dimarts, 21 de febrer del 2012

Ediciones Estudios (1927-1937), vers una nova moral política i sexual



De l’època de la Segona República caldria fer un estudi molt profund, sinó s’ha fet ja i el desconec, de la producció editorial i de revistes a València perquè ens deixaria certament impressionats. Hi ha estudis monogràfics tant de revistes com La Traca o la Revista Estudios, però del conjunt de les edicions d’aquest moment a València poca cosa hi ha tenint en compte les llargues tirades d’aquestes revistes (fins a 50.000 exemplars) o l’abast territorial (Europa i Llatinoamèrica) que aconseguiren les revistes i els llibres valencians d’aquest moment.


Sense cap mena de dubte València es convertí en aquest període en la tercera capital de la impremta a Espanya. Aquestes editorials i revistes innovadores estigueren vinculades a moviments d’esquerra (sobretot a l’anarquisme) i foren un focus d’exportació d’aquestes idees arreu, gràcies al seus col·laboradors de gran prestigi. Però quan parlem d’anarquisme ho fem en el seu sentit més ampli -i fins i tot diria fora de les idees polítiques més revolucionaries i violentes- perquè inclou tota una sèrie de moviments que avui anomenaríem alternatius i que s’aglutinaven en les idees llibertàries com a pal de paller. De fet, la revista Estudios mateix portava com a subtítol el de Revista ecléctica. De fet eclèctic, per als anarquistes, és qualsevol col·lectiu que no exigeix cap requeriment específic d’ideologia.

 
Catàleg de l'Editorial Estudios del 1936

Dintre d’aquest panorama editorial destaca per mèrits propis Ediciones Estudios que va tenir dos vessants, el de la revista Estudios, i el segell editorial amb un ampli ventall de llibres publicats. La lectura del catàleg que van publicar el 1936 és prou revelador dels interessos que tenia aquesta editorial. S’hi pot trobar un ampli repertori de llibres que parlen de naturisme, pedagogia, feminisme, sociologia, història, esperantisme, anarquisme, lliurepensament, alimentació vegetariana, teosofia, sindicalisme revolucionari, pacifisme, espiritisme, literatura sobretot social, anticlericalisme, ciència divulgativa... Els articles de la revista també aborden aquestes temàtiques i de fet foren la base de la seva difusió. Aquests aspectes i el seu preu de venda al públic baix, conjuntament amb una presentació atractiva, foren les claus per a l’èxit de les produccions d’Estudios.

 

Els orígens remots de la revista i editorial Estudios –tot forma la mateixa entitat com veurem- es troben en la revista Generación consciente (1923-1928) fundada a l’Alcoi anarquista, en la qual el títol ja ens deixa clar que és una revista d’inspiració neomalthusiana i partidària de l’eugenèsia. A partir d’aquesta gènesi es passà a la revista Estudios de la que en fou propietari Joaquim Juan Pastor i com a director hi hagué Antonio García Birlán. A més d’aquests caps visibles, la revista tingué com a metge naturista Isaac Puente, en el seu Consultorio psíquico-sexual a Féliz Martí Ibáñez, com a periodista científic a Alfonso Martínez Rico i com a naturòleg a José Martínez Novella.


Aquesta nòmina de periodistes i científics foren els qui prestigiaren una revista dedicada a uns temes que en aquell moment cridaven l’atenció de molta gent preocupada pel funcionament maldestre del món –ja en aquella època. La prova és que els seus articles citats i estudis publicats foren de referència en altres articles i estudis dintre d’Espanya i a l’estranger, creant una xarxa de relacions internacionals que consolidà la revista com una referència per a aquestes temàtiques que es trobaven en un estat encara embrionari i que amb la República van trobar-hi un camp abonat per desenvolupar-se. L’editorial tenia el doble propòsit de potenciar la cultura i alhora de no fer seguidisme de cap interès en concret. La revista no estigué supeditada a conveniències inconfessables de cap secta, ni ideologia i ja la seva adscripció a la paraula eclèctica ho demostra. Su única misión, minsión honrada y digna, es de aportar al conocimiento de sus lectores cuantas enseñanzas se considren útiles y necesarias para una vida racional e higiénica, libre y feliz com en el facsímil de la revista s’afirma.

 Retall dels anys 60-70 d'una revista del cor que alguna lectora va incorporar, entre altres, en un dels llibres d'Antonlogia de la felicidad conyugal i que certifica la continuitat d'Estudios com a referència clandestina malgrat el franquisme

Malgrat la diversistat dels temes tractats i desenvolupats al llarg del temps de l’editorial, la temàtica sexual fou un dels plats forts, tant des del fons de la matèria tractada com de la seva explícita estètica. En un país acostumat a una sexualitat reprimida o avesat directament a un tractament entre científic i pornogràfic, amb molt poc rigor, l’aparició d’Estudios representà un canvi significatiu. Fins i tot després de l’arribada del franquisme i la prohibició de tot el que pogués parlar d’aquests temes sense complexos,els exemplars antic d’aquestes revistes i llibres foren encara una font d’informació per a molts espanyols que aconseguien tenir-hi accés gràcies als exemplars que n’havien guardat els seus avis com ho demostra el desgast que presenten a causa d’un ús continuat. 

Fulletó de control natalitat il·lustrat per Monleón amb publicitat dels llibres de l'editorial

La temàtica sexual a Estudios intentà trencar els tòpics i repressions derivats del tradicionalisme catòlic (en aquest cas la revista tenia un caire anticlerical) i intentava potenciar-ne el naturalisme com a alliberament sexual de les persones, el control de la natalitat i els tractaments de medicina alternativa per a les cures derivades de la sexualitat. Tant la revista com l’editorial van dedicar molts monogràfics a desenvolupar una nova educació sexual que sempre es contraposava al que es vivia a Espanya en aquell moment, i com a solució definitiva a la xacra de la prostitució. Aquesta barreja de tractament científic i idealisme és el que caracteritza més aquest projecte editorial.

 

Com a editorial publicà les col·leccions d’Educación e higiene, Conocimientos de medicina natural, Colección de novelas, sociologia y crítica, Colección de folletos filosóficos y sociales, Colección popular “ayer, hoy y mañana” i Antología del amor conyugal –publicada en plena guerra civil-. A més de l’elenc d’autors que van participar en aquestes col·leccions, dels quals ja hem parlat prèviament, cal destacar els autors d’unes cobertes molt innovadores: Manuel Monleón i Josep Renau. Tots dos forniren aquests llibres d’unes cobertes atractives i cridaneres, tant en la forma com en el contingut, i participaren d’aquesta renovació estètica de les cobertes que s’estava consolidant durant la República i de la qual ja n’hem parlat.

 Els reportatges foren un dels plats forts de la revista

Sobre la revista pròpiament dita, podríem ser més extensius però allargaríem massa l’apunt. Cal observar només una dada que ens mostra la coherència de la revista: no acceptava publicitat, només es volia sostenir –i ho va aconseguir- gràcies als seus milers de subscriptors. Només des d’aquesta coherència de profunda llibertat ,que no t’obliga a dependre de ningú i a considerar que la publicitat sempre suposa una certa coacció de la llibertat d’elecció, hom pot entendre que un projecte com aquest pogués sobreviure durant tant de temps i que només una guerra –contra la qual lluitaven des de postures pacifistes- pogués acabar amb el projecte.

 Cobertes i contracobertes entrellaçades de Renau de la col·lecció Antología de la felicidad conyugal

Deixem que sigui un escrit publicitari del catàleg de l’Editorial Estudios del 1936 qui ens en faci cinc cèntims del que fou la revista:
Esta Revista se debe a un noble propósito cultural y no a interés particular alguno. Sus páginas no tienen, ni los admiten, otros medios de vida que el de sus propios lectores.
En ellas no encontrarán enfáticas disertaciones inútiles ni estridencias ridículas, sino bellos y útiles conocimientos para una vida racional e higiénica, libre y feliz.
La evolución de la vida moderna impone nuevos horizontes, nuevas corrientes regeneradoras. el hombre debe defenderse en la lucha por la existencia, no con viejas y utópicas teorías, sino superándose a sí mismo y superando a los suyos con prácticas racionales de vigor y de salud, de higiene mental y física. La ley implacable de la vida es ley de selección. Misión de la cultura es hacer esa ley viable y digna.

 Il·lustracions xilogràfiques de Renau per a l'interior de la col·lecció Antología de la felicidad conyugal

Engendrar hijos sin las debidas condiciones eugénicas, sin disponer de medios suficientes para nutrirlos y educarlos debidamente, es una imprudencia y una vergüenza que ya todos los pueblos civilizados condenan. No hay que fiar a la Suerte, diosa venerada por la imbecilidad, el cretinismo y la impotencia, que haga felices a esa inmensa legión de hijos sin pan y sin educación alguna, cuando no tarados por una herencia morbosa y degenerada, cuya mísera existencia es sufrimiento continuo.
El mundo presenta un espantoso cuadro de dolor, de miseria y de maldades sin fin. Todos debemos interesarnos por convertir este fratricidio odioso en una nueva era de libertad y de bienestar.
Todas las miserias sociales, todas las tragedias humanas tienen por fundamento la ignorancia. ¡Reflexione usted sobre la enorme verdad que encierran estas palabras!
Suscríbase usted a ESTUDIOS; lea y recomiende sus libros y cooperará así a una labor eficaz y digna.


Davant d’un plantejament tant clar com aquest només cal destacar els dos artífex de l’estètica de la revista, que foren els mateixos que els de les cobertes de l’editorial: Monleón i Renau. Són dos noms que orgullosos signaren les seves intervencions. La seva producció en aquesta època i a València fou impressionant, i hi destaquen altres projectes que anaven en la mateixa línia com Orto (1932-1934), Cuadernos de Cultura, Nueva Cultura, Helios, Crisol... En tots aquests projectes ambdós artistes pogueren experimentar sense límits el que influí en el disseny gràfic del país.


Anuncis dels fotomuntantges Los diez mandamientos i d'un llibre de l'editorial

En paral·lel al que feien Mauricio Amster i Mariano Rawizc a Madrid, a València Monleón i Renau es deixaren seduir per l’obra de fotomuntatges de John Heartfield o de Klucis i altres artistes soviètics d’avantguarda i s’integraren dintre del que hom ha anomenat agit-prop –agitació i propaganda-. Dintre de la revista aquests fotomuntatges no només foren sempre un dels seus atractius -tant en portades i articles interiors- sinó que fins i tot se n’editaren sèries a tot color independents per a penjar-se a casa com els dels Diez Mandamientos, Cuatro estaciones, La lucha por la vida, El amor humano...

Fotomuntatges de Renau per a la revista

Aquesta novetat visual  dels fotomuntatges els va donar un gran protagonisme a nivell mundial i de fet ambdós artistes tingueren una carrera futura vinculada al món de l’art, Monleón des de l’exili interior després de passar per la presó i Josep Renau primer a Mèxic on treballà com a cartellista de cinema i després a la República Democràtica alemana on continuà amb els fotomuntatges agi-prop amb la seva obra mestra Fata Morgana. Tots dos estigueren vinculats a moviments d’esquerres però mentre Renau fou un actiu militant del Partit Comunista i amb càrrecs oficials durant la Guerra, Monleón estigué vinculat a l’anarquisme proper a Àngel Pestaña i al Partit Sindicalista.



Monleón és el que més sintonitzà amb la línia editorial de la Revista ja que ell mateix va pertànyer a associacions de naturistes, fou esperantista i d’un gran activisme polític i sindical. En certa manera Monleón treballà en un projecte en el que hi creia fervorosament mentre que Renau fou molt més escèptic que eclèctic i amb certa murrieria anomenava la revista Estudios com aquella revista anarco-sexo-desnudista. Potser si que aquesta en seria una definició, però no podem amagar que intentà canviar la mentalitat d’una Espanya tancada tant a noves maneres de plantejar-se l’activitat política, cultural i social com l’estètica.

 

BIBLIOGRAFIA:

FORMENT, ALBERT I ALTRES. Josep Renau. València, IVAM, 2003
FREIXAS, SERGI i GARRIGA, JORDI. Revistas prohibidas. Publicaciones libertarias en los años 20 y 30. Barcelona, Viena Edicions, 2010
VARIS AUTORS. Manuel Monleón, disseny i avanguarda. València, Biblioteca valenciana, 2005 

 

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

28 comentaris:

  1. Gran part de les cobertes semblen una excusa perquè les senyores ensenyin els pits. De totes maneres, les xilografies de Renau m'agraden molt.

    ResponElimina
  2. Allau,

    El guió ho exigia... era l'eufòria!

    ResponElimina
  3. Llegint-ne els fragments et preguntes què coi passa que sempre estem a la fi del món i que tothom és, sempre, tant i tant dolent. De tota manera és una col·lecció impagable aquesta teva. Per cert que "El apoyo mútuo" m'ha fet pensar en aquest Banksy i, de propina, el Factor X es fruit de la poca fiabilitat del Calendario de la fecundación, que l'hi havia vist per casa a ma sogra ^^

    ResponElimina
  4. Una de les idees que et venen a la ment davant aquestes portades és sens dubte que vivien en un moment d'eufòria, com dius. Em pregunto si Espanya ha viscut gaires moments com aquell, i quant han durat.
    Al marge de tot, un altre artista i unes il·lustracions que fa venir ganes d'imprimir.

    ResponElimina
  5. Clídice,
    Tinc un amic que diu que se li hauria d'aixecar un monument al Dr. Ogino i derivats ja que molts som dels anys 60 som fills de les seves teories...
    Sobre la coincidència amb en Banksy és immpressionant! Fins i tot de cromatisme tenen paral·lelisme!

    ResponElimina
  6. Lluís,
    Pocs moments s'han viscut amb aquesta intensitat i aquesta eufòria traspassa el temps.

    ResponElimina
  7. Corro a buscar aquest Breviario del amor experimental... Promet!

    Imagino que tot es pot interpretar com a pensament lliure, però em sobren els continguts de pseudociència de l'editorial. Racionals del tot encara no eren. Potser miraven massa el mercat.

    ResponElimina
  8. Galderich.

    ¡Toda una revelación!
    Una revista del pasado, que parece del futuro.

    ResponElimina
  9. Gazo,

    La lectura d'aquests manuals són genials i molt sorprenents. En aquesta època jo no parlaria de pseudociència sinó de recerca de noves formes més naturals (pensa en la medicina del moment) de combatre la malaltia. El mercat poca cosa hi tenia a veure perquè encara no s'havia posat de moda paraules com eco...

    ResponElimina
  10. Marco Fabrizio,

    En molts aspectes ens sembla moderna tant de contingut com de continent!

    ResponElimina
  11. Galderich:
    Aquest "Estudios" tenen un component de compromís social i protesta que va molt més enllà del simple erotismo. Això demostra la gran porfunditat que tenia, malgrat m'imagino que aquesta editorial-revista, com tantes d'altres, degué patir la crítica fàcil i la desacreditació de ser "només" un medi pornogràgfic. Per cert que no esmentes massa sobre la seva disolució, tot i que ja s'imagina clarament la guerra com a causa.
    Què penses que hagués estat del país si la repressió contra l'erotisme i la sexualitat no hagués estat tan reprimidad durant quasi quaranta anys.
    Per cert, fa poc ho vaig llegir a "El País", sabies que Polònia, Espanya i Itàlia són els tres grans consumidors de pornografia a Europa? Té gràcia que també siguin els tres més catòlics.

    ResponElimina
  12. Eduard,

    Naturalment la seva fi fou la guerra. Que acabé l'any 1937 és significatiu i suposo que no he volgut insistir en el tema per no fer-me pesadet i perquè ja a aquestes alçades la cosa queda clara. Com és lògic sinó hagués hagut el cop d'estat frustrat que va degenerar en guerra a Espanya haguéssim espavilat una mica abans i sense haver de ser consumidors preferents de pornografia com ens passa ara.

    Malgrat tot, la revista i editorial no va tenir, que em constin, unes grans crítiques perquè malgrat el seu èxit de públic no se'ls devien prendre seriosament i els devien veure com a uns aixelebrats...

    ResponElimina
  13. Tendrían un "noble proposito cultural" no lo niego, pero también una imaginación ciertamente calenturienta y bastante morbosa: esa señorita con la inyección entre las tetas francamente, me ha dejado impresionada y las xilografias de Renau ( padre del pediatra de mis niñas, por cierto) dan mucho que pensar: mucha felicidad conyugal pero solo sale un tio y no enseña nada.
    Ahora entiendo algunas cosas...
    Buen apunte. No bajas el listón.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita,

      Veig que a tu també t'impressiona la xeringa. A mi quan la vaig veure em va deixar al·lucinat sobretot perquè no calia en un títol i contingut com el del llibre.

      El que és veritat és el tema de la utilització del cos nu de la dona i no de l'home per un tema de masclisme, de consideració pornogràfica del sexe masculí -de fet les pel·lícules no han començat a ensenyar homes despullats fins fa quatre dies...-, per costum, per estètica tradicional... En fi, la tradició pesa malgrat la "modernitat" del "noble proposito cultural".

      A mi una de les coses que em sorprèn és aquesta barreja de sexe i denúncia política en les imatges que van crear Monleón i el pare del vostre pediatra ;-)

      Sobre el tema dels pediatres a mi em va fer gràcia conèxier a posteriori -quan vaig fer l'apunt- que el meu pediatre de petit havia estat el millor amic del poeta Màrius Torres.

      Elimina
    2. Es que los médicos siempre han sido unos "sasiletrados", como dicen en mi tierra.

      Elimina
    3. He hagut de buscar la paraula "sasiletrados" -no perquè no m'enfïi de tu sinó per deformació...- i és genial. Gràcies una vegada més per enriquir-nos!

      Elimina
  14. Primer de tot, què gran que era en Renau! Tinc un parell de cartell per penjar a la Galeria un dia d'aquests.

    I en segon lloc, un cop més, n'hi ha per posar-se a plorar. Els vencedors de la Guerra Civil van destruir tot allò que ens podia haver posat no a l'alçada dels països moderns, crec que molt més enllà; perquè si a les idees progressistes i afegim l'alt nivell cultural i artístic de les persones que hi havia al darrere no sé pas on seríem ara en lloc de continuar arrossegant les misèries del passat.

    Gràcies un cop més per il·lustrar i il·luminar la foscor.

    ResponElimina
  15. Enric,
    Haurem de continuar arrossegant les misèries del passat. Malgrat tot jo no il·lumino res que és l'Editorial Estudios qui hi posa la llum... encara!

    ResponElimina
  16. Tinc per casa números de Estudios, Biofilia, Pentalfa... però no la magnífica col·lecció que veig aqui. Quina enveja! No sé si sana :) Un punt interessant es que diverses de les ramificacions anarquistes es declaraven pacifistes com tu comentes. Però que fas, si hi ha una guerra civil i saps que si guanyen els franquistes el mínim que has aconseguit amb la república se'n va a fer punyetes?
    Em va impactar veure que la revista Biofilia, que tenia menys qualitat que Estudios, promovia la crema de convents i dels capellans de passada.
    M'apunto també a honorar la gran tasca pro-vida que va fer el Dr. Ogino...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      Només tinc uns quants llibres de l'Editorial Estudios i de la revista dos volums corresponents als anys 1933 i 1934. Amb tot això hi ha teca per parar un tren i passar-s'hi hores llegint articles i admirant els fotomuntatges d'en Monleón i en Renau.
      El gran problema de la Guerra Civil fou aquest, que els anarquistes pacifistes, com en Monleón, es van veure arrossegats pels esdeveniments a contracor. La utopia està bé però quan toca de peus a terra l'aterratja pot ser impactant. Malgrat tot les utopies ens serveixen de guia per al camí. Sempre dic que si a l'Edat Mitjana no hi hagués hagut uns quants utòpics avui en dia encara hi seríem....
      Sobre la revista Biofilia amb articles anticlericals directament crematoris... em podries passar els articles escanejats que potser em serviran per a classe? No puc evitar la deformació professional...
      I el monument al Dr. Ogino s'ha d'aixecar davant de la catedral i fet pel Llena!

      Elimina
    2. em capbusso al meu arxiu, ho trobo i t'ho envio...

      Elimina
    3. Jordi,

      Gràcies per la tramesa dels articles, impagables! A més t'agraeixo l'escanejat de l'editorial de la revista on contesta el que comentàvem dels ideals enmig d'una guerra...

      Elimina
  17. ¡Que bona entrada, Galderich! Veure aquestes coses, ens fa conscients det terrible retrocés, en tots els nivells, que va ser el franquisme.
    Es troba a faltar, avui, el buf d'utopia que va significar l'anarquisme, sobretot a Catalunya i València, i la tremenda influència a nivell sindical que la CNT-FAI va tenir en aquell temps (que bé ens vindria avui un sindicat independent del poder!).
    Et felicito pel teu treball que ens ajuda a comprendre millor una part tan important de la nostra història recent i que la censura del dictador ens va ocultar durant tants anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      Com diu l'Enric veure aquest material ens fa venir les llàgrimes als ulls per tot el que vàrem perdre més enllà de les pèrdues humanes.
      En fi, potser mirant el que van fer els nostres avis ens atrevim a fer alguna cosa el més aviat possible!

      Elimina
  18. Uf, quin flaix!
    Recordo algun exemplar de l'Estudios a les lleixes d'un ateneu llibertari dels anys 70... També, un altre moment d'eufòria, amb l'STAR, el Saló Diana, i el Rollo enmascarado... Qui pot imaginar-se ara unes Jornades com les del Parc Güell?
    I quin gust sentir que algú se'n recorda del John Heartfield!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén,
      Aquesta revista malgrat les prohibicions va continuar distribuint-se en els mercats de segona mà de manera clandestina i va anar a parar també als primers ateneus llibertaris. Les Jornades del Parc Güell -de les que he sentit parlar molt- no les vaig viure però alguna moguda si situades en aquell meravellós espai quan era només un parc meravellós, sense turisme.
      I sobre Heartfield només et puc dir que en sóc un devot i que en el seu temps va remoure les entranyes dels nazis. Recentment en una propaganda nazi vaig veure un muntatge que feien referència a un dels seus fotomuntatges. Vaig pensar que era la constatació que realment havia tocat en el clau i que els fotia molt als nazis! A veure si ho poso a la llista d'apunts a publicar...

      Elimina
  19. Impressionant, Galderich!!!
    Et puc robar alguna imatge?

    ResponElimina
  20. Xec,
    Tens un xec en blanc (perdona l'acudit...) per a utilitzar les imatges que vulguis citant les fonts com bé marca el Creative Commons.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols