dijous, 31 de desembre del 2009

El Calendari dels Pagesos (1937-1940), política en la publicació més humil

Quan algú em diu que és apolític sempre em provoca un cert sentiment de malfiança... Crec que hom pot estar o no d’acord amb la política del moment (això ja és un pensament polític) però no crec que ningú pugui dir que, veritablement, és apolític, perquè precisament tot el que es fa en política ens afecta directament, vulguem o no vulguem. Per això, si hom em diu que és apolític sempre hi veig algú que no vol dir el que pensa i que tard o d’hora te la farà d’alguna manera. Tots tenim una opinió. Per això, la novel·la Afirma Pereira d’Antonio Tabucchi em va agradar perquè demostrava que no podem estar al marge del que succeeix al nostre voltant, malgrat el distanciament que pretenguem posar-hi.

Edició del 1937 publicada el setembre del 1936

Un cas clar sobre com afecta la política a la vida quotidiana és el Calendari dels Pagesos, una de les publicacions més inofensives que es poden imprimir. El seu contingut és d’allò més universal i innocu: calendari anual amb santoral, alguna parèmia, poesia... fires i mercats, informació sobre què s’ha de cultivar i quan, informació astronòmica –no astrològica-, principals decrets que afecten la pagesia i alguna altra breu informació més, ja que l’espai (una vintena de pàgines depenent de l’any) tampoc dona per a més. Tot adornat amb làmines, poesies i consells.

Roda perpètua de Domènec Varni de Narni del Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril (publicada a Barcelona en castellà el 1722 i originalment en català el 1617) de Miquel Agustí que serví de model per il·lsutrar el Calendari dels pagesos.

Aquest calendari va començar a publicar-se el 1860 en català i ja el 1863 hom dissenya la seva característica portada amb la roda perpètua del mestre fra Domènec Varni de Narni segons la interpretació que en feu Miquel Agustí en el seu famós Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril del 1617. A la dècada dels anys 20 del segle XX, s’encarregà a Ricard Opisso una sèrie d’il·lustracions que representessin els mesos de l’any, dibuixos que s’han mantingut gairebé inalterats en el disseny global d’aquesta publicació, ja que hi ha hagut només tres canvis fins als nostres dies. Les seves dimensions (24,4 x 17,5) i el paper de baixa qualitat (també a vegades la impressió) són les característiques pròpies d’una publicació que s’ha de vendre al quiosc i pensada per durar el temps que està vigent: un any. Aquesta és la seva finalitat i el seu èxit de vendes.

 Mes de gener del calendari de 1937 amb la paremiologia laica

La publicació ha conviscut amb el Calendari del Pagès de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1856-1994) i el Calendario Religioso, astronómico y literario arreglado al meridiano de Barcelona según el horario de España, popularment conegut com El calendari de l’ermità (1875-2010) i actualment amb l’Agenda almanac del cordill (2002-2010). Així doncs, podem parlar del Calendari dels pagesos com de l’almanac pagès actual amb més continuïtat a Catalunya.

Edició del 1938 publicada el setembre del 1937

El fet que ens porta avui a aquest apunt (a més del traspàs de l’any!) és que els canvis ocorreguts a ran de l'inici de la Guerra Civil, durant el 1936, van afectar directament aquesta publicació amb la supressió del santoral diari per una espècie de paremiologia laica i recordança dels decrets de la Generalitat sobre temàtica agrícola (recordem la Llei de Contractes de Conreu), a més dels dies més assenyalats de la República. L’únic santoral que es manté és el de la toponímia dels pobles.

Llistat dels canvis de nomenclatura del pobles catalans a l'època republicana en el Calendari dels pagesos de 1938

L'any 1938 el Calendari dels pagesos publica el llistat dels pobles que han canviat de nom per diverses qüestions encara que la majoritària sigui l'anul·lació de qualsevol referència al santoral, com Sant Cugat que passa a anomenar-se poèticament Pins del Vallès o Sant Quirze de Safaja s'anomena Quirze Safaja com si del nom i cognom d'una persona es tractés . Malgrat això, altres pobles com Molins de Rei passa a dir-se Molins de Llobregat. El més curiós del calendari del 1938 és que publica la llista oficial dels canvis de noms dels pobles, més els pobles que es segreguen com La Palma de Cervelló que es segrega de Cervelló... però en l'interior del calendari, quan parla de les fires que es realitzen durant l'any a Catalunya el nom el posa a la manera antiga, fent cas omís al llistat que proporciona. Com veurem, el Calendari dels pagesos van fent la seva seguint la tradició sense aplicar les normatives.

Portada del calendari de 1940 amb l'Any de la Victòria inclòs (publicat el setembre del 1939)

Acabada la Guerra, com era de preveure la dictadura franquista restablí el santoral, canvià els dies festius republicans pels franquistes, els decrets agrícoles de la Generalitat pels decrets franquistes que els anul·laven... però es continuava publicant en català! Això converteix aquest almanac en l’única publicació de venda regular en quiosc públic editada en català després de l’ocupació final de Catalunya, el 10 de febrer del 1939.

Advertència Importante on es comenten les dues edicions de l'any 1940 (publicades el setembre del 1939)

A què es deu que el 1940, els qui publicaven el Calendari del Pagesos es decidissin a tirar endavant la publicació en aquesta llengua i fossin una honrosa excepció? Segurament fou degut a la seva humilitat mateix, al fet que sempre s'hagués publicat en català (no va estranyar a ningú, doncs, que sortís en català), a que publicava totes les disposiciones, edictos (en castellà), Any de la Victòria (en català i a la portada!), els ¡Viva Franco! ¡Arriba España!, l’Aniversari de Calvo Sotelo i la Festa Nacional del juliol (entre altres dates), a la tornada al santoral... Els editors de la publicació devien pensar (com molt altres catalans) que la repressió inicial del franquisme era conseqüència del recent procés de la Guerra i que un cop passats els primers mesos es retornaria a la normalitat d'abans de la guerra o fins i tot d'abans de la República, anaven ben errats!

Juliol del calendari del 1940 amb les celebracions franquistes incloses

El fet que no hi hagués cap decret de prohibició de publicar en català (malgrat que de facto sí que ho estigués) devia ser el buit legal que va permetre presentar l’anuari en català a la censura (ja que com qualsevol publicació havia de passar el filtre pertinent!). La circumstància que va permetre la sortida del número 79 de la publicació, en ple setembre del 1939, en català ens és completament desconeguda avui dia.

Calendari del 1940 amb el text en català i las Disposiciones oficials en castellà

D’aquest calendari, a més, es van fer dos tiratges: un primer tiratge amb paper reaprofitat de cupons de racionament imprès a una sola cara (tal com es justifica en l’Importante d'aquesta segona edició) i una segona edició un cop aconseguit el paper nou, que es podia imprimir per a les dues cares. És a dir, que a les autoritats els va passar per alt les dues edicions! Això converteix aquest humil calendari de pagès en una relíquia de la història del país.

Calendari del 1942, ja en castellà

A partir de l’any següent (se suposa que amb el cessament del censor poc curós inclòs!) es publicà en castellà com era d’obligat compliment, no per cap decret o llei, sinó per una cosa pitjor... la dinàmica del règim! El canvi d’idioma no es tornà a produir fins un llunyà octubre del 1975 (Franco moribund i el règim fent aigües) gràcies al canvi de titularitat de l’editor (passà a ser Estanislau Tomàs) per al Calendari dels pagesos del 1976 i suposo que també a una empenteta de Banca Catalana que a partir d’aquell moment s’anuncià a la contraportada...

Calendaris del 1975 i del 1976 amb el canvi de llengua i anunci de Banca Catalana del 1976

Així doncs, que tingueu un Bon Any amb els vostres almanacs, calendaris, agendes de paper i electròniques... estiguin escrites en la llengua que lliurement hagueu escollit i tinguin el contingut que tinguin.

BIBLIOGRAFIA:

MANENT, ALBERT i CREXELL, JOAN. Bibliografia catalana dels anys més difícils (1939-1943). Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.

http://www.lamalla.cat/actualitat_cultural/noticies/article?id=157279

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

27 comentaris:

  1. Sembla que això dels calendaris va de baixa. Ahir en vaig demanar un de butxaca a la Caixa i em van dir que enguany no n'han fet.

    Bon any a Galderich i els seus bibliòfils lectors!

    ResponElimina
  2. Si, ja ho havia sentit que ni la Caixa imprimeix calendaris... on anirem a parar!
    Bon Any igualment!

    ResponElimina
  3. Fascinant història!!! A casa nostra sempre l'hem tingut i de petits sempre ens agradven molt les il·lustracions... L'àvia sempre se'l llegia de dalt a baix (eren pagesos a Sant Andreu del Palomar i tenien parada al mercat...). Gràcies per acostar-nos un petit mos de la nostra història.
    BON ANY!!!!

    ResponElimina
  4. Esther i Toni,
    Déu n'hi do llegir-se'l de dalt a baix! Tampoc és molt llarg però pels pagesos sempre ha estat un calendari molt estimat.
    Bon Any!

    ResponElimina
  5. Sempre l'he vist per casa, el més curiós és que no el recordo en castellà ni quan s'editava en castellà! coses que passen!

    Un excel·lent post, no cal dir, com ja ens tens acostumats :)

    Que tinguis un bon any 10! :)

    Paraula de pas: "enerio" uiiiiii :P

    ResponElimina
  6. Quan anem molt de bòlit la llengua dels escrits ens passa per alt, i per això a vegades no ens hi fixem.

    Bon enerio, febrerio...

    ResponElimina
  7. Hi ha un detall de l'apunt que és erroni, quan dius "L’únic santoral que es manté és el de la toponímia dels pobles perquè encara no havia hagut cap brètol que els canviés...".

    Algunes poblacions catalanes amb nom de sants van ser rebatejades entre 1936 i 1939. Així, Sant Cugat del Vallès va passar a anomenar-se Pins del Vallès.

    El llibre "La divisió territorial de Catalunya", editat per la Conselleria d'Economia de la Generalitat l'octubre de 1937 --amb la desafortunada divisió territorial del sabadellenc Pau Vila-- inclou un apartat i una addenda amb aquests canvis (un centenar llarg).

    Alguns exemples: Aigüesbones (Sant Quintí de Mediona), Alba del Vallès (Sant Fost de Campsentelles), Aurora del Lluçanès (Sant Boi del Lluçanès), El Cirerer del Llobregat (Sant Climent de Llobregat), El Pi del Llobregat (Sant Joan Despí), Els Prats d'Anoia (Prats de Rei), Ripoll del Vallès (Sant Llorenç Savall)...

    Alguns d'aquests noms nous són els actuals. Així Navàs s'anomenava Castelladral, Vilassar de Dalt (Sant Genís de Vilassar), Puigsacalm (Sant Privat d'en Bas) o els Hostalets de Pierola (abans anomenat només Pierola).

    ResponElimina
  8. Els canvis de noms, per cert, es van fer entre el gener i l'octubre del 1937.

    ResponElimina
  9. Xavier,
    Per això dic que "encara no havia hagut cap brètol que els canviés...". Aquest encara marca que després si es farà. Si et fixes el calendari es va redactar el setembre del 1936 quan aquests canvis posteriors de l'any 1937 encara no s'havien produit...
    També hem de reconèixer (amb el mostrari que afortunadament ens facilites) que els nous noms "revolucionaris" són dignes de no passar a la Història.
    Per cert, Pau Vila anomenà Sabadell com a cap de comarca? No seràs de Terrassa? ;-)

    ResponElimina
  10. A casa som clients més fidels dels blocs (Millà o Maragall), però també hi havia corregut algun Calendari d'aquests.

    Curiós el tema de la llengua durant la primera postguerra.

    Bon any 10!

    ResponElimina
  11. Jo sí que el recordo en castellà, el que no recordava era que hagués trigat tant en tornar a fer-se en català.

    Una meravella, de tota manera, la seva durada. Sempre el compro.

    ResponElimina
  12. Jo en tinc un grapat i també alguns del Ermitaño de los Pirineos. I algun del Cordill... Són la meva principal font per parlar de les festivitats de cada any, sobretot pel que fa a les festes mòbils. Els utilitzava molt per als Polsim de refranys de Ràdio Vallromanes.

    Com diu el Puigmalet, alguns almanacs o dietaris de taula també corrien per casa (el Maragall, principalment).

    Només sortir a Lo Carranquer ja se'n van fer ressò.

    ResponElimina
  13. Galderich.

    Me encantan ese tipo de impresos Aunque se trate de ediciones actuales siempre nos remiten al pasado.
    Sobre la cuestión de la sustitución de los nombres, es otra manera de destruir el patrimonio cultural. (Por desgracia muy frecuente)

    Feliz año.

    ResponElimina
  14. Puigmalet,
    Els blocs Maragall i Millà són més complerts pel que fa a informació. Aquest fa gràcia pel poc espai que té amb una informació molt bàsica però pràctica.
    Bon Any

    ResponElimina
  15. Júlia,
    Tens raó, així com és estrany que s'utilitzés el català el 1939 per al calendari del 1940 també és molt estrany que el català no es tornés a introduir-se quan ja era normal (encara que la situació no ho era de normal!)
    Bon Any

    ResponElimina
  16. Parèmies,
    Ja ho suposava que per a tu era una font de consulta... malgrat no ser pagès!
    Gràcies per l'enllaç, que l'incorporo a l'apunt.
    Bon Any

    ResponElimina
  17. Marco Fabrizio,
    Passada l'eufòria revolucionària (via final Guerra Civil) es va tornar a imposar els noms del santoral als pobles, tal com avui es conserven.
    Bon Any

    ResponElimina
  18. Gran idea aquesta de començar l’any tot parlant de calendaris tradicionals. Aquests almanacs són un pou d’informació màgica. Com que em passo els dies remenant calendaris per llegir santorals, ortodoxes o heterodoxes, per trobar idees per encabir els goigs diaris, vaig veure amb sorpresa que es podia fullejar a text complet a Internet Archive el fabulós Calendari català de Francesc Pelai Briz a partir del 1865, http://www.archive.org/details/calendaricatal1865brizuoft
    Molt bon any ple de piscolabis, de goigs i d’esperances!

    ResponElimina
  19. Son siempre curiosos este tipo de impresos, que tu descriptivo hace la lectura bien agradable.
    Saludos bibliófilos.

    ¡Feliz año nuevo!

    ResponElimina
  20. Zerosetze,
    Desconeixia aquest almanac (no de pagès però si literari) que dona informacions molt vàlides. Ja l'he apuntat a les meves referències per a l'època. Gràcies per la informació i un Bon Any!

    ResponElimina
  21. Siempre interesantísimos estos impresos volantes que devienen raros con el tiempo y codiciados en un par de siglos.

    Su contenido: ejemplo de lo efímero y de lo perdurable. Hubo quien cambió el nombre de los meses del año, quien cambió el santoral por eventos frente populistas, quien cambió el calendario universitario o quien quiere cambiar el masculino miembro por la miembra. Todos estos intentos de diferenciarse acaban disolviéndose en la nada.

    ¡Feliz Año Nuevo!

    ResponElimina
  22. Diego,
    Si algú vol canviar una cosa és perquè realment ho creu necessari i perquè malauradament moltes vegades dona resultat. La majoria, però, no i la lògica finalment s'imposa... encara que a vegades sigui després de molts anys!
    Bon Any!

    ResponElimina
  23. M'ha agradat molt l'entrada, no tenia ni idea de que existissin aquests calendaris i molt menys m'imaginava que es seguirien editant avui en dia! Feliç 2010!

    ResponElimina
  24. Super interessant l'anècdota aquesta del Calendari de pagès en català del 1939. Deu estar molt buscat! Un post excel.lent, com sempre. Bon (i bibliòfil) any!

    ResponElimina
  25. M,
    Si vas al quiosc de la cantonada veuràs que el tenen. És molt curiós veure una relíquia del disseny del s. XIX enmig de tanta revista de disseny que mirem.
    Bon Any

    ResponElimina
  26. Veí de dalt,
    No sé si és molt buscat o no (de fet poca gent coneix aquest fet), el que si sé es que em va costar 2 o 3 € a l'Ebay... Per una relíquia és un preu just!
    Bon Any!

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols