dijous, 23 d’octubre de 2008

Bestiari (1937) de Pere Quart i Xavier Nogués, un tàndem d'alçada

A la Nadina que planxa, renta plats i aguanta el seu literat particular, mentre aquest perpetra contes satírics que guanyen concursos.

Hi ha llibres que són rodons perquè tant el contingut com el continent són molt bons i mantenen un equilibri entre ells. Aquest és el cas de la primera edició que es va fer l’any 1937 del Bestiari de Joan Oliver, Pere Quart.
Malgrat que era en plena guerra, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya encarregà a la impremta Joan Sallent de Sabadell (algun dia s’haurà de fer una monografia sobre les seves edicions) la publicació d'aquest poemari mereixedor del Premi Joaquim Folguera (1936).



Aquesta editorial ja havia comptat amb la col·laboració d’un dibuixant magnífic: Xavier Nogués, i li encarregà també les il·lustracions per a aquesta obra satírica de Pere Quart. Les il·lustracions són molt pertinents malgrat que no pretenen (i d’aquí els ve part de la gràcia) representar exactament l’animal triat seguint el poema, sinó de fer-ne una altra interpretació particular. Xavier Nogués estava acostumat a treballar sobre obres literàries d’autors com Guerau de Liost o Francesc Pujols, a més de les produccions pròpies. El dibuix irònic és el més apropiat per un poemari fonamentat en el retrat de diversos animals i un autoretrat. Són d'una subtilitat dificilment superable.


Pere Quart durant “l’agressió” (que era com ell anomenava la Guerra Civil) fundà i presidí l’Agrupació dels Escriptors Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes. Col·laborà en l’organització del Servei de Biblioteques del Front i destacà en la lluita intel·lectual a la reraguarda, com a autor de l’himne de l’Exèrcit Popular català i de l’Oda a Barcelona (1936) i també d’un drama, La Fam (1937), que volien ser aportacions a una literatura militant i de qualitat.


Com diuen Riquer, Comas i Molas, en el seu estudi: el llibre objectivitza una sèrie de situacions representades per animals, i ell mateix se suma a la desfilada. Al mateix temps, des dels inicis de la seva producció literària deixa ben clara la seva voluntat de treballar amb una llengua que, dins el normisme fabrià, trenqui amb l’encarcarament del català literari creat pels seus predecessors, noucentistes. Per això, i per influència de la seva vocació fonamentalment teatral optà per unes fórmules sintàctiques molt pròximes a les conversacionals, tot emprant un lèxic de gran puresa.



Del Bestiari n’hi ha hagut diverses edicions, la majoria –fins a època recent- sense les il·lustracions de la primera edició, de la qual us oferim un tast. L’exemplar que presentem, però, a més del que hem comentat té un afegitó que acaba d’arrodonir-lo des del punt de vista emocional. Són els segells que du estampats de la Servei de Biblioteques del Front. Aquestes biblioteques foren constituïdes el 1938 per tal que els soldats en les hores d’esbarjo disposessin de llibres per distreure’s, culturitzar-se (i en alguns casos alfabetitzar-se) i treure cabòries de la situació bèl·lica. Com hem comentat Pere Quart mateix fou un dels organitzadors d’aquest projecte, entre altres, fet que li valgué l’exili, entre corranda i corranda.

BIBLIOGRAFIA

RIQUER, COMAS I MOLAS. Història de la literatura catalana. Volum 10. Barcelona, Editorial Ariel, 1987.




Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

11 comentaris:

  1. una excel.lent edició que és un autèntic tresor.
    Me n'alegro d'haver descobert aquest blog.

    ResponElimina
  2. Gràcies i benvingut en aquesta aventura que espero que duri.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu pel teu comentari i el teu bloc.

    ResponElimina
  4. No m'ho puc creure, Domènech ficat de ple en zones blocaires i promocionant a tort i a dret les llicències lliures!
    Ja deia jo que no podia ser que les teves aportacions es limitessin al llibre d'Història de l'Art de la Teide.

    Apa, ja ho anirem seguint!



    Marina.
    (sí, sí, aquella alumna friki que tenies no fa gaire)

    ResponElimina
  5. Estimada Marina,
    Ara que "ja t'has fet gran" veig que pots entendre que una cosa és el que veus com alumna i l'altra el que som.
    I per una altra part també pots observar que no per cridar més defenses més les teves idees sinó que les idees es defensen amb fets.
    En fi, no sé com has arribat aquí però me n'alegro molt de veure't per l'espai sideral internautic i que ens anem retrobant tant virtualment com presencialment (com es diu tècnicament en aquest món!) i no només quan vaig a la pediatra. ;-)
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  6. Realment, una joia. Per si t'interessa trobar algunes joies regalades a 1 € pots anar a la biblioteca d'humanitats aquesta setmana. Hi venen llibres antics, alguns de velles biblioteques com la de l'Institut de la Dona, de la col.lecció particular de Paquita Bonnemaison o de la Bib. de l'Orfeó Català. Pots veure-ho al meu blog: arnaugonzalezvilalta.blogspot.com

    Felicitats pel blog. I apa, a seguir amb la bogeria bibliòfila.

    ResponElimina
  7. De la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra. Sinó dic on serà difícil.

    ResponElimina
  8. Gràcies Arnau per la informació i sobretot per al teu bloc ple d'articles que estan molt bé i d'enllaços a informacions molt interessants que penso explotar.

    ResponElimina
  9. Que maco aquest llibre de Pere Quart il·lustrat per Xavier Nogués. Moltes gràcies per mostrar-lo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és una conjunció entre text i imatge. Gràcies a tu.

      Elimina

Escriu el teu comentari, si vols