Bestiari (1937) de Pere Quart i Xavier Nogués, un tàndem d'alçada

A la Nadina que planxa, renta plats i aguanta el seu literat particular, mentre aquest perpetra contes satírics que guanyen concursos.

Hi ha llibres que són rodons perquè tant el contingut com el continent són molt bons i mantenen un equilibri entre ells. Aquest és el cas de la primera edició que es va fer l’any 1937 del Bestiari de Joan Oliver, Pere Quart.
Malgrat que era en plena guerra, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya encarregà a la impremta Joan Sallent de Sabadell (algun dia s’haurà de fer una monografia sobre les seves edicions) la publicació d'aquest poemari mereixedor del Premi Joaquim Folguera (1936).

Aquesta editorial ja havia comptat amb la col·laboració d’un dibuixant magnífic: Xavier Nogués, i li encarregà també les il·lustracions per a aquesta obra satírica de Pere Quart. Les il·lustracions són molt pertinents malgrat que no pretenen (i d’aquí els ve part de la gràcia) representar exactament l’animal triat seguint el poema, sinó de fer-ne una altra interpretació particular. Xavier Nogués estava acostumat a treballar sobre obres literàries d’autors com Guerau de Liost o Francesc Pujols, a més de les produccions pròpies. El dibuix irònic és el més apropiat per un poemari fonamentat en el retrat de diversos animals i un autoretrat. Són d'una subtilitat dificilment superable.

Pere Quart durant “l’agressió” (que era com ell anomenava la Guerra Civil) fundà i presidí l’Agrupació dels Escriptors Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes. Col·laborà en l’organització del Servei de Biblioteques del Front i destacà en la lluita intel·lectual a la reraguarda, com a autor de l’himne de l’Exèrcit Popular català i de l’Oda a Barcelona (1936) i també d’un drama, La Fam (1937), que volien ser aportacions a una literatura militant i de qualitat.

Com diuen Riquer, Comas i Molas, en el seu estudi: el llibre objectivitza una sèrie de situacions representades per animals, i ell mateix se suma a la desfilada. Al mateix temps, des dels inicis de la seva producció literària deixa ben clara la seva voluntat de treballar amb una llengua que, dins el normisme fabrià, trenqui amb l’encarcarament del català literari creat pels seus predecessors, noucentistes. Per això, i per influència de la seva vocació fonamentalment teatral optà per unes fórmules sintàctiques molt pròximes a les conversacionals, tot emprant un lèxic de gran puresa.

Del Bestiari n’hi ha hagut diverses edicions, la majoria –fins a època recent- sense les il·lustracions de la primera edició, de la qual us oferim un tast. L’exemplar que presentem, però, a més del que hem comentat té un afegitó que acaba d’arrodonir-lo des del punt de vista emocional. Són els segells que du estampats de la Servei de Biblioteques del Front. Aquestes biblioteques foren constituïdes el 1938 per tal que els soldats en les hores d’esbarjo disposessin de llibres per distreure’s, culturitzar-se (i en alguns casos alfabetitzar-se) i treure cabòries de la situació bèl·lica. Com hem comentat Pere Quart mateix fou un dels organitzadors d’aquest projecte, entre altres, fet que li valgué l’exili, entre corranda i corranda.

BIBLIOGRAFIA

RIQUER, COMAS I MOLAS. Història de la literatura catalana. Volum 10. Barcelona, Editorial Ariel, 1987.

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació