dimarts, 13 d’abril de 2010

L’extraordinària revista D’Ací i D’Allà i el seu extraordinari número d’hivern (1934)


Portada del número extraordinari d'hivern del 1934 i la publicitat de les xocolates Amatller

No es pot parlar d’estètica de la República sense fer esment de la darrera etapa de la revista D’Ací i D’Allà. Si a més hi sumem que el número extraordinari d'hivern del 1934 fou dedicat a l’Art de les avantguardes veurem que el cercle estètic es tanca del tot. Fou una revista vinculada als cercles més snobs de la Lliga Regionalista i des dels seus inicis hi col·laboraren els intel·lectuals més importants del moment. Ja només parlar dels seus directors (Josep Carner -1918-1919-, Ignasi M. Folch i Torres -1919-1924 i Carles Soldevila -1924-1936-) ens podem fer una mica el càrrec de la magnitud de contingut d’aquesta revista.


Fou fundada el 1918 i el 1924 passà a estar sota control d’Antoni Lòpez Llausàs qui encarregà la direcció a Carles Soldevila. Amb aquesta nova etapa d’aquest magazine s’intentava fer arribar a la burgesia la ideologia catalanista noucentista on la urbanitat, l’estil de vida nou (esport, moda, decoració...)... eren els eixos principals carregats d’optimisme vital amb un cert esnobisme. Però fou a partir de la primavera del 1932 quan Carles Soldevila decidí passar de revista mensual a trimestral (una per a cada estació de l'any) amb un nou disseny que la connectés amb el que es feia arreu d’Europa, a la manera de revistes com Vogue, Harper’s o Vanity Fair.


 Conjunt de revistes D'Ací i D'Allà

La revista en aquesta nova tercera etapa fou dissenyada com un conjunt on tots els elements són estudiats i són rellevants. Des de la publicitat (que des de la revista s’ajudava perquè estèticament fos més reeixida), el format gairebé quadrat (32 x 27 cm.), l’enquadernació de cartró relligada en espiral, paper couxé amb aigües amb el nom de la revista, tipografia futura, els espais en blanc ben mesurats i equilibrats amb la composició del text, fotografies dels fotògrafs més exquisits (Margaret Michaelis, Català-Pic, Josep Sala...), les portades dissenyades per artistes coneguts del moment (Pere Pruna, Josep Sala, Xavier Nogués, R.C. Ricart, Grau Sala, Faber, Lola Anglada i Obiols) en les que ells mateixos redissenyaven la capçalera de la revista per a cada número... En fi, és una revista que ens connecta i ens situa directament en l’avantguarda estètica europea més innovadora i que segueix una mica l’experiència de la revista A.C. Documentos de Actividad Contemporanea (1931-1937) del GATEPAC publicada a Barcelona.

Una de les tantes publicitats. En aquest cas, la de la joieria Roca amb una fotografia (i disseny compositiu) de Josep Sala

La direcció artística del magazine es deu a un dels artistes més interessants de la Catalunya republicana i que és un autèntic desconegut, en Josep Sala. A aquest fotògraf publicitari i dissenyador gràfic es deu la primera portada abstracte de la nova etapa de la revista i bona part de les innumerables fotografies de la revista així com les de publicitat. La seva participació dintre del Comissariat de Propaganda de la Generalitat li costà que acabada la guerra perdés el protagonisme que es mereixeria.

Article de J.V. Foix sobre el Dadà i poema de Hans Arp

De tots els números de la revista, però, el que ha tingut més repercussió ha estat sense cap mena de dubte el de l'hivern del 1934 que es dedicà integrament a l’art de les avantguardes. Aquest número fou coordinat per l’arquitecte Josep Maria Sert, del GATCPAC, i Joan Prats, de l’ADLAN, que eren les dues organitzacions més actives en pro de la l’art de les avantguardes d’aquell moment a Barcelona. Ells foren els encarregats de buscar els col·laboradors, la documentació gràfica... donant com a resultat una de les síntesis més reeixides de l’avantguarda de tot el món, tenint en compte que quan es va escriure faltava una certa perspectiva del temps. Aquesta intuïció ha fet que aquesta revista, escrita en català i una de les millors editades del món, sigui considerada com una de les primeres síntesi de l’art de les avantguardes d’arreu del món.

 
 Apologia de l'arquitectura popular en l'article de Josep Maria Sert

La repercussió d’aquest número encara fou més clau a la postguerra ja que fou l’únic referent de les avantguardes que restaren a Catalunya i que els artistes posteriors pogueren consultar. Així doncs, artistes com Antoni Tàpies o Jordi Guinovart reconeixen que aquest número els fou una revelació del que s’havia fet abans de la guerra ja que a Espanya no entraven publicacions dels corrents artístics (ni d’altra mena...) més avançats d’arreu del món.

Quadre sinòptic de la història de la pintura de Luis Fernández
Els diversos articles foren escrits tant per autors competents en la matèria i cadascú des d’un punt de vista molt diferent i amb diverses connotacions i perspectives. Així doncs, hi col·laboraren Luis Fernández (amb un fantàstic quadre sinòptic), Carles Soldevila, Christian Zervos, Paul Westheim, Josep Lluís Sert, J.V. Foix, Carles Sindreu, Hans Arp, M.A. Cassanyes, Theo van Doesburg, Blaise Cendrars Anatole Jakovsky i Sebastià Gasch a més d’un dels manifestos dels futuristes.

 Escultura de la cultura fang, Cezanne i Picasso, els reis de la geometrització de les formes

Aquests articles anaren il·lustrats per obres dels diversos moments de les avantguardes o de recent creació de Picasso, Matisse, Derain, Braque, Lipchitz, Gris, Gaudí, Rousseau, Severini, Mondrian, doesburg, Léger, Brancusi, Gabo, kandinsky, Le Corbusier, Gropius, GATCPAC, Duchamp, Arp, Giacometi, Juli González, Ferrant, Ernst, Miró, Dalí, Chirico, Man Ray, Sala... en contrast i en paral·lel a objectes de la naturalesa, a obres d’arquitectura popular i d’art primitiu, romànic, infantil, prehistòric, grec, renaixentista, egipci i barroc. Unes relacions molt suggerents que complementen molt bé el quadre sinòptic de Luís Fernández.

Natura i formes contemporànies

Aquesta tasca de divulgació de l’art contemporani queda molt explícita quan els dos coordinadors del número extraordinari de Nadal, Sert i Prats, en un advertiment inicial diuen que en compaginar aquest número, tractant de donar dintre dels límits d’una publicació d’aquest gènere una idea resum de la producció artística dels últims 30 anys, hem preferit triar unes quantes obres expressives del moviment artístic del nostre segle i reproduir-les a gran format. (...) Això ens ha obligat, ben a pesar nostre, a suprimir d’aquestes pàgines moltes obres i alguns autors de primera importància. Tenim esperança, però, que les obres reproduïdes facin entreveure la importància i unitat de l’esforça artístic de la darrera generació.

Text de Carles Sindreu dedicat a Joan Miró i el seu famós pochoir titulat Figures davant del Mar

El número esdevé un autèntic festival per als enamorats de l’art de les primeres avantguardes tant per la quantitat com per la dimensió i qualitat de les il·lustracions. A més, Josep Lluís Sert i Joan Prats aconseguiren que el seu amic Joan Miró els dissenyés dos pochoirs especials per a aquest número amb uns colors molt intensos i lluminosos i totalment adaptats a la seva manera de fer. Un per a la portada (que mai és citat com a pochoir!) i un altre, titulat Figures davant del mar, per a acompanyar l’article que Carles Sindreu li dedicà.

Arquitectura contemporània i banda de publicitat intercalada

Observant aquest número especial hom se n’adona de tot el que la Guerra Civil va arribar a trencar i el que costà poder tornar a reprendre el camí estètic que havia quedat escapçat. És curiós com la seva influència, com hem vist, va ser determinant per als primers artistes de les segones avantguardes catalanes (Dau al Set, per exemple) però també per a la publicació netament franquista de l'Homenaje de Cataluña liberada a su Caudillo Franco. Però d'aquest tema ja en parlarem en una altra ocasió Piscolabis...

Full de subscripció per a la revista amb els preus

BIBLIOGRAFIA:

TRESSERRAS, JOAN MANUEL. D’Ací i D’Allà. Barcelona, Llibres de l’Índex, 1993.

VARIS AUTORS. Avantguardes a Catalunya (1906-1939). Protagonistes, tendències, esdeveniments. Barcelona, Caixa de Catalunya, 1992.

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

31 comentaris:

  1. Un magnífic homenatge! Ara només cal el contrapunt de la Cataluña liberada.

    Per 5.800 € a Nova York la venen.

    ¿Els espirals eren habituals?

    ResponSuprimeix
  2. Gazo,
    Per la Cataluña liberada i altres revistes d'aquest moment primer havia de penjar el D'Ací i D'Allà perquè és la peça clau.
    Ahir vaig veure el preu de Nova York però estan torrats o no en tenen ni idea ja que no està ni signat ni res de res... en fi!
    Els espirals de l'enquadernació era un toc més de modernitat i n'hi ha unes quantes així.

    ResponSuprimeix
  3. He trobat interesantíssim aquesta revista que s'avança en el temps i dedica un número als pintors més famosos de l'últim temps.
    En fi he gaudit molt llegint-lo.

    ResponSuprimeix
  4. Quina preciositat de revista i quina pena pensar que tot això se n'aniria en orris ben aviat.

    I, disculpa, quina tècnica és el "pochoir"? [Ho podria buscar, però si respons aquí, encara farem didàctica].

    ResponSuprimeix
  5. Quines revistes més boniques aquelles!!!! Si vols fem una col·lecta popular i te la deixem en dipòsit.

    ResponSuprimeix
  6. Puffff, jo sols puc dir..."ES TAN BONICA¡¡"

    ResponSuprimeix
  7. doncs abans de llegir els comentaris ja m'imaginava que el preu podia anar per allí, ai! qui tingués 5.800 leurus sobrers!

    ResponSuprimeix
  8. ¡Qué maravilla, qué bonita!
    Es una entrada estupenda.
    No se por qué, pero me ha recordado a uno de mis favoritos, supongo que lo conoces, Alvin Lustig, por si acaso pongo su web:

    http://www.alvinlustig.com/

    ResponSuprimeix
  9. Ernesto,
    És una molt bona revista per on caminar-hi!

    ResponSuprimeix
  10. Allau,

    Quan hom mira el que s'havia arribat a aconseguir els anys 30 l'únic que li queda és estirar-se els cabells!

    El "pochoir" és un tipus d'impressió directa que es realitza amb plantilles retallades i per això els colors queden plans i molt intensos, sense matisos.

    ResponSuprimeix
  11. Júlia,
    He buscat per internet per si havia alguna pàgina que la tingués escanejada i no n'hi ha cap... Suposo que no trigaran a escanejar-la perquè tots la tinguem en dipòsit a casa!

    ResponSuprimeix
  12. Clídice,
    Els preus d'internet no són els del valor de les coses. Són preus de llibres no venuts (i aquest no el vendran mai!).
    S'aconsegueix a preus molt més baixos i fins i tot molt més raonables! El problema és que d'un temps ençà, i no sé per què, l'han apujat molt de preu... coses de mercat, suposo!

    ResponSuprimeix
  13. Pombolita,
    Molt bona intuició. Participa del moment i de l'estètica d'artistes com Alvin Lustig.

    ResponSuprimeix
  14. Galderich.

    Preciosos ejemplares.

    Las revistas de esa época resultan en general muy atractivas. Con lo que nos das a conocer en tu artículo, se comprende la creciente demanda de esta singular revista.
    Saludos.

    ResponSuprimeix
  15. Marco Fabrizio,
    Si, les revistes quan estan ben editades fan de bon veure, i aquestes, no són una excepció.

    ResponSuprimeix
  16. Es podria fer un blog sencer de les avantguardes a Catalunya o Espanya els anys 30's! Un post genial.

    ResponSuprimeix
  17. Veí de dalt,
    No estaria malament. Malgrat tot entre aquest bloc i el de la Galeria d'imatges intentem anar omplint aquesta mancança i oferir els màxims referents gràfics que podem.

    ResponSuprimeix
  18. Aquest número de D'Ací d'Allà forma part de la col-lecció de mon pare desde que va sortir. El famós pochoir de Miró ha estat sempre penjat a casa.
    Cap a mitjans dels setanta vaig trobar algun número escadusser a St Antoni, dels quals en reprodueixes un parell. M'ha fet gràcia veure-ho al teu blog. Tampoc en sabia la cotització.

    ResponSuprimeix
  19. RgR,
    Aquesta col·lecció també prové de tradició familiar, en aquest a través d'un antic anunciant de la revista.
    Un dels problemes de la revista és que el pochoir va ser separat sistemàticament per a ser penjat en algunes llars catalanes i per això no es troba sensera. Malgrat tot si hom la troba sense pochoir és prou interessant per a comprar-la perquè ningú dona importància a la portada quan jo la considero molt maca i de colors molt vius.
    El preu que diu el Gazo no és orientatiu (és desorientatiu) i el preu de venda és bastant més baix, podent-se dividir per 5 com a mínim!

    ResponSuprimeix
  20. Evidentment, no podia faltar al teu bloc aquesta fita. N'estava convençut, només tenia el dubte de quan ens en parlaries. Salut. R.

    ResponSuprimeix
  21. RSM,
    Doncs l'he publicat una mica per casualitat i perquè em va fallar un altre apunt... :-(
    Malgrat tot, com dius, si hem d'explicar la impremta en època republicana no pot fallar aquest referent que és tota una fita!

    ResponSuprimeix
  22. Preciosa revista , no està digitalitzada, pero a l'ARCA en podeu trobar moltes, com Arc-Voltaic, Dau al Set, Pel&Ploma, Quatre Gats, i moltes revistes antigues.
    ARCA (Arxiu Català Revistes Antigues), a la Pàgina de la Biblioteca de Catalunya ho podeu mi8rar.

    ResponSuprimeix
  23. Biblioaprenent,
    Tinc enllaçades en el lateral, a la part del "Paginae officalis", les adreces d'ARCA i del Racó de revistes en català. Encara estem a les beceroles de la digitalització però ja hi arribarem aviat...

    ResponSuprimeix
  24. Un post ben complet, com sempre!

    5.800 Euros?!?!

    ResponSuprimeix
  25. Mireia,

    El Gazo diu que hi ha un que ho intenta vendre per aquesta xifra però com sempre dic, ho intenta per internet. Aquest és un preu que es pagaria per un gravat de Miró, signat i numerat en uns 100 exemplars.
    Aquest no és el cas perquè no està signat ni numerat. Caldria veure quants exemplars tenia aquesta revista per saber els exemplars que hi ha del pochoir tenint en compte tots els que s'han perdut, destruit...
    El seu preu a mercat intacte i en bon estat és força elevat, però aquest no és el cas!
    Quan explico art als meus alumnes sempre surten amb el mateix: el preu de les obres d'art!
    Hom no s'hi ha fixar perquè el preu és variable i els preus alts només els paguen les institucions... és a dir, nosaltres!

    ResponSuprimeix
  26. Si us interessa, jo en tinc una bona col·lecció de revistes "d'ací i d'allà". Escribiu-me i us diré de quants números en disposo i les dates. mail : apltj@hotmail.com

    ResponSuprimeix
  27. TINC UNA GRAN QUANTITAT DE NÚMEROS DE LA REVISTA D'ACÍ i D'ALLÀ, ORIGINALS I EN MOLT BON ESTAT.
    SI ALGÚ ESTÀ INTERESSAT EN LA SEVA ADQUISICIÓ, SI US PLAU, QUE ES POSI EN CONTACTE AMB MÍ. GRÀCIES.
    EL MEU CORREU ÉS: apltj@hotmail.com

    àngels

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols