dimarts, 24 de març de 2009

L’etern efímer, dol i festa de la monarquia en els gravats del s. XVI al XIX


El Gabinet d’Arts Gràfiques d'Antiguitats Palau torna a organitzar una nova i sorprenent exposició. En aquest cas l’exposició gira a l’entorn dels gravats que es realitzaren per preservar la memòria dels actes oficials que es realitzaven a l’entorn de les commemoracions de motius reials, bé fossin per qüestions de festa o bé per qüestions de dol. En aquestes festes hom feia muntatges efímers per donar relleu a les celebracions i aquests muntatges són precisament el que recullen els gravats exposats, per perpetuar-ne la memòria.


Se’m fa una mica difícil parlar en un article obert d’aquesta exposició perquè el seu organitzador, l’antiquari i grillat dels gravats Albert Martí Palau, em va demanar -sabent que jo també sóc un xalat dels gravats- una petita col·laboració. Ens coneixem de fa ja un grapat d’anys i hem compartit la nostra dèria. Ell sabia que una de les meves tantes debilitats era precisament la reproducció impresa de l’art efímer. De fet en el bloc hi ha un apartat dedicat a les Manifestacions efímeres com a etiqueta. Suposo que en veure aquesta secció al Piscolabis Librorum en la qual ja hi havia unes quantes obres relacionades em convidà a escriure la introducció del catàleg de l’exposició.

Vista parcial de les sales del Gabinet d'Arts Gràfiques amb les commemoracions efímeres gravades.

Perquè l’exposició fos del tot rodona i abastés tota la cronològica i temàtica prevista, em va demanar que li deixés algunes de les obres que tinc i que havia publicat aquí, al Piscolabis, encara que no poguessin anar a la venda. Que un antiquari faci prevaler, en una exposició, el concepte historiogràfic al comercial crec que vol dir molt, i que aquest tret és un dels definitoris del projecte del Gabinet mateix.
L’exposició és la més completa sobre aquesta temàtica que s’ha fet mai a tot Espanya. Se n’havien fet de monogràfiques com la dedicada a Carles V, a Andalusia, o la de la Màscara Reial del 1764 de Barcelona, al MNAC, per exemple. Però mai ningú no n’havia organitzada una que englobés totes les diverses manifestacions efímeres reials i derivades amb un arc cronològic i espacial tant ampli.

Gravats i llibres de la visita de Carles IV el 1802, dels homenatges als voluntaris catalans del 1860 i de les noces reials d'Alfons XII el 1879.
Malgrat reunir una majoria de peces originàries de Barcelona, l’exposició aporta peces de Països Baixos, Alemanya, França, Itàlia, Espanya... i fins i tot una de Mèxic. Cronològicament també és molt àmplia perquè s’inicia amb els funerals que Felip II organitzà a la memòria del seu pare Carles I (1559) i arriba fins a la boda d’Alfons XII amb M. Cristina a Madrid (1879).
Aquesta amplitud cronològica ens permet gaudir de diverses categories de celebracions i tipologies dintre de les festes. Així hem de distingir entre les commemoracions de celebració reial festiva (visites reials, coronaments, bodes, natalicis, signatures de pau...) de les de dol (funerals de reis i reines).
L’exposició volgudament diferencia les que són de festes efímeres religioses de les civils, ja que les primeres són cícliques (processons de Corpus, Setmana Santa, Assumpcions de la Mare de Déu...) i les segones són puntuals, fetes expressament per a l’esdeveniment concret que les motivava.

Litografia que recull el túmul funerari que Girona dedicà al Governador i General Mariano Àlvares el 1816.
La gran virtut d’aquesta mostra és la gran varietat d’exemples que ens permeten apreciar les diverses variacions i pervivències de tipologies que l’evolució de les formes artístiques ens ha aportat. Són significatius, en aquest cas, la gran munió de túmuls funeraris que es construïren en diverses èpoques i que situats uns al costat dels altres ens permet apreciar l’evolució formal que es produeix entre el s. xvii i el s. xix.

Vista general de la sala d'exposicions amb el fons amb la Comitiva fúnebre de Carles V del 1559 dividida en diversos fragments i detall de la perfecció tècnica dels gravats de la mateixa, obra de Cock i els germans Doetecum.

D‘entre les peces funeràries cal destacar la comitiva fúnebre que Felip II dedicà al seu pare, l’emperador Carles V, a Brussel·les el 1559. Únicament la seva contemplació ja justifica la visita a l’exposició, perquè fou gravada i il·luminada amb uns colors molt vius per mans expertes. Aquesta peça fa uns 10 m. de llargada, i forma una llarga cinta en forma de rotlle. Estava pensada com un objecte de precinema perquè es pogués reconstruir aquest acte amb el simple gest de desenrotllar l’obra per un extrem i anar-la enroscant al mateix temps.

Dibuix original de la carrossa que els argenters de Mèxic van organitzar per celebrar l'entronització de Lluís I el 1724. Cal suposar que aquest dibuix havia de ser la base per a la realització del gravat que recolliria la memòria d'aquests actes i que la brevetat d'aquest rei va provocar que ja no calgués aquest esforç d'impressió.

D’entre les peces de tema joiós destaca el llibret sobre les festes que els argenters de Mèxic (el gremi més important) van celebrar per l’entronització de Lluís I com a rei de les Espanyes. Aquesta peça té la gràcia de ser l’original dibuixat pel seu autor, Pedro Antonio Avilés, i no pas d’un gravat. Hi ha una il·lustració gran i molt vistosa amb la carrossa que es va organitzar per a l’ocasió i l’aparador d’objectes d’orfebreria que es muntà davant de la porta de la casa gremial, que hagué de ser severament custodiada per membres de l’exèrcit. Aquesta peça, en ser única i inèdita, compta amb un estudi de la Dra. Canalda dintre del catàleg publicat per a aquesta ocasió.

Portada de la impressió que es va dur a terme el 1764 per commemorar la vinguda de Carles III a Barcelona el 1759. Cinc anys d'esforços editorials per aconseguir un dels millors llibres del s. XVIII espanyol.

També són de temàtica festiva les festes que organitzaren els argenters de Barcelona en època de Carles II i sobretot la Màscara reial que el 1764 s’edità a Barcelona i que es considera el millor llibre editat a Espanya del s. XVIII. Tota una fsta pels sentits!

Curiós souvenir amb l'arbre geneològic de la família de Carles IV amb les siluetes dels seus membres retallades entre el tronc i les branques.

Plànol de Barcelona amb els recorreguts de la Màscara que es celebrà en honor de la visita de Carles IV el 1802. És l'únic exemplar conegut.

Dintre de les festes més recents cal destacar les realitzades per a les vingudes de Carles IV i Ferran VII amb tota mena d’impresos, des dels més luxosos als més populars, des de litografies a xilografies i les raríssimes xilografies a color estampades al bac.

Xilografia popular estampada al bac amb la representació de la Màscara reial celebrada per la vinguda de Ferran VII el 1827
També cal destacar la rebuda que es realitzà el 1860 pel retorn dels voluntaris catalans de la Guerra d’Àfrica encapçalats pel General Prim amb diverses peces que ho commemoraren.
Tècnicament, l’exposició acaba amb dues tècniques que no van aparèixer fins a finals del s. xix com són la cromolitografia per al rotlle de les noces d’Alfons XII i M. Cristina, d’una llargada de 24 m., i del qual també s’exhibeix la versió preparada per muntar, i la fotografia d’un monument commemoratiu de la Tercera Guerra Carlina.
Per si això fos poc, també es presenta en maniquins una sèrie de vestits de final del s. xix o principi del s. xx, que corresponen a la indumentària de les trampes de les processons de Corpus de Barcelona (les trampes eren els personatges encarregats d’encapçalar–la i donar més relleu a les processons) Els vestits són molt decorats i vistosos i són un molt bon complement per a l’obra gràfica de l’exposició ja que ens ajuden a entendre quin era l’acoloriment que, sense cap mena de dubte, omplia aquests actes festius.

Tres dels 40 i escaig vestits de les trampes de Barcelona que s'utilitzaven per la processó de Corpus

En fi, una ocasió única per a gaudir d’un espectacle visual entorn de la monarquia (sobretot la borbònica) i reflexionar sobre quin fou el paper real de les capes benestants catalanes en relació a la monarquia borbònica. Estaria bé que alguna institució pública organitzés una exposició semblant de cara a les commemoracions del 1714.
Seria una exposició polèmica que ja ens aniria bé...

12 comentaris:

  1. La comitiva fúnebre de felip II , mare meva!!! Quina exposició més curiosa, no?

    ResponElimina
  2. Mireia,
    Precisament una de les gràcies de l'exposició és la sorpresa temàtica i conceptual que provoca.
    Per cert, no puc deixar comentaris al teu bloc!

    ResponElimina
  3. Estimado Galderich, interesante y curiosa exposición de este calcófilo -que no sé si me inventado la expresión-. Da la impresión de ser iniciativa privada, que también resulta llamativo.
    En ocasiones los coleccionistas de grabados se convierten en deshojadores de libros, por eso siempre estas exposiciones me dejan un sabor agridulce. Pero en esta ocasión da la impresion de que los libros se respetan bastante.
    En cualquier caso se salvaguarda y expone la impresión gráfica, que ya es.

    Saludos bibliófilos

    ResponElimina
  4. Lamberto, fantàstica definició la de "calcòfil". Me l'apunto i felicitats per encunyar un nou terme!
    La gràcia de l'exposició és que s'exposen gravats i llibres alhora. La majoria dels gravats solts foren concebuts així i com a tals s'exposen.
    Quan vagi a València us passo el catàleg perquè us feu una idea, si no us decidiu a fer una visita...
    Una abraçada calcofílica.

    ResponElimina
  5. Caram, no pots deixar comentaris!!! torna a provar a veure, sembla que no hi ha cap problema i m'agradaria força que hi deixessis "empremta" quan ens visitis.

    ResponElimina
  6. Amigo Galderich, exposición interesantísima y de la que debería darse más publicidad.

    Los libros de fiestas y la arquitectura efímera que conllevan siempre han sido motivo de lucimiento de tipógrafos, impresores y grabadores. Representan y muestran el grado y perfección que alcanza en cada nación el noble arte de la imprenta. (Cuando vemos los libros de fiestas franceses o los Bodoni italiano debemos reconocer que en ese campo nos ganaron la partida: su monumentalidad, calidad del papel, encuadernación es casi sublime).

    La exposición parece representar muy bien los relativos a las fiestas en Barcelona.

    También son de mucho interés los manuscritos y dibujos de procesiones como las que tenemos en Valencia (y seguro que en Barcelona) del XVIII de la fiesta y procesión del Corpus Christi, retrato maravilloso de la sociedad de la época.

    Saludos bibliófilos.

    ResponElimina
  7. Diego,
    Malauradament en ser una iniciativa privada no té la difusió que correspon malgrat els intents que em consta que el propietari fa (també, és clar, per qüestions pràctiques per a ell perquè els exemplars els té a la venda!).

    El tema del gravat costa molt i aquesta temàtica encara més!

    A l'exposició, com bé dius, es poden veure les diferències qualitatives que hi ha entre gravats peninsulars i gravats italians o francesos. Precisament aquesta és una de les grans virtuds de l'exposició: poder comparar qualitats, tècniques, evolucions tipografiques i tipològiques...

    En fi, una exposició valenta, i com diu l'amic Lamberto, digna dels millors calcòfils i interessats per qualsevol curiositat.
    Quan vagi a València us porto (com ja li he promés al Lamberto) el petit catàleg que s'ha editat amb les peces exposades i els articles inicials.

    ResponElimina
  8. Quan dius "quan vagi a València" et refereixes a l'exposició?

    ResponElimina
  9. Miquel,
    L'exposició serà a Barcelona fins el juny i no es mourà, en principi.
    Qui va a València dilluns sóc jo i portaré uns quants catàlegs. Així, si en vols un m'escrius a l'email i intentaria passar-te'l.

    ResponElimina
  10. Hola Galderich, fa poques setmanes al blog del llibreter esmentaves una web on espodien comprar llires de segona mà i déieu que s'hi trobava gairebé tot, pots dir-me quina era? Gràcies

    ResponElimina
  11. Mireia,
    El gran cercador, que uneix tots els altres cercadors, és www.vialibri.net
    Proba també a www.todocoleccion.com que a vegades es troben coses a preus més raonables.
    Els enllaços els tinc a la part de "Piscolabis oficialis"

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies.
    Ens anem llegint, d'acord? Fins aviat

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols