divendres, 20 de novembre de 2009

De Rússia a la URSS, Grafisme i revolució

El Lisickij. Wendingen, volum 4, número 11, 1921

Gràcies a un apunt del bloc de José Antonio Millàn m’he assabentat que a Barcelona hi ha una fantàstica exposició sobre les avantguardes russes i arts gràfiques en el període de les avantguardes, De Rusia a la URSS. Grafismo y Revolución. Està organitzada per una Galeria d’art que desconeixia, A/34 (Aribau, 34; a tocar a Consell de Cent) i que es dedica sobretot a exposar obres d’art sobre paper. El seu propietari, Paco Rebés, i els germans Roberto, María i Ángeles Schjaer són els responsables de tirar endavant aquest projecte des del 2005.

Vista de l'interior d'A/34 amb la taula plena de catàlegs consultables i a la paret: Mikhail Cheremnikh, Campanya de vacunació a zones rurals, circa 1920

Visitant la galeria em vaig adonar que m’agraden cada vegada més aquestes mini exposicions en espais petits i acollidors, en les quals pots paladejar les obres i quan acabes tens la sensació que encara en voldries més! Aquest és el cas de l’exposició De Rússia a la URSS, Grafisme i revolució que ens parla d’un moment històric i artístic del qual normalment no podem veure cap exposició global. Només per aquest fet val la pena apropar-s’hi i visitar l’exposició.

Vista de l'interior de l'A/34 amb els expositors vitrines amb el cartell de Vladimir Lebedev de llibres infantils de Samuil Marshak (anys 20) i les portades de Liubov Popova per a Cap a nous horitzons de l'art musical del 1923

A més, han tingut la bona pensada de publicar un petit catàleg molt ben editat amb la reproducció de les obres exposades i un magnífic text de Juan Manuel Bonet, en el qual va lligant les obres amb el moment històric i artístic. Una autèntica filigrana de text que aconsegueix, mentre ens explica el moment de concepció del que hi ha exposat, anar anomenant els artistes i les peces que veiem exposades a la paret o a les vitrines.

Aleksander Rodtxenko. Nova LEF, número 10, 1928

Visitant l’exposició i llegint el catàleg hom pot arribar a copsar perfectament aquest moment que per a l’estètica actual és fonamental. Sense els suprematistes, els constructivistes i la resta d’istes russos, actualment tindríem un altre tipus d’estètica. A més, i això es veu molt ben reflectit perquè és l’essència de l’exposició, aquests moviments van tenir una incidència directa en les arts gràfiques (llibres d’adults i per a infantils, catàlegs, revistes, fulletons, cartells...). El que es pretenia era que l’art sortís al carrer i ocupés i transformés tota la societat.

Liubov Popova. Cap a nous horitzons de l'art musical, 1923

El recorregut per l’exposició ens mostra la diversitat d’estètiques que hi havia a principis del s. XX a Rússia i com aquestes diverses tendències de modernitat absoluta es posen al servei d’una altra modernitat, la Revolució Bolxevic. L’entusiasme dels artistes i literats al servei d’una causa que creuen que és ideal la veiem reflectida a l’exposició. L’abstracció pren força i emoció a partir de la geometrització de les formes. La línia recta es torna vital i aquestes palpitacions les veiem en els exemplars exposats.

El Lisickij. Pàgines interiors de Per a la veu de Vladimir Maiakowski, 1923

Les tintes vermella, grisa i negre combinades sàviament sobre el blanc prenen el protagonisme, com també les composicions austeres i contundents reprenen la dita renaixentista de breve e senza ornato. El colors i la tipografia esdevenen protagonistes d’aquesta simfonia formal, d’aquesta aventura d’uns artistes que volien canviar el món, començant per l’estètica. Per això, el 1927 Teige va dir entusiasmat que els constructivistes no són tan sols Tatlin, El Lisickij, Rodtxenko, Vesnin, Meyerhold, sinó sobretot Lenin, Trotsky, Stalin, Bujarin, centenars i centenars d’enginyers i obrers anònims, experts econòmics, polítics i professors...

Kasimir Malevitx. Primera sèrie de conferències impartides en un breu curs per a professors de dibuix de Nikolai Punin, 1920

Així, doncs, una altra de les virtuts de l’exposició és que combina noms de primera fila, que gaudeixen de reconeixement internacional (Marc Chagall, Gustav Klucis, Vladimir Lebedev, El Lisinckij, Vladimir Maiakovski, Kazimir Malevitx, Liubov Popova, Aleksander Rodtxenko...), amb alguns de menys coneguts, però molt interessants i fins i tot amb alguns d’anònims però no per això menys espectaculars.

Vladimir Lebedev. El petit elefant de Rudyard Kipling, 1922

La visió d’aquests artistes anava més enllà de la seva època i pretenien canviar-ho tot, reivindicar la novetat i les noves formes, i amb això eren molt propers als futuristes. Rodtxenko mateix digué el 1920 que l’art del futur no seran decoracions agradables per a apartaments privats. Serà tan necessari com els gratacels de quaranta vuit pisos, ponts grandiosos, el telègraf sense fil, aeronaus, submarins i així successivament.

VLADIMIR I GEORGII STENBERG. Enforteix Avtodor, 1920

Només cal veure els impresos de l’època de la República espanyola i de la Guerra Civil per observar que l’estètica utilitzada pels nostres Mauricio Amster, Helios Gómez, Josep Renau, Josep Sala... és deutora d’aquests artistes malgrat que ells no van entrar en l’estètica constructivista.

Marc Chagall. Dol de David Hofstein, 1920

Com diu el títol de l’exposició, l'arc cronològic abarca des de la Rússia tsarista fins a la URSS de la primera època. Una vegada Stalin agafà el poder fou incapaç de conviure amb aquest esforç col·lectiu dels artistes revolucionaris que pretenien canviar l’estètica del món.


Interior d'A/34 destacant el cartell de Gustav Klucis, La realitat del nostre programa és la gent viva, som tu i jo del 1931 i amb Stalin com a protagonista del fotomuntatge

La dissort d’aquests artistes, que cregueren en un món i un art millor -al servei del Poble-, queda perfectament exemplificada en el cas de Gustav Klucis. Ex-membre de l’Exèrcit Roig i deixeble de Malevitx, Gabo i Pevsner, col·laborà amb la seva dona Valentina Kulagina en la creació de fotomuntatges. El 1931 creia que l’art havia d’assolir el mateix nivell que la indústria socialista. El 1933 va realitzar el cartell exposat i titulat: La realitat del nostre programa és la gent viva, som tu i jo... en el qual el protagonista era Stalin. Aquest artista, fervorós del seu ideal, fou detingut el 1938 en una de les purgues stalinistes i afusellat al cap de tres mesos. Tot un símbol que la llibertat creativa havia arribat a la seva fi... I de manera ben dràstica!

En definitiva, és una exposició que no us podeu perdre els barcelonins i de l’entorn perquè és un material que no arriba a Barcelona i menys en un conjunt tant important com aquest, 67 peces. Això sí apresseu-vos, ja que heu de tenir en compte que tanca el proper 28 de novembre.

PD. Per gentilesa de la Galeria A/34 aquesta setmana tornarem a celebrar un sorteig, en aquest cas de dos catàlegs de l'exposició. Així doncs, els que hi estigueu interessats heu de dir expressament en els comentaris o a través de l'email que voleu participar-hi. Que hagi sort! Ah! i no us hi acostumeu! El termini s'acaba el proper dijous dia 26 de novembre (Ep, prorrogat fins a finals de desembre). O sigui que afenyeu-vos a posar un comentari especificant que us interessa el catàleg.

38 comentaris:

  1. Apunta'm, apunta'm, que aquesta estètica bolxevic m'agrada molt.

    ResponSuprimeix
  2. Allau, apuntat estàs i no deixis de passar per l'exposició si t'agrada aquesta estética.

    ResponSuprimeix
  3. els dels voltants de Barcelona procurarem no perdre'ns-la, que a mi l'art d'aquesta Rússia "me puede". Apunta'm però que no em toqui, que sinó rebré :P

    ResponSuprimeix
  4. Clídice,
    Apuntada estàs. Si et toca confirmarem la teva bruixeria...

    ResponSuprimeix
  5. Allau,
    És qüestió de fer-ho com els antics... un Auto de Fé i després carn a la brassa per a celebrar-ho!
    No calen els jutjats que són molt lents... ;-)

    ResponSuprimeix
  6. M'han vingut unes ganes terribles d'anar-hi, però no hi veig l'horari de la galeria al seu web. El saps? (dissabte sobretot!)

    ResponSuprimeix
  7. L'horari no el sé però a la tarda hi són i si no recordo malament tanquen cap a les 20,30.
    Dissabte matí jo diria que hi són. En tot cas truca'ls i t'ho confirmen. Penseu que tanquen l'exposició el 28 de novembre.

    ResponSuprimeix
  8. Gràcies per la descoberta i per l'anàlisi tan acurada: vaig a veure-la aquesta tarda mateix. I apunta'm al sorteig, si us plau!

    ResponSuprimeix
  9. Realment els artistes russos destacaven en tots els camps: cinema, literatura (Bulgakov em té enamorat des de petit), música, pintura... Això a pesar dels polítics
    (o gràcies a ells, potser).

    Jo m'apunto a l'auto de fe amb la Clidice.

    ResponSuprimeix
  10. Joan, tot aquest art rus tan interessant crec que va ser creat amb el vist-i-plau del govern. L'idil·li entre l'avantguarda i la Revolució va acabar amb l'arribada de Stalin, com ja apunta en Pisco.

    ResponSuprimeix
  11. Clídice, ni cas. De moment avui t'he enviat el llibre del Renau i així tindràs més papers per a la foguera...

    ResponSuprimeix
  12. Allau,
    Fora conyes, aquests si que van patir amb l'Stalin!

    ResponSuprimeix
  13. Galderich, és el que estava dient. Què has entès?

    ResponSuprimeix
  14. Allau,
    Si, però com que proposàvem un auto de fe com els que feia l'Stalin però en una altra versió... per això parlava de conyes, per centrar una mica...

    ResponSuprimeix
  15. Galderich.
    Muy buena crónica de esta interesante exposición. Tengo un especial gusto por las ilustraciones de los libros infantiles publicados en la URSS son de una belleza excepcional.
    Saludos.

    ResponSuprimeix
  16. Galderich, acabo de tornar de Barcelona; he anat a veure l'expo i m'ha agradat com no podia ser d'altra manera-, gràcies per la recomanació, de no ser per tu ni m'hauria assabentat.

    ResponSuprimeix
  17. Leblansky,
    Celebro que t'hagi agradat i que la recomanació hagués estat encertada. Veig que no has perdut el temps... Molt bé!

    ResponSuprimeix
  18. Moltes gràcies per la recomanació!! Aquest cap de setmana hi vaig segur!

    Bones bloggades amic!

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    ResponSuprimeix
  19. Jordi,
    Ja faràs un comentari en el teu bloc. És una llàstima que una exposició així passi desepercebuda!

    ResponSuprimeix
  20. Marco Fabrizio,
    A l'IVAM de València es va fer una exposició d'"Infancia y arte moderno" que t'hagués agradat moltíssim. El seu catàleg ara està molt buscat perquè era impressionant veure els russos, txecs, alemanys, francesos...

    ResponSuprimeix
  21. No saps quan t'agraeixo la teva recomanació, que va donar lloc a noves recomanacions, entre les que jo vaig rebre una!
    A/34 em va impactar i a posteriori, a l'observar i llegir la teva descripció, em va sobtar que les imatges que publiques coincideixen amb les que més em van agradar i captar. Estaré aprenent? hi, hi. .
    Apunta'm al sorteig del catàleg, no el vaig comprar confiant en la sort del novato!
    Hi ha qui també participa i en canvi disposa d'ell, no s'hi va poder estar. . . . .Compradors compulsius de la punyeta !!! Que quedi entre nosaltres Eh!! 1 petó.

    ResponSuprimeix
  22. Carme J.
    Me n'alegro que t'hagi agradat una exposició com aquesta i que coincidim en gustos. Quan vaig seleccionar les imatges em va costar molt decidir-me per unes o per unes altres. Poques n'hi ha que no em diuen res o que no m'agradin. Apuntada estàs pel sorteig i no facis cas dels compradors compulsius...

    ResponSuprimeix
  23. Els fotomuntatges i cartells constructivistes també destaquen per l'humor, visualment molt eficaç.
    Però, ai, la gran fam, el Gran Terror, l'expansió del sistema "concentracionari" i la repressió intel·lectual i artística ho tornà tot glacial i irreal.
    Apunta'm al sorteig!

    ResponSuprimeix
  24. Nurieta,
    Apuntada estàs!
    La vitalitat, energia, ironia, estètica... tot va quedar glaçat com bé dius. En fi, val la pena l'exposició per ser conscients de tot plegat.

    ResponSuprimeix
  25. Aaaaaaaaag, no m'ho puc creure, la corrupció i l'amiguisme estan més estesos del que em pensava... A partir d'ara a la Clídice l'anomenaré Circe.

    ResponSuprimeix
  26. Ha, ha... Sabia de les reaccions irades del públic! Em vaig fer un tip de riure quan va sortir la Circe!
    Malgrat tot en Puigmalet, molt queixar-se... però com diria el Santi Santamaria: "Venut a la puta pela!" callarà...

    ResponSuprimeix
  27. Soy la reeeeeinadelosmareeees
    yustedeeeees lo van a veeeeeer
    tiromiiiiiiii pañueloalsueloooo
    y lo vueeeeelvoarecogeeeeeer
    muahahahahahaha compte que vinc amb la vareta!!!!

    Allau, tenia prevsit fer un post sobre la Circe, a qui admiro de tot cor, o sigui que ara és obligatori ;P

    Senquiu Galde, I fliping in colours! :)

    ResponSuprimeix
  28. Circe,
    Això és provocar al personal! Sort que els blocs són uns espais virtuals sinó ens cremaven la paradeta que veig els ànims una mica escalfats!
    Si ho arribo a saber te'ls envio tots dos a l'hora... ;-)

    ResponSuprimeix
  29. zorri :$ (hihihi) m'he passat el dinar cantant la cançoneta, després de rebre la "bona nova", i qui m'acompanya vinga dir: "que t'agafa a tu ara?" i jo "res, res, deixa-ho córrer" :P

    ResponSuprimeix
  30. Espero que la teva interpretació fos millor que aquesta interpretació !
    Sinó, vaja dinar li has donat...

    PD. El comentari anterior ha estat anul·lat per problemes tècnics en el moment de fer l'enllaç.

    ResponSuprimeix
  31. Quiero, quiero, quiero!! Hi estic a temps?

    ResponSuprimeix
  32. M.
    No estàs a temps ja que el sorteig ja es va fer i va tocar als lectors del bloc anomenats Clídice i Joan Puigmalet. El resultat del sorteig es va anunciar a la barra lateral dreta però ara ja he posat altres coses.
    Malgrat tot com que he vist en el teu bloc que hi passaràs (compte, em sembla que tancaran cap el 23 de desembre i no el 31 com deies!) tenen el catàleg molt bé de preu en la seva relació qualitat/preu, és a dir a 10 €.

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols