Elefanten (2005) d'Antje Wichtrey, un llibre d’artista per a infants

A la Teresa de la Peixera, en agraïment per tenir una llibreria que permet fer grans troballes bibliogràfiques per a petits... i grans.
 

A vegades, com anem veient al llarg d’aquest bloc, se’ns fa difícil classificar els llibres en una categoria o una altra. En aquesta ocasió és molt evident, ja que dubtem si el llibre elaborat per Antje Wichtrey i escrit per Stefanie i Claude Laurion entra a la categoria de llibres per a infants o es tracta d'un llibre d’artista i és que, justament, és totes dues coses alhora.

A partir d’unes imatges, un text clar i senzill desenvolupa una història minimalista molt subtil que les reforça. Antje Wichtrey (Hannover, 1966 i actualment resident a Granada) utilitza la tècnica de la xilografia molt hàbilment tant a la tapa com a les il·lustracions interiors.

La coberta del llibre és de cartró imitant fullola. Sorprenentment, no hi ha cap text escrit, ni títol, ni autor... però té un subtil estampat d’uns elefants fets amb tinta blanca sobre un fons platejat que permet apreciar les aigües de la fusta original. El llom és negre i acaba de donar-li aquest toc minimalista i subtil.

Contraportada i portada

El llibre fou imprès el 2005 al Papiermühle de Basilea amb tipus mòbils (la tècnica de Gutenberg, avui molt poc utilitzada!). La tipografia és molt clara i guarda un gran equilibri respecte el format quadrat i la grandària del llibre (31,5 cm. x 31,5 cm.), per deixar el màxim protagonisme a la il·lustració.

Procés d'estampació d'Elefanten

Les il·lustracions interiors són, com hem dit, xilografies. Fa servir tres planxes de fusta sense polir (mostrant la textura de la fusta, com s'ha fet a la tapa), que utilitza per estampar amb tintes planes. Realment la fusta és una de les protagonistes del llibre. La textura plana queda, però, matisada per les incisions de gúbies fent traços entrecreuats que acaben de suggerir amb més precisió la rugositat de les pells dels elefants. 

És un rinoceront, és un ratolí o és algú mirant des de la finestra la pluja?

-->

És un còdol, l’escorça d’un arbre o un peix en l’espai marí?

-->

-->Del mar platejat la platja arenosa, un petit animal en la meva mà?

Els colors que s’hi han utilitzat són: el taronja, el negre i l’argentat. La primera tirada s'ha fet amb la planxa del taronja, que no té cap cop d'eina i serveix per donar color al fons. Deixa veure el blanc del full, només, a través de la textura de la fusta. Per a les figures dels elefants s'han utilitzat les altres dues planxes, la segona col·loca el negre, que marca la forma dels animals, sobre la qual se superposa la de l'arglentat. La suma de les dues darreres és el que permet representar la textura de la pell dels animals. Amb la superposició molt estudiada d'aquests tres colors Antje aconsegueix una gran expressivitat en un tema aparentment trivial.

El resultat final és un llibre fantàstic, del qual se’n van fer 70 exemplars d’artista (signats i numerats) i un miler aproximat d'estampats sense numerar, per a la venda normal, amb la mateixa qualitat d’estampació que els primers.

És emocionant veure llibres que han estat elaborats amb tanta estimació vers la tinta i la composició, com si fos una obra de fa molt de temps, però amb una estètica ben actual -com si d’una obra d’art es tractés- perquè, efectivament, ho és. Gutenberg n'estaria orgullós. 

-->

Una orella i un ull, un animal gegantí, és tan gran que no cap en el paper.

-->

-->La pell grisa com la pissarra, l'orella com una vela, el nas tan llarg com una canonada.

-->Una petita cua es torça elegantment, el petit elefant la segueix

-->A través de la sorra del desert passen oasis, així ells balancegen i belluguen els nassos.

-->Primer un, després dos, ara ja són tres. En venen més fent una cua.

-->Grossos i petits en una ramada, els elefants deixen petjades a la terra.

-->Eren elefants o mosques platejades o petjades escrites a la sorra?

Traducció d'Elefanten de Lali Martí. Gràcies.