dissabte, 14 novembre de 2009

El idioma catalan, origen de todas las lenguas

Al rei republicà de les parèmies, en Victor Pàmies, un heroi de la filologia catalana que ha aconseguit la fita de catalogar i estudiar 300.000 registres de parèmies.

Una de les coses que m’agrada del comportament col·lectiu de molts catalans és la capacitat per fotre’s de si mateixos amb gran ironia. Potser aquesta actitud és a la base d’alguns problemes que tenim per fer-nos entendre com a poble, ja que sovint donem l’aparença de ser seriosos i la manifestació de l’humor és tan críptica que no és percebuda com a tal, i s’interpreta com un gest arrogant o de desconsideració cap als altres.

Això bé a tomb arran del llibret que avui comentem i que té un títol totalment provocador, en línia del que dèiem: El idioma catalán considerado como origen de todas las lenguas. Fa poc temps, Víctor Pàmies publicava un apunt sobre les frases que cerquen equivalències fonètiques del català amb altres llengües dels llocs més variats del món. En aquest apunt reproduïa uns articles publicats a l’anuari de L’Esquella de la Torratxa del 1895, en el qual es transcrivien aquests jocs fonètics extrets d’un article anterior de Lo Xanquet (publicat entre el 1864 i 1868) que havia estat reproduït posteriorment per La Llumanera de Nova York (nº 30, octubre 1877).


És curiosa la perseverança amb aquesta bromada (com deien en aquella època) i que s’anés reproduint de manera cíclica. L’opuscle que presentem està imprès en octau (13 x 9 cm.) de 32 pàgines, i fou publicat a Buenos Aires el 1913. Ja a la portada hi ha una sèrie de bromes a l’entorn del llibret, ja que amb un to falsament cerimoniós presenta l’obra com si fos molt transcendent, quan el contingut és només un enfilall de disbarats.


És realment curiós que les introduccions i altres apartats són en castellà malgrat que el llibre anés destinat a la nombrosa colònia catalana de Buenos Aires. Aquests és un dels altres aspectes que pretén donar a l’opuscle el caire d’obra científica, en utilitzar una llengua que en aquell moment es considerava més apta per a la divulgació de la ciència. A més, el llibre està signat per un tal Doctor W. Birnbaum -de cognom alemany- ja que la cultura alemanya llavors tenia molt de prestigi i això donava més nivell científic a l’estudi. De tota manera, tot seguit i en lletra petita s’aclareix que l’autor és aprendiz de académico, autor de varias otras excentricidades é inspector honorario de todas las Compañias de Tramways del mundo.


A l’interior del llibret, a la pàgina 3, hi ha el típic retrat de l’autor del tractat, però en aquest cas es tracta del suposat retrat de l’autor vist de clatell... A la pàgina esquerra hi ha un recull dels hipotètics llibres publicats pel Dr. W. Birnbaum, amb llibres tan diversos com Una tonelada de chistes (hem trobat un exemplar del 1919 signat per un tal H. Pipiritaía,), Tratadito de urbanidad ad usum de empleados del tramways, Omega. Arte de cortarse uno mismo los callos y durezas con rapidez, facilidad y sin dolor...


En la introducció insinua que l’autor de les frases és Artur Cuyàs, fundador de La Llumanera de Nova York, informació que entra en contradicció amb el que s’afirma a l’Esquella de la Torratxa, que aquestes frases fetes ja es van publicar a la revista de Lo Xanguet. Possiblement Artur Cuyàs va recollir aquestes frases que algú havia fet anteriorment i les va reutilitzar per a La Llumanera de Nova York, amb un gran esperit de reciclatge i de Creative Commons...


El llibret és una autèntica antologia de disbarats, amb un seguit de frases classificades per famílies lingüístiques que no tenen cap mena de sentit. L’única gràcia és la fonètica, ja que en pronunciar les frases allò que sona pretén recordar la sonoritat de la llengua que s’especifica en el títol. Per això sabem que aquesta humorada publicada a Buenos Aires anava destinada exclusivament a la colònia catalana de l’Argentina, els únics d’aquell país que podien entendre el llibret i veure-li la gràcia..


Així doncs, l’obra utilitza l’aparença seriosa per riure’s de tot una mica i sobretot de les possibilitats del català com a llengua internacional, amb molt d’humor i cap rigor lingüístic, com va dir en Víctor Pàmies!


Aquest apunt participa del merescut homenatge que la catoesfera dedica al nostre company blocaire Víctor Pàmies per la seva ingent tasca de recerca paremiologica. (Logo: Pallídisseny)

40 comentaris:

  1. Perfecte, as usual!

    Està documentat el meu favorit "Tinc cinc fills tísics i prims i amics íntims vint-i-cinc"? O és una aportació posterior?

    ResponElimina
  2. Realment has trobat una joia que, sens dubte, agradarà molt a en Víctor.

    ResponElimina
  3. Allau,
    Si que hi és, a la pàgina 9 i com a idioma xinès. Però com sou, sempre reclamant les fotografies que no adjunto!

    ResponElimina
  4. Ha, ha... una joia que vaig comprar per quatre rals! Perquè no ens enganyem... a més del Parèmies, a qui li interessa això de la paremiologia!

    ResponElimina
  5. ¡Ah! ese tipo de libros siempre proporcionan un enorme placer. Un ejemplar envidiable en todos los sentidos.

    ResponElimina
  6. Marco Fabrizio,
    Són d'aquestes joies com deia en McAbeu que són poc valorades però que són un autèntic plaer.

    ResponElimina
  7. Un dels miracles atribuïts a Sant Vicenç Ferrer era que, tot i expressar-se sempre en català allà on anava a predicar (Castella, Occitània, França, la península itàlica...), les persones que l'escoltaven no tenien cap problema en entendre els seus sermons.

    ResponElimina
  8. Caram, això si que és una bona via d'investigació! Potser aquestes parèmies són de Sant Vicenç Ferrer i per això l'entenien... potser és el manual!

    ResponElimina
  9. Gràcies per la vostra visita. No us coneixia. Al menys a llegir-vos i a assabentar-me-me si que faré cap per aquí.Anton.

    ResponElimina
  10. Deixa'm ser el primer de felicitar l'onomàstica de Sant Galderichus Maximus. Per molts anys, nen!

    ResponElimina
  11. Anton,
    Quan vulguis ja veus que ens pots visitar i veure alguns llibres empolsats!

    ResponElimina
  12. Allau,
    He entrat al Bibliogoigs i no l'he vist aquest! Si em felicites pel meu (teu) sant moltes gràcies!

    ResponElimina
  13. No és pas el meu, Sant Allau és més complicat que tot això. Però com que ningú no el coneix, agraeixo les felicitacions igualment.

    ResponElimina
  14. Ostres!! Així resulta que era veritat això de que el català és l'origen de totes les llengües!! :-)

    (La foto vista de clatell... és boníssima!!)

    ResponElimina
  15. Assumpta, també deien (Francesc Pujols, dixit) que els catalans arribaria un dia que ho tindríem tot pagat on anéssim...
    El tema del clatell és la mostra palpable de l'humor surrealista català!

    ResponElimina
  16. Veus com saber utilitzar la llengua pot arribar a ser molt divertit? :-)

    Deliciós com sempre l'article, Galderich!

    ResponElimina
  17. Però d'on treus aquesta meravella de llibres? Cada dia el teu blog em sorprèn més!

    Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    ResponElimina
  18. Per al•lusions: els goigs de sant Allau no els he trobat, però si els de sant Víctor que, com diu l’apòcrif...

    de la paremiologia
    LLUM I GUIA


    Biblio goigs

    ResponElimina
  19. Víctor,
    D'això se'n diu filologia recreativa!
    La teva virtut també és fer blocs recreatius que estan ben explicats i útils... què més podem demanar?

    ResponElimina
  20. Jordicirach,
    Els llibres surten d'hores de remanar pels llibreters de vell i fires i esperar que soni la flauta!

    Per cert, el teu bloc el segueixo amb deler. D'aquí a poc recomanaré la mateixa exposició del Picasso que comentes i et proposo que tu també recomanis la que es fa a la galeria A/34 sobre les avantguardes russes... una passada, el proper apunt en parlaré!

    ResponElimina
  21. Zerosetze,
    Si tu no has trobat els goigs de Sant Allau, havent trobats els de Sant Víctor Parèmies, no cal buscar-los!

    ResponElimina
  22. Vaja una feinada per a fer una broma! és clar que aleshores no tenien blogs! ;P

    ResponElimina
  23. Clídice,
    Quanta raó que tens! Ni tampoc col·leccionaven parèmies, amb unes quantes ja en tenien prou!

    ResponElimina
  24. Ese libro es una joya.
    Creo que dice mucho y bueno de un Pueblo el que sepa reírse de sí mismo. Incluso de aquellos temas más sensibles y dolorosos, como los tópicos y los esterotipos. En ese sentido yo creo que en la Península Ibérica sería los euskaldunes lo que tiene más sentido del humor para reirse de sí mismos. Mucho más del que puedan tener en Catalunya o en Andalucía (a pesar del tópico del buen humor andaluz).

    Una salutació des de Andalucía.

    ResponElimina
  25. Gràcies Landahlauts,
    Jo crec que tots els pobles tenen el seu sentit de l'humor i el que és més important és que tots sapiguem riure'ns de nosaltres mateixos! Si tothom fes igual molts poblemes ens els estaviaríam!

    ResponElimina
  26. Libro curioso y interesante.
    Cuanto a la lengua yo estoy a intentar estudiar un poquito. Gracias por el enlace
    Saludos.

    ResponElimina
  27. Rui,
    Si has d'estudiar el català aquest no és el millor llibre...

    ResponElimina
  28. Com són les coses: l'ideòleg de la campanya dels 300mil es dedica a relacionar en Birnbaum amb el paremiòleg de capçalera...

    És una meravella recuperar aquests llibrets, i tant. I enhorabona per la pensada, Pisco!

    ResponElimina
  29. Gazo,
    En 300mil està trasbalsat i no sap el que es diu...

    ResponElimina
  30. A veure no vull fer-me odiosa, ni res de res...però Vicent Ferrer (Sant Vicent per a la cúria) predicava en la seua llengua materna (València-1350-1419) i segons ells..."Els miracles van acompanyar Sant Vicent en tota la seua predicació. I un d'ells era el fer-se entendre en altres idiomes, sent que ell només parlava la seua llengua materna i el llatí. I succeïa sovint que les gents d'altres països li entenien perfectament com si els estiguera parlant en el seu propi idioma. "

    :)

    No sé si eren miracles o no , però una mescla de valencià i llatí...no és més comprensible que una mescla entre català i llatí?...que parlen els experts...quan dic valencià no em referisc al "apichat" de Rita Barberá, sinó al valencià del País Valencià...

    I continuen dient estos que m'acaben d'excomunicar "Es dirigia al poble en el seu idioma natiu, el valencià que es parlava a València per aquells temps, i tots li entenien. Els parlava de coses elevades però conduint-los a la comprensió del substancial per mitjà d'un llenguatge tan familiar i corrent, que tots comprenien."

    ResponElimina
  31. Redéu, serà veritat el que deia en Francesc Pujols, "arribarà un dia que els catalans podran viatjar de franc, entre altres avantages, pel sol fet de ser-ho", més o menys era així.
    N.: Des de que vaig contactar amb aquest bloc, he vist que els visitants van en augment. L'enhorabona per la bona feina.

    ResponElimina
  32. Anònim,
    Era una Pentecosta a la valenciana!
    Si era variant del català oriental, occidental, mallorquí, valencià... això és indiferent.

    ResponElimina
  33. RSM,
    Pagat, pagat... no ho sé, però de moment anem pagant!
    PD. Si mira, cada vegada hi ha més gent que té la paciència de llegir el que anem publicant! Gràcies per estar des del principi!

    ResponElimina
  34. Mi estimado Galderich muchas gracias por dejarme contar siempre con tus comentarios, ahi tienes ese evento que envidiablemente se llevará a cabo en tu ciudad, espero puedas escuchar a Marina Garone que es una excelente persona y porque no adquirir el catalogo que será de antología.

    Te mando un saludo cordial y un fuerte abrazo

    ResponElimina
  35. Rodrigo,
    Intentaré fer una ressenyar en el meu bloc.
    Gràcies per la informació.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols