Els llibres a vegades són més del que semblen. El llibre que presentem és molt singular per si mateix i per les circumstàncies que en van envoltar la gènesi. Hom podria pensar que és una traducció més –en aquest cas la primera al català- del Faust de Goethe, elaborada per Josep Lleonart, nebot del poeta Joan Maragall, i amb correcció d'estil del també poeta Sebastià Sánchez-Juan.
I sí, això és veritat i ja té prou valor, però també és veritat que el disseny de la portada, obra d'Ángel Lescarboura, Les, que fou molt actiu durant la guerra com a dibuixant o fotomuntador i va treballar per a les revistes 25 División, Tierra y Libertad, Popular Film, solidaridad Obrera i Tiempos Nuevos a més de com a cartellista. Carraco de la Rubia, en l'article que li dedicà a la revista d'arts Umbral deia que en sus manos (el llapis) es cañón, tanque y ametralladora que perfora los cerebros, que al ver claro lo repugnante del fascismo, caen vencidos ante las perdades gràficas de "Les".
Les està molt vinculada a l’estètica del disseny de l’època de la República. És molt propera a la manera de fer de Martí Bas o d’Antoni Clavé, amb una gran senzillesa i domini de la línia, amb un color i una tipografia molt lloables que demostren un gran domini de les arts gràfiques que ja tenia d'haver il·lustrat altres portades de llibres dels anys 30.
L’acurada traducció de Josep Lleonart i el disseny de Les serien motius suficients per ressenyar-lo en aquest bloc dedicat a l’estètica de la paraula i la imatge però, a més, hi ha una qüestió de dates que ens el fa més emotiu.
L’obra fou editada a Badalona per edicions Proa el desembre de 1938, per commemorar el Xè aniversari de l’editorial, ara fa 70 anys! Realment devia ser un esforç molt gran tirar endavant una empresa cultural d’aquesta envergadura tenint en compte que, mentre s’estava imprimint, les tropes franquistes havien creuat l’Ebre i que entraren a Barcelona el 26 de gener. Entre altres crims contra la cultura els llibres publicats en català foren, molts destruïts o, com a mínim, retirats de la venda.
En el moment de la publicació, aquests llibres –si és que van arribar a alguna llibreria- creiem que no es devien vendre gaire, tenint en compte les circumstàncies i que hi havia necessitats més peremptòries que l’aliment espiritual. L’editorial s’encarregà de confeccionar una banderola o faixa amb un text publicitari que embolcallava la coberta i que ha preservat part de la portada, el llom i la contraportada del llibre. La part protegida és una franja ampla que es manté neta, mentre que la resta de la coberta és plena de taques de rovell, fruit de l’abandó en què va caure aquest exemplar, en vés a saber quin magatzem humit i ple de pols, mentre esperava temps millors per ser difós.
Aquesta banderola, amb tot l’optimisme del món, recomanava al llibreter de no esperar a haver venut el darrer exemplar d’aquesta obra per a fer una nova comanda. Perquè... cada exemplar demanat i no servit immediatament, pot ésser un comprador menys i un lector perdut.
Les circumstàncies històriques de l’edició ens fan veure que l’Editorial Proa va fer un cant a la cultura contra la barbàrie que avançava irremeiablement i que amenaçava una normalitat lingüística. Segur que l'Editorial Proa sabia que la guerra s'estava acabant però va preferir deixar el testimoni d'una trajectòria que després va continuar des de l'exili, a Perpinya.
L’altra part de la faixa extreia un versos prou eloqüents del Faust:
I en un temps breu que el seny mesuri
aneu del cel, passant pel món,
fins a l’infern pregon.
BIBLIOGRAFIA
CARRASCO DE LA RUBIA. Las otras armas: el lápiz: Les a Umbral nº 15. València, 23 d'octubre de 1937, pàg. 13
MADRIGAL PASCUAL, ARTURO ÁNGEL. Arte y compromiso. España 1917-1936. Madrid, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, 2002.
MENDELSON, JORDANA. Revistas y guerra 1936-1939. Madrid, Ministerio de Cultura - MNCARS, 2007
Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva proclamació
.png "English"){kind=small}
Entrades
%20El%20Desv%C3%A1n%20Encantado%20(TC)%2018-07-2008.jpg)
.jpg)
.jpg)
No sé si és el cas, però hi ha documentat alguns llibres impresos durant els primers anys del franquisme que, per saltar-se la prohibició, van falsejar la data i/o el lloc d'impressió.
ResponEliminaXavier, felicitats, d'això se'n diu telepatia.
ResponEliminaPrecisament ara estic redactant el proper comentari de llibre i correspon a un de l'Amades (com a homenatge a aquest gran homenot!) que es va publicar en aquestes circumstàncies que esmentes. Aquesta època de l'alt franquisme està molt ben documentada per Albert Manent i Joan Crexell però aquest Faust no hi consta en el seu inventari, ni en l'apartat de llibres d'"abans del 26 de gener".
En el cas de l'editorial Proa, es traslladà a Perpinyà deixant publicat al Principat aquest llibre del que de tant en tant en llibreries de vell es troba algun exemplar a preus ajustats. Suposo que no deuen saber la raresa bibliogràfica que conté.
Als de Proa els he enviat el link del llibre per si en sabien res i no han dit "ni ase ni bèstia". Suposo que l'email deu haver caigut a mans d'algun buròcrata empresarial que ha pensat: "què m'importa aquesta collonada!".
Té raó, però abans et donaven "el enterado" i ja està! Coses del món actual!
Tant Josep Lleonart com Joan Maragall ja havien participat uns anys abans en el llibre Goethe, una antologia de textos que la Generalitat dedicà a les escoles de Catalunya (1a 1932, 2a 1982). En aquesta obra hi ha un petit fragment del Faust (escena primera), igualment traduït per Lleonart. Aquesta que tan bé has presentat és la primera edició de la traducció completa.
ResponEliminaMoltes gràcies per acabar de perfilar el tema de Faust en català. Lleonart a la introducció ja comenta que aquesta és la primera traducció completa després d'haver-ne sortit de diverses fragmentàries.
ResponEliminaEn aquesta introducció es respira un aire èpic d'esforç col·lectiu per tal de tirar endavant aquesta edició commemorativa del 10è aniversari d'edicions Proa.