De Rússia a la URSS, Grafisme i revolució

El Lisickij. Wendingen, volum 4, número 11, 1921

Gràcies a un apunt del bloc de José Antonio Millàn m’he assabentat que a Barcelona hi ha una fantàstica exposició sobre les avantguardes russes i arts gràfiques en el període de les avantguardes, De Rusia a la URSS. Grafismo y Revolución. Està organitzada per una Galeria d’art que desconeixia, A/34 (Aribau, 34; a tocar a Consell de Cent) i que es dedica sobretot a exposar obres d’art sobre paper. El seu propietari, Paco Rebés, i els germans Roberto, María i Ángeles Schjaer són els responsables de tirar endavant aquest projecte des del 2005.

Vista de l'interior d'A/34 amb la taula plena de catàlegs consultables i a la paret: Mikhail Cheremnikh, Campanya de vacunació a zones rurals, circa 1920

Visitant la galeria em vaig adonar que m’agraden cada vegada més aquestes mini exposicions en espais petits i acollidors, en les quals pots paladejar les obres i quan acabes tens la sensació que encara en voldries més! Aquest és el cas de l’exposició De Rússia a la URSS, Grafisme i revolució que ens parla d’un moment històric i artístic del qual normalment no podem veure cap exposició global. Només per aquest fet val la pena apropar-s’hi i visitar l’exposició.

Vista de l'interior de l'A/34 amb els expositors vitrines amb el cartell de Vladimir Lebedev de llibres infantils de Samuil Marshak (anys 20) i les portades de Liubov Popova per a Cap a nous horitzons de l'art musical del 1923

A més, han tingut la bona pensada de publicar un petit catàleg molt ben editat amb la reproducció de les obres exposades i un magnífic text de Juan Manuel Bonet, en el qual va lligant les obres amb el moment històric i artístic. Una autèntica filigrana de text que aconsegueix, mentre ens explica el moment de concepció del que hi ha exposat, anar anomenant els artistes i les peces que veiem exposades a la paret o a les vitrines.

Aleksander Rodtxenko. Nova LEF, número 10, 1928

Visitant l’exposició i llegint el catàleg hom pot arribar a copsar perfectament aquest moment que per a l’estètica actual és fonamental. Sense els suprematistes, els constructivistes i la resta d’istes russos, actualment tindríem un altre tipus d’estètica. A més, i això es veu molt ben reflectit perquè és l’essència de l’exposició, aquests moviments van tenir una incidència directa en les arts gràfiques (llibres d’adults i per a infantils, catàlegs, revistes, fulletons, cartells...). El que es pretenia era que l’art sortís al carrer i ocupés i transformés tota la societat.

Liubov Popova. Cap a nous horitzons de l'art musical, 1923

El recorregut per l’exposició ens mostra la diversitat d’estètiques que hi havia a principis del s. XX a Rússia i com aquestes diverses tendències de modernitat absoluta es posen al servei d’una altra modernitat, la Revolució Bolxevic. L’entusiasme dels artistes i literats al servei d’una causa que creuen que és ideal la veiem reflectida a l’exposició. L’abstracció pren força i emoció a partir de la geometrització de les formes. La línia recta es torna vital i aquestes palpitacions les veiem en els exemplars exposats.

El Lisickij. Pàgines interiors de Per a la veu de Vladimir Maiakowski, 1923

Les tintes vermella, grisa i negre combinades sàviament sobre el blanc prenen el protagonisme, com també les composicions austeres i contundents reprenen la dita renaixentista de breve e senza ornato. El colors i la tipografia esdevenen protagonistes d’aquesta simfonia formal, d’aquesta aventura d’uns artistes que volien canviar el món, començant per l’estètica. Per això, el 1927 Teige va dir entusiasmat que els constructivistes no són tan sols Tatlin, El Lisickij, Rodtxenko, Vesnin, Meyerhold, sinó sobretot Lenin, Trotsky, Stalin, Bujarin, centenars i centenars d’enginyers i obrers anònims, experts econòmics, polítics i professors...

Kasimir Malevitx. Primera sèrie de conferències impartides en un breu curs per a professors de dibuix de Nikolai Punin, 1920

Així, doncs, una altra de les virtuts de l’exposició és que combina noms de primera fila, que gaudeixen de reconeixement internacional (Marc Chagall, Gustav Klucis, Vladimir Lebedev, El Lisinckij, Vladimir Maiakovski, Kazimir Malevitx, Liubov Popova, Aleksander Rodtxenko...), amb alguns de menys coneguts, però molt interessants i fins i tot amb alguns d’anònims però no per això menys espectaculars.

Vladimir Lebedev. El petit elefant de Rudyard Kipling, 1922

La visió d’aquests artistes anava més enllà de la seva època i pretenien canviar-ho tot, reivindicar la novetat i les noves formes, i amb això eren molt propers als futuristes. Rodtxenko mateix digué el 1920 que l’art del futur no seran decoracions agradables per a apartaments privats. Serà tan necessari com els gratacels de quaranta vuit pisos, ponts grandiosos, el telègraf sense fil, aeronaus, submarins i així successivament.

VLADIMIR I GEORGII STENBERG. Enforteix Avtodor, 1920

Només cal veure els impresos de l’època de la República espanyola i de la Guerra Civil per observar que l’estètica utilitzada pels nostres Mauricio Amster, Helios Gómez, Josep Renau, Josep Sala... és deutora d’aquests artistes malgrat que ells no van entrar en l’estètica constructivista.

Marc Chagall. Dol de David Hofstein, 1920

Com diu el títol de l’exposició, l'arc cronològic abarca des de la Rússia tsarista fins a la URSS de la primera època. Una vegada Stalin agafà el poder fou incapaç de conviure amb aquest esforç col·lectiu dels artistes revolucionaris que pretenien canviar l’estètica del món.

Interior d'A/34 destacant el cartell de Gustav Klucis, La realitat del nostre programa és la gent viva, som tu i jo del 1931 i amb Stalin com a protagonista del fotomuntatge

La dissort d’aquests artistes, que cregueren en un món i un art millor -al servei del Poble-, queda perfectament exemplificada en el cas de Gustav Klucis. Ex-membre de l’Exèrcit Roig i deixeble de Malevitx, Gabo i Pevsner, col·laborà amb la seva dona Valentina Kulagina en la creació de fotomuntatges. El 1931 creia que l’art havia d’assolir el mateix nivell que la indústria socialista. El 1933 va realitzar el cartell exposat i titulat: La realitat del nostre programa és la gent viva, som tu i jo... en el qual el protagonista era Stalin. Aquest artista, fervorós del seu ideal, fou detingut el 1938 en una de les purgues stalinistes i afusellat al cap de tres mesos. Tot un símbol que la llibertat creativa havia arribat a la seva fi... I de manera ben dràstica!

En definitiva, és una exposició que no us podeu perdre els barcelonins i de l’entorn perquè és un material que no arriba a Barcelona i menys en un conjunt tant important com aquest, 67 peces. Això sí apresseu-vos, ja que heu de tenir en compte que tanca el proper 28 de novembre.

PD. Per gentilesa de la Galeria A/34 aquesta setmana tornarem a celebrar un sorteig, en aquest cas de dos catàlegs de l'exposició. Així doncs, els que hi estigueu interessats heu de dir expressament en els comentaris o a través de l'email que voleu participar-hi. Que hagi sort! Ah! i no us hi acostumeu! El termini s'acaba el proper dijous dia 26 de novembre (Ep, prorrogat fins a finals de desembre). O sigui que afenyeu-vos a posar un comentari especificant que us interessa el catàleg.