Al·leluia, quan el nom si fa la cosa

Auca de la cursa dels toros de la visita de Carles IV a Barcelona el 1802

Les auques són uns fulls il·lustrats que expliquen una petita història, per mitjà de petites vinyetes que a vegades tenen un rodolí explicatiu a sota. Originàriament, solien tenir 48 vinyetes (8 d'alçada x 6 d'amplada). En castellà les auques tenen el nom curiós d’Aleluyas.

Aquest nom els prové del costum, en determinats dies com el dissabte de Glòria, Corpus i altres festivitats religioses, de llençar des del balcons i finestres uns petits papers gravats (de les dimensions de les vinyetes) amb la representació d’un ocell (colom o àguila coronada, animals simbòlics en la iconografia popular) amb un filacteri on consta la paraula Alleluya (lloat sia Déu) mentre sonaven les campanes o passaven les processons.

Al·leluia pintada a cops de pinzell per donar-li color a càrrec dels infants i/o aprenents de la impremta.

Amb el temps, a més del gravats dels ocells - fets expressament per a aquesta funció i que per tant tenien un cost econòmic alt- es va estendre el costum de reutilitzar altres papers impresos i llançar vinyetes de les velles auques en desús retallades i pintades, estampes de sants i altres bocins de paper decorats, encara que el contingut no tingués res a veure amb la festa. Aquest costum ha persistit fins els nostres dies en forma de confeti.

Paper imprès valencià amb diverses xilografies d'al·leluies per a retallar i ja pintades. Col·lecció Albert Martí

En castellà, a partir d’aquest ús de les auques, hom les va començar a anomenar Aleluyas, per aquesta doble funció d’entreteniment per ser llegit, d’una banda, i paper acolorit reciclat com a motiu festiu en les grans celebracions, de l’altra.

En fi, veiem com l’ús secundari d’una cosa ha donat nom a l’objecte en si mateix.

AMADES, JOAN. Costumari català. El curs de l’any. Barcelona, Salvat Editores S.A., 1951. Volum. II pp. 817