil vermell que relliga tot l’àlbum. Totes les edicions estaven precedides pel pròleg del crític d’art Jean Cassou d’ideologia d’esquerres, molt conegut a la Bèlgica.

 11. Sota les urpes sangonents del Lerroux traidor i del jesuitic Gil Robles, s'inicien les jornades de l'Octubre ibèric

En la justificació de tiratge consta que les il·lustracions són xilografies però analitzats els gravats certs detalls ens decantem a considerar que foren dibuixos a tinta xinesa (en algun cas podria tractar-se de xilografia) passats a planxa tipogràfica que també aconsegueix uns negres radiants com si d’una xilografia es tractés. També s’afirma que la majoria de les il·lustracions foren realitzades a bord del vaixell presó Uruguay que serví per a tenir detinguts els qui participaren en els Fets d’Octubre del 1934 a Barcelona, entre ells com hem comentat, l’Helios Gómez i el govern de la Generalitat encapçalat per Lluís Companys. Creiem, com creuen també la resta de comentaristes, que si bé és cert que alguna il·lustració es realitzà a bord de l’Uruguay també és cert que no fou la majoria com s’afirma al final de l'àlbum ja que moltes d’aquestes il·lustracions ja foren utilitzades anteriorment entre el 1933 i el 1934 a el Mundo Obrero, La Rambla, L’Opinió, La Batalla...

 12. Les aliances obreres i pageses mobilitzen les masses en una immensa onada insurreccional...

13. Els miners i pagesos d'Astúries escriuen amb llur sang una pàgina heroica i gloriosa de la Revolució espanyola

Sigui com sigui, l’àlbum és un compendi d’imatges que tenen com a fil conductor l’explotació del pagesos i dels proletaris espanyols, els intents de revolta i la repressió vers les classes oprimides. Les il·lustracions no estalvien la rudesa dels esdeveniments ni de l'explotació dels pagesos i els obrers. Així doncs els señoritos andalusos es passegen amb la guardia civil, gran protagonista de les repressions, i els capellans surten disparant des dels campanars segons els tòpics del moment mentre que les masses es mobilitzen pacíficament i violenta per acabar amb aquesta opressió. Com a màxims exponents de l'opressió tenim les imatges de Lerroux i Gil Robles amb el front marcat amb la creu gamada i els senyal dels jesuïtes respectivament marcats en el seu front.

 14. López Ochoa assassina 5.000 treballadors asturians en holocaust a les hienes del capitalisme

Tortures, violacions, morts... són la plasmació gràfica del que motiva al poble a aixecar-se amb armes per a acabar amb la repressió i l'opressió de les classes treballadores. Malgrat que hem inclòs aquest llibre com a novel·la gràfica hem de tenir en compte que tots aquests esdeveniments són ordenats com a flashos  dintre d'un cert ordre cronològic amb les referències als esdeveniments més cruents de l'etapa republicana el que comporta un cert caos de lectura malgrat que la idea revolucionària és la que queda com a element central de l'àlbum, que és el que calia. Recordem que ja hem comentat que algunes il·lustracions foren publicades amb anterioritat i aprofitades per a donar cos a l'àlbum.

 15. La legió estrangera, detritus de la societat burgesa, tortura d'una forma vandàlica els herois proletaris...

16. ... viola i martiritza llurs dones... saqueja i profana les llars obreres...

17. ... i arrenca "confessions" de delictes imaginaris als presoners animada i aplaudida per la premsa catòlica, monàrquica i pseudodemocràtica

18. Doval, el botxí "pacificador", enviat pel govern Lerroux-Gil Robles ha restablert l'ordre!

El títol de ¡¡Viva Octubre!! Dessins sur la Revolution Espagnole aprofita la repercussió mediàtica que tingué entre els ambients esquerranosos d’Europa la Revolució d’Octubre del 1934 principalment a Astúries i Catalunya i la seva conseqüent repressió estatal. El títol a més aprofita la coincidència amb l’Octubre Roig de la Revolució Soviètica i per això aquesta celebració del Viva Octubre. El que resulta curiós és que per a fomentar les vendes de l’àlbum les frases il·lustratives de les il·lustracions en la versió francesa són més moderades que en la versió catalana, publicada ja en ple enfrontament de la Guerra Civil. Això era degut a que aquest àlbum estava destinat a persones esquerranoses però amb cert poder adquisitiu i no es podia fer tant d’èmfasi en consignes més revolucionàries del que podia ser políticament correcte per certes capes socials. Per aquest motiu a sota de cada il·lustració us afegim la versió catalana del text escena.

 19. El proletariat ibèric, després de l'experiència d'octubre, marxa per la via de la insurrecció armada...

Pel que fa a les il·lustracions hem de comentar que segueixen el seu estil característic amb les seves figures anguloses i composicions en diagonals, el que li dona molt dinamisme i que podem observar en les seves portades de llibres. Els contrastos entre els blancs i els negres amb un ombrejat molt contundent ajuden a fer perfectament identificables el seu estil. A més Helios Gómez es mourà en un equilibri molt interessant entre les avantguardes i el realisme d’arrel soviètic. El mateix Ramón J. Sénder va dir que a Helios Gómez le querían hacer pintar en Moscú realismo socialista y aunque pertenecía oficialmente al partido, sin haber leído mucho sobre marxismo ni leninismo, declaraba a voz en grito que ni era realista lo que pintaban alli ni era socialista la vida que propugnaban.

 20. ... estretament unit amb els camperols, vers la presa decisiva del poder, sota la bandera de les aliances obreres i pageses

És interessant pe a comprendre la seva visió del món i de l’art llegir el que el 16 de maig del 1930 a L’Opinió, setmanari socialista escrigué en el seu article l’Element estètic i l’element social en l’art:
El ciment és la cosa que canta amb més força la nova arquitectura, en autonomitzar la línia dreta d’ingerències dèbils i falses. El belga Masereel és qui ha fet sentir millor la injustícia social amb la crueltat del pla blanc i negre. El seu dibuix “pare”, fill, i esperit sense santificar, oneja vertiginós en l’espai menjant-se totes les possibilitats de “grisos”. El “gris” és la negació de ço social autèntic i directe, és la causa “paritària” de la impotència moral i tècnica. Tots els incapacitats de gronxar-se en el buit i arriscar una caiguda mortal per caçar una estrella s’apleguen sota el “gris”.
Si volem donar-vos un art per al demà, de satisfacció espiritual, hem de continuar amb el nostres assegisme –complement de la nostra activitat social com a homes- rescindint de ço “gris” i ço indefinit. Romandre indefinit és fer de l’assaig quelcom sense començament ni fi, com l’anella del Fracàs.
Seguim l’exemple d’aquells que arrisquen la vida per abastar una estela.

 Justificació de tiratge

BIBLIOGRAFIA:

GÓMEZ, GABRIEL i MIGNOT, CAROLINE . Helios Gómez. Visca octubre. El front de l’art. Granollers,  Museu de Granollers, 2005.

GÓMEZ, GABRIEL i MIGNOT, CAROLINE. Helios Gómez. La Revolución gráfica. Barcelona, Associació Catalana d’Investigacions Marxistes, Associació Cultural Helios Gómez..., 2009

MADRIGAL PASCUAL, ARTURO ÁNGEL. Arte y compromiso. España 1917-1936. Madrid, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, 2002

 Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació