dimarts, 20 de desembre de 2011

El calendari de la Lliga del Bon Mot (1934), Joan Maragall i Joan Junceda units per la paraula neta




A en Jaume Bosch, màxim expert d’en Junceda i sobretot amic que m'ha passat el material per a poder fer aquest apunt.

Avui fa cent anys de la mort d’un dels més insignes poetes catalans, en Joan Maragall. Citar-lo és ja presentar-lo. El seu nom és del domini de tota persona mitjanament instruïda. I nosaltres, que tinguérem la sort de veure’l i sentir-lo mantes vegades i d’acompanyar-lo fins al seu últim viatge el dia del seu traspàs, i que sabem com pensava i què sentia respecte del mal mot, ens creiem amb el deure de presentar-lo a la primera ocasió urbi et orbi, sota aquest caire de la depuració de la llengua. Però, qui fou qui va escriure aquest text i que, com comenta, va estar gairebé en el capçal del llit el dia de la seva mort? No és ni més ni menys que mossèn Ricard Aragó, popularment conegut com a Ivon l’Escop, el fundador d’una de la Lliga del Bon Mot.


De la Lliga del Bon Mot no en parlarem gaire perquè altres veus més autoritzades ja ho han fet prèviament i no cal repetir el que ja està disponible en xarxa. El nom d’aquesta associació ja és prou revelador de les seves intencions de purificació de la llengua catalana i va en paral·lel a altres iniciatives que feien una crida vers una acció col·lectiva per lluitar contra la pornografia, la blasfèmia, els mals costums i, en els casos més radicals, contra el liberalisme. Aquest moviment és un dels signes més clars d’un conservadorisme a la catalana que va predominar durant tota la primera meitat del segle XX i que continuà durant el franquisme i que, empeltat, arriba fins als nostres dies. Aquest moviment de puresa, però, comptà amb el vistiplau i el suport incondicional de molts intel·lectuals de primera fila que hi col·laboraren més o menys activament.

Partitura de Narcisa Freixas titulada Vot d'infants.
La participació d’intel·lectuals molt diversos va potenciar la Lliga del Bon Mot com és aquest cas d’una composició musical de la popular Narcisa Freixas adreçada als infants, motiu de preocupació de l’Associació.
La Lliga del Bon Mot per tal de recaptar diners i fer apologia de les seves idees publicà en una determinada època calendaris que intentaven ser alhora estèticament bells i alhora apolegètics amb un contingut moral important. Aquests calendaris foren una de les iniciatives de La Caixa de Pensions com a dipositària moral de la Institució per a recolzar la Lliga del Bon Mot i també per a distribuir-les per escoles i diverses entitats de caire cultura.

 

Com tota associació s’havia de finançar d’alguna manera i la publicació de calendaris era una opció d'allò més bona per a tenir permenentment present l'Assossiació durant tot l'any. Van començar a sortir l’any 1925 (fins a 1936). Les primeres targes eren de Cornet i Mora, després de Darius Vilàs i Junceda. Sortiren en català i castellà, amb tiratges de milers d’exemplars.S'editaren dos tipus de calendaris, un de més car que era amb dibuixos per a cada més dels il·lustradors esmentats i una versió més barata amb els mesos i només la capçalera il·lustrada amb un Sant Jordi (el català) matant el drac (la blasfèmia, la paraulota, el mal mot...).


Per a commemorar els seus 25 anys de lluita en pro de la paraula no contaminada editaren el calendari del 1934 amb dos dels intel·lectuals més propers i que des dels inicis els havien ajudat: Joan Maragall i Joan G. Junceda. Ambdues personalitats, però, no eren un cas aïllat i d’altres com Llaverias, Joan Alcover, Roca i Heras, Sanz Escartín, Ramon Rucabado, Joaquim Ruyra i Torras i Bages. Joan Llimona, Prat de la Riba, Narcisa Freixa... participaren activament en les iniciatives d’Ivon l’Escop.

 

Aquesta trajectòria de participació col·lectiva durà molts anys i fins i tot La Caixa de Pensions arribà a ser la dipositària de l’acció social de La Lliga del Bon Mot, el que curiosa i contradictòriament suposà la seva desactivació per la futura manca d’interès dels directius de l’entitat bancària una vegada passat el primer abrandament, com posteriorment reconeixeria el mateix Ivon l’Escop.

 Segurament corresponent al mes de desembre

Així doncs, La Vanguardia anunciava el 30 de gener del 1934 la iniciativa a l’Hospitalet de Llobregat en la que la sucursal de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, en esta población, difunde un calendario para el corriente año, editado por la Obra del Bon Mot, organismo de acción cultural de dicha institución. Este calendario, con motivo del XXV aniversario de la fundación de la «Lliga del Bon Mot», ha sido dedicado al eminente poeta Juan Maragall, con dibujos de Junceda. Han sido entregados ejemplares de dicho calendario a las escuelas nacionales, municipales y particulares de la localidad, y a la mayoría de entidades culturales y políticas.

Fragment possiblement corresponent a l'octuble

El fet de publicar el calendari amb poemes de Joan Maragall no és balder. Hem de pensar que aquest fou el primer intel·lectual de pes específic ja que el 1908 va publicar l’article Alerta! a La Veu de Catalunya en suport de la iniciativa d’Ivon d’Escop en el que entre altres coses deia que no li cal ira al renec del nostre poble: renega per vici, per peresa d’expressió, per voluntat de rebolcar-se en el que hi hagi de més ínfim. (...) no hi trobareu més que el gust de dir una paraula baixa per a omplir un buit de la conversa, per trista gràcia, per broma o per impotència davant de qualsevol obstacle. A partir d’aquest moment, i en el poc temps de vida que li quedava al poeta la relació fou estreta i publicà altres articles de suport que foren recollits en el llibre publicat vers 1912 titulat En Joan Maragall i la Lliga del Bon Mot.

Fragment possiblement corresponent a l'abril

Aquest llibre recollia els articles que Joan Maragall va publicar sobre el tema més algun altre relacionat en el tema on deia coses tant contundents com: La bomba i el renec són, sobretot, una mateixa cosa: un desfogament destructor de la impotència per a crear. L’àngel que volgué i no pogué ésser com Déu, blasfemà. El qui odia la societat i no se sent fort per a transformar-la tira una bomba enmig de la plaça: el sentiment és el mateix: la impotència enrabiada. Ara fixeu-vos en la nostra excel·lència, en el renegar i en les bombes comunament, i digueu-me si no veieu en això un raig de llum tenebrosa. De mosques, mendicants, escombraries, pols i bullangues en tenim poc més o menys el que ens pertoca; però la bomba i el renec són l’excel·lència nostra. Tenint en compte que aquest article fou publicat a La Veu de Catalunya l’octubre del 1909, després de la Setmana Tràgica, Déu ni dó...!

 Fragment possiblement corresponent al març

Si el prestigi d’en Joan Maragall estava assegurat, el d’en Junceda estava més que assolit dintre del món de la il·lustració. A més Junceda era un magnífic il·lustrador que havia col·laborat estretament amb la Lliga del Bon Mot fent acudits al·lusius al tema i a més era simpatitzant del Foment de la Pietat Catalana. Aquests aspectes el portaren a il·lustrat llibres de característica religiosa de tipus conservador com per exemple Tradicions religioses de Catalunya d’Agna de Valldaura (1926), Eustaqui de Joan Puntí i Collell (1934) i Fabiola del cardenal Wiseman (1931). A més va treballar intensament en publicacions, revistes i diaris considerats conservadors com La Publicitat, Almanaque de las Conferencias de San Vicente de Paul, La Veu de Catalunya, El Matí, Fulla dominical, La Veu de l'Àngel de la Guarda, En Patufet...

 La vaca cega en dues versions. Una la del calendari de la Lliga del Bon Mot (1934) i l'altre per a Gallina Blanca (1938)

Per aquest motiu no és d’estranyar que quan la Lliga del Bon Mot volgués celebrar els seus vint-i-cinc anys pensés en dues de les figures més cabdals de la cultura catalana. Les poesies de Joan Maragall eren un èxit assegurat ja que aquest autor esdevingué un model poètic però les il·lustracions són d’allò més escaients. Cadascuna d’elles intenta captar només un moment del poema amb un cert misticisme i amb tota l’habilitat característica d’en Junceda. Els originals d’aquestes il·lustracions l’any 1986 foren exposats a la Sala Rovira de Barcelona conjuntament amb altres treballs realitzats per a la Lliga del Bon Mot. Els originals d’aquestes il·lustracions no estaven acolorits, per la qual cosa podem suposar que fou l’impressor qui afegí el color i no el mateix Junceda.

 Full del juny del calendari amb els números i el santoral mensual corresponent

Malauradament els calendaris són dels papers efímers que menys es conserven perquè té precisament una funcionalitat temporal molt limitada i després passa a ser un destorb dintre d’una llar. Una vegada passat el seu any, la neteja que tothom fa del que ja no és útil passa factura a aquest tipus d’impresos i per això els calendaris antics ens han arribat de manera fragmentàriament o senzillament no s’han conservat. En el cas del present calendari per al 1934 de la Lliga del Bon Mot només en coneixem un full sencer (el de juny) i onze il·lustracions d’en Junceda amb el seu corresponent poema maragallià, retallats i sense els dies ni el santoral ni les frases al·lusives al Bon Mot que anaven a la part baixa de cada full. Això vol dir que no hem conservat la correlació entre il·lustració i mes de l’any destinat a cadascun dels poemes. Esperem que algú ens doni notícies sobre aquest aspecte ja que per a les atribucions només ens fonamentem en la base de la hipòtesi i certa lògica a l’hora de relacionar poema il·lustrat i mes.

 
La llengua de Salvador Perarnau amb il·lustració d'Antoni de Clavé a Ales humanes. Barcelona, Comissariat de Propaganda, 1938. Un llibre que mostra molt clarament la mateixa filosofia però en versió esquerranosa

Com podem observar en aquest imprès d’avui, l’època republicana fou alguna cosa més que progressisme d’esquerres o laïcitat i que els sectors més conservadors  apostaren en aquest període per les solucions més sòlides poètica i plàsticament parlant. Però alerta, no oblidem que al costat d’aquestes iniciatives moralitzadores -que podríem anomenar de dretes- també hi havia una esquerra moralitzadora que en el fons també estava d’acord amb la neteja i depuració del llenguatge o en altres actituds cíviques, el que podríem anomenar moralitat laica.

PD. Us recomano una petita exposición Maragall, terrer espiritual que ha organitzat a l'Arxiu Joan Maragall. És molt petita amb llibres i originals però a més permet entrar al que va ser casa seva. 

Fragment possiblement corresponent al maig

BIBLIOGRAFIA:

En Joan Maragall i la Lliga del Bon Mot. Barcelona, Lliga del Bon Mot, (1912)

L’ESCOP, IVON. Els Nostres Pensadors i el Bon Mot. Conferències donades per Ràdio Barcelona. Barcelona, Foment de Pietat, 1935

L’ESCOP, IVON. La paraula en la llengua. Barcelona, Editorial Políglota, 1921

MAS I SOLENCH, JOSEP MARIA. Ivon l’Escop i la lliga del Bon Mot: l’obra de Mn. Ricard Aragó. Barcelona, La Formiga d’Or, 1992

PARCERISAS,PILAR. Vint-i-set dibuixos de Junceda, destinats als calendaris de la Lliga del Bon Mot a  “AVUI”. Barcelona, 20 de novembre de 1986.

 Fragment possiblement corresponent al novembre

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a 
la Segona República de les temporades 2010-2012

29 comentaris:

  1. Ep! Aquest cop em sembla que sóc el primer.
    Quanta erudició. Ens va bé. Si bé pel que fa al contingut ens queda lluny però és una bona mostra del que també es feia en la república que alguns la veien "menja-capellans"

    Molt interessant la nota sobre l'exposició dels originala a la sala Rovira. Ho desconeixia.

    Com sempre. En volem més.
    SALUT.

    ResponSuprimeix
  2. ¡Qué bonitos!
    Como te puedes imaginar Junceda me encanta.
    Son unos dibujos preciosos y aunque no me interese demasiado Maragall seguro que son muy adecuados para sus versos.
    Una entrada estupenda, como siempre, que tengo que mirar detenidamente.

    ResponSuprimeix
  3. RSM,
    La informació i les il·lustracions han estat facilitades majoritàriament per en Jaume Bosch i en Gazo, cadascú en la seva especialitat. I si, hem de començar a veure la República com alguna cosa més complexa del que Franco i altres han volgut mostrar...

    ResponSuprimeix
  4. Pombolita,
    Junceda és un dels nostres dibuixants més extraordinaris, d'una elegància i finor difícils d'assolir. I Maragall, si te'l llegeixes a partir d'aquests fragments de fulls de calendari ja veuràs com t'agrada!

    ResponSuprimeix
  5. ¡Quin gran poeta Maragall! I les il · lustracions de Junceda són perfectes. És Mediterrani en estat pur. És un llibre per envejar. Gràcies per compartir-lo.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  6. Alfonso,
    No m'havia plantejat aquesta qüestió del Mediterrani. M'ho rumiaré!

    ResponSuprimeix
  7. Cada cop que veig els treballs d'en Junceda m'admiro i també em deixo anar als records de la infantesa: tenir una mare il·lustradora va voler dir créixer rodejat dels seus mites, i Junceda era el primer.

    ResponSuprimeix
  8. Lluís,
    A casa eren més de l'Opisso. La meva àvia sempre parlava de les seves multituds! Suposo que no sabia que treballava al Papitu...

    ResponSuprimeix
  9. Galderich.

    Nada más atinado que tu comentario sobre la corta vida de los calendarios. Desde que salen de las prensas ya tienen inscrita la fecha de defunción.

    Esperemos que la belleza del que nos compartes, haya inspirado a conservarlos y que pronto salgan algunos a la luz.

    Saludos

    ResponSuprimeix
  10. Marco Fabrizio,
    Jo estic convençut que hi ha algún calendari d'aquests conservats per no dir més d'un. El tema és que surti!

    ResponSuprimeix
  11. Estoy de acuerdo con Bach, es muy mediterraneo. quizás la luz...

    ResponSuprimeix
  12. Jo tinc els meus dubtes, ho veig una mica anglès...

    ResponSuprimeix
  13. Com deia Jordi Franch a la revista Montserrat (núm. 3 i 5, març i maig de 1900), si el catalanisme no triomfa és perquè Déu ens castiga per ser tan malparlats.

    Deunidó el que ets capaç de fer amb un mes de juny i quatre retalls! Segur que algun lector present o futur completarà aquest buit documental.

    Interessant el poema de Perarnau, que desconeixia. ¿És només aquest full o continua?

    ResponSuprimeix
  14. Gazo,
    Aquesta teoria que el catalanisme no triomfava per culpa dels renecs era molt estesa dintre de certs ambients.
    M'agrada això dels quatre retalls que permeten reconstruir un calendari i una manera de fer. Faltaria comentar les frases que hi havia a sota de cada mes que amb la de juny la cosa prometeria... En fi, és un calendari del que podem treure'n suc.
    I sobre el poema de Perarnau és d'un llibre amb composicions sobre diverses parts del cos amb connotacions morals i revolucionàries. Entre la dreta i l'esquerra sempre s'ha pretés aixecar la moral de la població on cadascú remava cap a la seva direcció i moltes vegades hi coincidien.

    ResponSuprimeix
  15. Ostres Galderich, quasi m'emociono veient l'il·lustració que Junceda va fer de "La vaca cega", un dels meus poemes preferits de Maragall.
    Realmente aquest calendari es una petita joia de les lletres i les imtages.

    ResponSuprimeix
  16. Eduard,
    Si llegeixes altres poemes de Maragall veuràs com n'hi ha de millors. Aquest per mi és massa sensiblero...

    ResponSuprimeix
  17. Que grandisim ilustrador¡¡¡¡¡ que capacitat per a mostrar el Mediterrani ¡¡¡¡...gracies.

    ResponSuprimeix
  18. Val més no fixar-s'hi massa en la moralina i gaudir dels dibuixos, perquè sinó ... Bon Nadal!

    ResponSuprimeix
  19. Sobre el poema del Perarnau, em referia a si la pàgina que has pùblicat és el poema sencer sobre l'òrgan/facultat lingüístics o bé continua.

    ResponSuprimeix
  20. Glòria,
    Em faré mirar això del tema del Mediterrani...

    ResponSuprimeix
  21. Clídice,
    Ja saps que les obres que surten al Piscolabis són per estètica i per valor històric!

    ResponSuprimeix
  22. Gazo,
    Cada membre del cos ocupava un full. Principi i final.

    ResponSuprimeix
  23. M'acabo d'enamorar. Les il·lustracions de Junceda són una meravella. Jo també sóc d'Opisso, però Junceda m'ha tramès sempre una pau immensa.

    No sé si era habitual que el color el posés l'impressor, però en aquest cas em semblen molt encertats els tons.

    Aleshores, si no ho he entès malament, no saps de l'existència de cap altre exemplar d'aquest calendari?

    ResponSuprimeix
  24. Enric,
    Malgrat sigui de l'Opisso en Junceda és un geni i té un traç que et deixa bocabadat.
    Sobre el color jo no descartaria que en Junceda l'hagués treballat sobre paper translúcid independent de la ploma perquè realment està molt ben trobat.
    I si, encara no es coneix un exemplar intacte, amb tots els fulls!
    A veure si hi ha una mica de sort...

    ResponSuprimeix
  25. Crec que ja no es fan calendaris com aquest.

    ResponSuprimeix
  26. Biblioaprenent,

    Ho dius en sentit ideològic o estètic? ;-)

    ResponSuprimeix
  27. En sentit estètic en principi.

    ResponSuprimeix
  28. Res més humà que el "tempus fugit" fixat als calendaris que caduquen i que són testimoni del pas marcat dels dies... Si unim a aquesta conjuntura la poesia de Maragall i les il.lustracions de Junceda, potser el temps, que segueix passant malgrat tot, inexorablement, deixa constància del seu pas en aquestes pàgines que pengem primer i guardem després pel seu valor fora del temps.

    ResponSuprimeix
  29. Ábradas,
    Potser han sobreviscut els calendaris que ens fan més mal llençar...

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols