dijous, 25 de desembre de 2008

El Pessebre (1946) de Joan Amades, una edició clandestina?


In memoriam Josep Maria Garrut (1915-2008), pessebrista universal.

Amb aquest article volem sumar-nos a les commemoracions del 50è aniversari de la mort del mestre Joan Amades (1890-1959), a qui com a col·lectiu humà tant devem per saber qui érem, qui som i, tal vegada, qui serem. A Joan Amades i als altres antropòlegs i etnògrafs (com ara Violant i Simorra, Aurel·li Capmany, Serra i Vilaró...) que no tenien una preparació específica en aquesta disciplina, els devem la intuïció, la voluntat i l’esperit de servei vers una comunitat i uns records que la Revolució Industrial començava a dinamitar.



Malgrat aquest deute, d’un temps ençà l’obra de Joan Amades (i dels altres) ha estat criticada sistemàticament per part de certs cercles d’intel·lectualitat que l’han acusat de molt moralista (el caganer l’anomena com el qui fa ses feines), poc rigorós en les teories, d’acceptar-ho tot i de no aclarir les fonts d’on obtenia les informacions.

Si bé algunes d’aquestes acusacions tenen fonament, obvien deliberadament que l’obra de Joan Amades és descomunal i que Joan Amades va treballar contrarellotge amb la consciència que calia acumular el màxim d’informació per a generacions futures (la nostra i les que vindran darrera) que no tindrien la possibilitat ni d’albirar tot el que era llavors un llegat popular en vies d’extinció, com així ha estat. Una de les nostres tasques és destriar el blat de la palla de les descomunals aportacions de Joan Amades.


Entre la infinitat d’obres que va escriure destaca el llibre que avui comentem, El Pessebre,que té entre altres característiques la singularitat de ser un dels més luxosos estudis que va editar i en unes circumstàncies també curioses.

En primer lloc, perquè El Pessebre de Joan Amades, és un llibre clandestí! Als anys quaranta (quan la prohibició de fer servir la llengua catalana era vigent i tot havia de passar per la censura) hom edità llibres no polítics però sí de resistència cultural com és aquest cas (pel sol fet de ser escrits en català i de temàtica catalana!). Així prosperà un mercat de llibres en català que no entraven a les llibreries (si més no als taulells, encara que si a alguna rebotiga) i que eren de distribució entre una determinada burgesia catalanista que no havia marxat a l’exili i que tenia un cert poder adquisitiu en plena postguerra.

Il·lustració de Raimon Estrems i Casadevall 

Això explica que sorgissin editorials clandestines com la de Les belles edicions de Joaquim Estrems i Borràs i el seu fill Joaquim Estrems i Casadevall que entre el 1941 i el 1948 editaren llibres tant subversius com Poesies de Rubió i D’Ors, Art popular decoratiu a Catalunya de Violant i Simorra i el facsímil del Llunari de Granollacs, entre altres. Per poder fer-ho no hi posaven dates i en el cas del Art popular decoratiu a Catalunya se suprimí la paraula Catalunya de la portada perquè el llibre passés més fàcilment desapercebut si es produïa una inspecció.


En el cas d’El Pessebre de Joan Amades, malgrat que es donen totes les dades de l’edició (papers utilitzats, impremta, tipografia, tiratge, lloc d’impressió...) no s’esmenta en cap moment la data. Només el pròleg porta la data de 1935. Aquesta data és falsa, segur, com a any d’edició, tot i que desconeixem si pot ser la data real de redacció del pròleg i que la guerra deixés el llibre inacabat.

En realitat, El Pessebre s’edità el 1946, però s’hi feia constar una data anterior en el pròleg en cas d’una inspecció policial hom podia al·legar que era un llibre d’abans de la guerra i en ser de caràcter religiós i folklòric, en principi no havia de passar res. De fet, si busqueu el llibre per Internet encara consta a moltes llibreries de vell, biblioteques i altres institucions oficials com a llibre publicat el 1935!

Rebut a nom de Casimir Rull de l'import que serví per a pagar la multa governativa (Arxiu Llibreria Estrems)

El mèrit de la família Estrems és polièdric ja que aquestes edicions les tiraven endavant en un moment de repressió intensa i les venien particularment, fora del circuit de les llibreries, gràcies al boca a boca. Mai no els passà res fins que la policia el 1948 buscà una edició de luxe del Poema del Pessebre de Joan Alavedra il·lustrada per Granyer. La coincidència del nom provocà que caigués un exemplar del llibre d’Amades a mans de la policia que volgué confiscar tota l’edició, però ja estava exhaurida i no en quedava cap exemplar localitzable. Qui sortí perjudicada d’aquesta operació policial fou la impremta SADAG (que s’havia avingut a imprimir el llibre clandestinament) ja que fou sancionada amb una multa de 3.300 pessetes (que fou rebaixada a 750 Ptes.) i que acabà pagant el mecenes del llibre, Casimir Rull.


Estèticament, aquesta edició seguí els esquemes de publicació dels llibres publicats abans de la guerra per l’editorial Oliva Vilanova en les obres luxoses com ara les dedicades al Llibre d’or del Rosari a Catalunya (1925) i El gran teatre del Liceu de Barcelona (1931). Així doncs, és una obra impresa sobre gran foli (36 x 26 cm.) tirada sobre papers de diferent qualitat en funció del tiratge (en total 500 exemplars). Conté molta il·lustració, feta amb tècniques molt variades: fotografies, gravats, algunes làmines a color, dibuixos (obra de Alfred Vivancos, Ignasi Casassaies, Francesc Almuia, Manuel Bas i Joaquim Renart), desplegables...i fins i tot hi ha algunes pàgines il·luminades amb guaix i aquarel·la. Té unes bones guardes interiors, i una relligadura de tela molt gravada i estampada. En definitiva, segueix l’estètica noucentista dels llibres luxosos com si la guerra no hagués trencat res. En certa mesura hom volia continuar la tasca cultural malgrat la situació quan feia només deu anys que s’havia iniciat la Guerra Civil.


Si alguna crítica hem de fer al disseny del llibre és que es va prioritzar l’estètica de les il·lustracions per sobre de la coherència interna de l’estudi. Per aquest motiu les il·lustracions es troben distribuïdes al llarg de tot el llibre sense que estiguin relacionades directament amb el text de la pàgina. Malgrat que cada il·lustració està numerada i el text en fa la crida al lloc escaient, el fet d’estar separades en dificulta la lectura detallada de l’estudi.

Sobre el contingut hem de dir que és el primer gran estudi sobre el pessebre a Catalunya (tant de les figures anomenades de palillo com les populars) i tot el que l’envolta (construccions, associacions, història, llegendes, músiques, tradicions...) i que és una obra de referència encara en l’actualitat per la quantitat de dates i dades que aporta (en aquest cas sistemàticament referenciades). De fet és considerat (conjuntament amb dos o tres llibres europeus) com un dels més luxosos i complets sobre la temàtica dels pessebres. De fet, Angelo Stefanucci, fundador de la UN-FOE-PRAE, definí el llibre d'El Pessebre com il piu bel libro stampato in tutto il mondo del praesepio.

Com que es convertí en un llibre molt rar i l’afecció al pessebrisme era i és gran en aquest país, l’editorial Aedos en publicà una segona edició el 1959 sense tants luxes ni il·lustracions i de format més manejable.


Actualment l’Associació cultural Joan Amades intenta publicar una edició facsímil de la del 1946 amb estudis introductoris d’Albert Dresaire i Josefina Roma, dos coneguts experts en el món pessebrista, que contextualizarien el llibre i amb fotografies actualitzades de Jordi Montlló. Malgrat que és una iniciativa molt lloable costa trobar editor per a aquesta nova edició, ja que la complexitat del llibre en dispara el pressupost. La nova edició en facilitaria la difusió, igual com ha passat amb el Costumari Català de Joan Amades mateix, que tan bona rendibilitat cultural ha donat al país en fer més assequible la cultura popular.

I pensar que en èpoques tan difícils (políticament i cultural) quatre persones van poder engegar una edició clandestina d’aquest tipus, i que ara costi tant de trobar qui la reediti ens ha de fer reflexionar sobre on som i on anem.

PD. SOBRE LA REEDICIÓ DEL PESSEBRE DE JOAN AMADES:

-Arran del present article, des de l'Associació cultural Joan Amades m'informen que d'editorial si que en tenen (Arola Editors) però els falta l'ajud institucional que està aturat (degut a la crisi, suposo) i que en un projecte així avui en dia és imprescindible. Això vol dir que si tot va bé el proper Nadal comptarem amb una iniciativa editorial de primer ordre a l'entorn del pessebre. Una molt grata notícia i un bon regal de Nadal enguany i sobretot pel Nadal del 2009.

-Aquesta notícia és confirmada arran de la inauguració de l'Any Amades el passat 15 de gener del 2009.

-El dia 29 de novembre del 2009 fou presentada la reedició del Pessebre de Joan Amades publicada per Arola Editors i amb comentaris de Josefina Roma i Albert Dresaire.

BIBLIOGRAFIA:

ANGUELA, ANTONI, CALVO, LLUÍS I ALTRES. El món de Joan Amades. Barcelona, Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 1990.
GRAU, JAN. Els tres móns de Joan Amades. Bot, Actes de la 5a Jornada d'estudis locals Joan Amades celebrades a Bot el 26 d’Octubre de 2002, 2003.
MANENT, ALBERT. Del noucentisme a l’exili. Sobre cultura catalana del nou-cents. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984.



Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

12 comentaris:

  1. Com sempre, documentadíssim article, Galderich. I molt interessant.

    Acabo de comprobar que aquesta obra no la tinc documentada en la meva Biblioteca paremiològica.

    De fet, no he fet un buidat sistemàtic de totes les obres paremiològiques, sinó que és el resultat de creuar bibliografia i buidar bibliografies de llibres llegits. Un puzle inacabat que cal anar completant, amb articles com el teu d'avui, per exemple.

    ResponElimina
  2. Gràcies Víctor,

    Me n'alegro que l'article et serveixi a més per a altres funcions dintre de la teva ingent tasca paremiològica.

    ResponElimina
  3. Molt interessant, alguna cosa havia llegit però no pas tan completa. Sobre les crítiques a Amades, em sembla com molt bé dius que la gran tasca feta li pot perdonar aquestes relliscades. Aquest país tan petit cau, sovint, en aquestes misèries cainites internes. Sovint qui fa les crítiques tampoc no especifica coses concretes i contrastades, la veritat.

    ResponElimina
  4. Galderich,
    Estic totalment d’acord amb les lloances a Joan Amades i a la seva labor. Els seus estudis són una font d’un valor incalculable. En cas de no existir, hauríem de cercar la informació per vies indirectes però que ni de lluny ens oferirien tant coneixement. Les mancances que hi poden haver en metodologia resten superades sobradament pel seu interès. Aquesta obra que comentes no he pogut tenir-la a les mans però sí d’altres de Joan Amades de la mateixa època. Són veritables joies bibliogràfiques i com a tal cal considerar-les. Felicitats i endavant!

    ResponElimina
  5. Aquest post m'ha encantat Galderich!
    Justament avui jo també m'he vist defensant en Joan Amades de les urpes dels meus companys historiadors.
    Hem d'entendre que Amades no ho és d'historiador, tot i que paradoxalment en molts casos ens ha donat una bona ajuda. Ell és un folklorista. Al principi de la majoria dels seus llibres normalment explica les seves intencions i diu que ell s'ha limitat a recollir la el record de la gent, el que diu la veu popular i que això no sempre coincideix amb la realitat. En cap moment afirma utilitzar un mètode científic. A molts en canvi, ja els agradaria poder arribar a fer ni que fos la meitat de la tasca recopiladora que ell va fer. Li devem moltíssim i crec que li hem de reconèixer, sincerament...

    ResponElimina
  6. Estimats Júlia, Joan i Dani,
    Us recomano la lectura de la biografia que li fa Jan Grau i que afegeixo a la bibliografia linkada a l'Associació Cultural Joan Amades. Té una llargada de 15 folis (de lectura ràpida i amena) que si hom ja està enamorat de la figura de Joan Amades acaba per defensar-lo a capa i espasa.
    Qui vulgui criticar-lo que primer llegeixi aquest text i després ja en parlem.

    ResponElimina
  7. Amades no és només un folklorista. És un autor certament polièdric.

    Es pot abordar Amades des de molts vessants. Algunes crítiques concretes a la seva obra no són pas gratuïtes, però cal acostar-se a la seva obra i copsar-ne la magnitud i la importància del material que reporta, documenta i perpetua.

    No podem oblidar que Amades té una formació autodidacta i prou bé que va fer la seva feina.

    Alguns textos, pròlegs o estudis són únics i insubstituïbles.

    I sempre tenim obres anteriors o contemporànies per poder comparar el cabal Amades.

    Si no hagués existit Amades s'hagués perdut un fons incalculable.

    ResponElimina
  8. El proper 16 de gener a les 19 hores a la Sala d’actes del Departament de
    Cultura i mitjans de comunicació del Palau Marc ( Rambla Sta Mònica, 8 de
    Barcelona) es farà l’acte de presentació de l’Any Amades 2009. Crec que serà una bona manera d'estudiar i aprofundir en la figura de Joan Amades. Torno a recomanar l'article que cito en l'anterior comentari.
    Ben segur que aquest any Amades serà un any molt profitós perquè a Joan Amades, conjuntament amb Joan Brossa, comparteix la simpatia de la gent malgrat els anys d'absència. Molts no ho poden dir...

    ResponElimina
  9. Amigo Galderich, muchas gracias por el comentario que me dejaste. He leído con máximo interés tu artículo de El pesebre de Joan Amadès. Es muy aclarador y me acerca a la figura de un gran hombre del que poca referencia tenía. ¡Enhorabuena, feliz Año y mágicos Reyes!
    Un día tengo que colgar alguna cita de un libro con el que disfruto mucho: Las poesías varias del doctor Vicens Garcia, Rector de Vallfogona. Tengo ejemplar de la edición de 1712, Barcelona, Joseph Forcada...
    Saludos bibliófilos¡¡¡
    Diego.

    ResponElimina
  10. Diego,
    Esperem el teu comentari al llibre del Rector de Vallfogona que segur que serà molt interessant.

    ResponElimina
  11. M'he afegit a l'any Amades i volia fer alguna cosa en el meu vlok, però veient ho que has escrit en el teu vlok no em veig amb cor de fer alguna cosa mínimament interessant, mirant el teu és suficient per anar aprenent una mica cada dia.Més endavant intentaré escriure o fer alguna cosa en homenatge a Joan Amades.

    ResponElimina
  12. Biblioaprenent, una de les coses útils que tenen les commemoracions és que ens permet revisar l'obra de l'homenatjat. En el cas de l'Amades, la seva obra és tant basta que no l'acabarem mai. En el teu cas segur que trobes reflexios sobre el món del llibre i la bibliofília. Si rasques a la bibliografia de Joan Amades trobaràs els estudis antropològics que li va dedicar. Sense cap mena de dubte serà un plaer llegir-lo fragmentàriament, com tu els publiques.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols