El idioma catalan, origen de todas las lenguas

Al rei republicà de les parèmies, en Victor Pàmies, un heroi de la filologia catalana que ha aconseguit la fita de catalogar i estudiar 300.000 registres de parèmies.

Una de les coses que m’agrada del comportament col·lectiu de molts catalans és la capacitat per fotre’s de si mateixos amb gran ironia. Potser aquesta actitud és a la base d’alguns problemes que tenim per fer-nos entendre com a poble, ja que sovint donem l’aparença de ser seriosos i la manifestació de l’humor és tan críptica que no és percebuda com a tal, i s’interpreta com un gest arrogant o de desconsideració cap als altres.

Això bé a tomb arran del llibret que avui comentem i que té un títol totalment provocador, en línia del que dèiem: El idioma catalán considerado como origen de todas las lenguas. Fa poc temps, Víctor Pàmies publicava un apunt sobre les frases que cerquen equivalències fonètiques del català amb altres llengües dels llocs més variats del món. En aquest apunt reproduïa uns articles publicats a l’anuari de L’Esquella de la Torratxa del 1895, en el qual es transcrivien aquests jocs fonètics extrets d’un article anterior de Lo Xanquet (publicat entre el 1864 i 1868) que havia estat reproduït posteriorment per La Llumanera de Nova York (nº 30, octubre 1877).


És curiosa la perseverança amb aquesta bromada (com deien en aquella època) i que s’anés reproduint de manera cíclica. L’opuscle que presentem està imprès en octau (13 x 9 cm.) de 32 pàgines, i fou publicat a Buenos Aires el 1913. Ja a la portada hi ha una sèrie de bromes a l’entorn del llibret, ja que amb un to falsament cerimoniós presenta l’obra com si fos molt transcendent, quan el contingut és només un enfilall de disbarats.


És realment curiós que les introduccions i altres apartats són en castellà malgrat que el llibre anés destinat a la nombrosa colònia catalana de Buenos Aires. Aquests és un dels altres aspectes que pretén donar a l’opuscle el caire d’obra científica, en utilitzar una llengua que en aquell moment es considerava més apta per a la divulgació de la ciència. A més, el llibre està signat per un tal Doctor W. Birnbaum -de cognom alemany- ja que la cultura alemanya llavors tenia molt de prestigi i això donava més nivell científic a l’estudi. De tota manera, tot seguit i en lletra petita s’aclareix que l’autor és aprendiz de académico, autor de varias otras excentricidades é inspector honorario de todas las Compañias de Tramways del mundo.


A l’interior del llibret, a la pàgina 3, hi ha el típic retrat de l’autor del tractat, però en aquest cas es tracta del suposat retrat de l’autor vist de clatell... A la pàgina esquerra hi ha un recull dels hipotètics llibres publicats pel Dr. W. Birnbaum, amb llibres tan diversos com Una tonelada de chistes (hem trobat un exemplar del 1919 signat per un tal H. Pipiritaía,), Tratadito de urbanidad ad usum de empleados del tramways, Omega. Arte de cortarse uno mismo los callos y durezas con rapidez, facilidad y sin dolor...


En la introducció insinua que l’autor de les frases és Artur Cuyàs, fundador de La Llumanera de Nova York, informació que entra en contradicció amb el que s’afirma a l’Esquella de la Torratxa, que aquestes frases fetes ja es van publicar a la revista de Lo Xanguet. Possiblement Artur Cuyàs va recollir aquestes frases que algú havia fet anteriorment i les va reutilitzar per a La Llumanera de Nova York, amb un gran esperit de reciclatge i de Creative Commons...


El llibret és una autèntica antologia de disbarats, amb un seguit de frases classificades per famílies lingüístiques que no tenen cap mena de sentit. L’única gràcia és la fonètica, ja que en pronunciar les frases allò que sona pretén recordar la sonoritat de la llengua que s’especifica en el títol. Per això sabem que aquesta humorada publicada a Buenos Aires anava destinada exclusivament a la colònia catalana de l’Argentina, els únics d’aquell país que podien entendre el llibret i veure-li la gràcia..


Així doncs, l’obra utilitza l’aparença seriosa per riure’s de tot una mica i sobretot de les possibilitats del català com a llengua internacional, amb molt d’humor i cap rigor lingüístic, com va dir en Víctor Pàmies!


Aquest apunt participa del merescut homenatge que la catoesfera dedica al nostre company blocaire Víctor Pàmies per la seva ingent tasca de recerca paremiologica. (Logo: Pallídisseny)