dilluns, 10 de maig de 2010

Tempus fugit, m’exalta el nou i m’enamora el vell


A J. V. Foix, a qui exaltava el nou i enamorava el vell.

Per als qui segueixen aquest bloc no és cap secret que amb l’antiquari Albert Martí, d’antiguitats Palau, m’uneix una relació d’amistat i un cúmul d’interessos conceptuals i plàstics. És curiós, perquè l’atzar ens va fer coincidir empaitant dèries comunes i és de les poques persones amb qui les aficions per temes poc habituals ens han reunit molt abans d’Internet.

Kubin i altres antics amb obres d'Isabel Cuadrado

Quan, ja fa un temps, va iniciar l’aventura de crear un petit Gabinet d’Arts Gràfiques per exposar projectes que cap institució –pública o privada- tiraria endavant per massa agosarats, ho vaig trobar com un brindis a la llibertat del que realment l’estimulava, cosa poc habitual en un comerciant.

Isabel Cuadrado, Nihil umbra
Exposició rere exposició es va superant i ens va sorprenent. Aquí hem pogut comentar les que va dedicar a les vistes òptiques i a l’art efímer, però aquesta nova és encara més intrèpida. L’Albert ens proposa una exposició contracorrent ja que reinterpreta un concepte molt barroc, com és el pas del Temps. A l’entorn de l’expressió clàssica de Tempus fugit ens mostra una sèrie de gravats antics contraposats amb uns altres de ben recents, nascuts de la mà de l’artista asturiana Isabel Cuadrado.

Diàleg entre Goya i Isabel Cuadrado

El contrast entre les visions pretèrites i una visió actual és el que xoca al visitant, perquè no només l’estètica és diferent, sinó que la manera d’afrontar el pas del temps tampoc no és la mateixa. Ambdós conjunts, exposats de manera conjunta i molt ben travada, tenen en comú una gran qualitat estètica, i aquí rau el motiu per qual aquesta exposició és molt recomanable i tot un plaer. És una exposició per recrear-se en les peces que mostra, perquè cadascuna ens porta a una reflexió. Haig de reconèixer que hi he de tornar perquè el temps em va fugir massa ràpid i, malgrat ser un espai petit, el contingut és massa suggeridor per a una visita breu com va ser, malauradament, la meva.

Aparador vanitas

L’exposició gira entorn del pas del temps no només com a signe de Mort sinó com a símbol de l’efímer de la Vida. L’aparador de la botiga d’antiguitats mateix on se situa el Gabinet d’Arts Gràfiques és tota una demostració del que trobarem a l’interior. És com una gran vanitas barroca però tridimensional, sense l’artifici ortopèdic de les ulleres 3D necessàries per veure pel·lícules de moda efímera com Avatar. Aquí tot és real, sense trampes, sense enganys... perquè la vida és l’engany, com suggerien els barrocs. És un gran inici que ens permet endinsar-nos en la filosofia de l’exposició.

William Hogarth, El temps envellint amb fum una pintura

Així, doncs, una vegada entrem a les sales de l’exposició comencem a gaudir d’una sèrie de gravats antics on la vida se’ns mostra efímera; des de la bellesa a la llibertat fins arribar a la Mort. Per seguir el fil argumental, una sèrie d’artistes de primera qualitat de tots els temps ens donen la mà perquè entrem en la reflexió: Goya, Stradanus, Sadeler, Hogarth, Piranesi, Kubin... Conjuntament amb grans artistes populars anònims, ens fan de guia amb els seus estils i contrastades propostes, ben divergents i alhora coincidents.

Giovanni-Battista Piranesi, Carceri d'invenzione, quostudiat per subtils cel·les d'Isabel Cuadrado

Des d’una altra perspectiva, l’artista Isabel Cuadrado esdevé una gran mestra de cerimònies. Haig de reconèixer que no la coneixia i que em va sorprendre molt per forma i concepció... què més podem demanar a un artista actual? Les seves obres són netes, immaculades, d’una gran puresa conceptual. Només el negre trenca aquesta puresa per suggerir una idea, però quina idea! Cada peça ens obliga a aturar-nos i plantejar-nos què ens vol dir. Es nota que l’obra d’Isabel Cuadrado ha estat sempre pivotant a l’entorn del temps. En aquesta exposició mostra obres retrospectives, però també n’ha fet algunes de noves i en alguns casos vinculades a les obres antigues exposades.

Isabel Cuadrado, La vita fugge.

Són obres seriades lleument tridimensionals i per això cap de les fotografies que publico en aquest apunt els fa justícia. La subtilesa és enemiga de la fotografia i aquest cas no és una excepció, perquè la tridimensionalitat l’aconsegueix connectant el fons del quadre amb el metacrilat que fa de vidre exterior per mitjà d’un fil, o un entramat de bastes d’un sol fil, que uneix dos móns distants i propers alhora.

Algunes peces tenen un engranatge ocult que permet dotar de moviment una part concreta de la peça, cosa que fa un efecte sorprenent.

Les presons dels filòsofs d'Isabel Cuadrado a la paret esquerra i altres obres seves i gravats antics.

És una obra madura i amb molta cuina al darrera, que aconsegueix fer de les coses més complexes l’expressió més senzilla com si el less is more de Mies Van der Rohe fos el seu lema però no la seva obsessió. La subtilesa dels elements que componen aquests gravats els dóna una gran força expressiva i reflexiva. Com diu molt encertadament Isabel Barceló en el tríptic de l’exposició: Cuadrado nos ofrece, con extraordinaria limpieza y sencillez, una verdad desnuda. Una verdad serena, privada de angustia y de miedo, sin amenazas.

La calavera del pintor d'Isabel Cuadrado emmarcada per diverses al·legories a la mort i vanitas.

I precisament la manca d’angoixa, curulla de meditació pausada,és el que contrasta amb les reflexions de filiació barroca dels gravats antics, més avesades a la por que la visió contemporània. Tot esdevé un festival de vanitas, memento mori, edats de l’home, parques, bellesa efímera, presons... com si d’una dansa macabra es tractés.

En aquest bloc tenim per costum no parlar mai de preus de llibres o obres gràfiques, aquesta vegada farem una excepció per dir-vos que el preu de les obres d’Isabel Cuadrado és una grata sorpresa més, que arrodoneix el profitós conjunt de l’exposició.

No us la perdeu, teniu temps fins a Sant Joan i recordeu que tempus fugit!


33 comentaris:

  1. m'apunto la recomanació, fa molt bona pinta...

    ResponSuprimeix
  2. No defrauda. Tindras una bona conversa entre l'antic i el nou.

    ResponSuprimeix
  3. Aquesta mateixa setmana l'aniré a veure. Gràcies per la teva recomanació.

    ResponSuprimeix
  4. Tot caminant hi pots anar però compte que aquest dijous i divendres no sé com ho tindran perquè també estaran a la Fira Internacional del Llibre Antic.

    ResponSuprimeix
  5. Què tindrà la mort que tant atrau als bibliòfils? :)

    ResponSuprimeix
  6. Perquè en totes les "vanitas" sempre es representava un llibre vell com a sabiduria perduda.
    I també perquè els bibliòfils sempre pensen: que faran amb la meva biblioteca? La resposta la saben però fa mal reconèixer-ho!

    ResponSuprimeix
  7. La vida potser és efímera, però els blocs ens sobreviuran. El temps ens fuig a nosaltres, però a blogger no li surten arrugues.

    Molt interessant recomanació!

    ResponSuprimeix
  8. no penso pas perdre'm una expo que uneix dos dels moments més interessants del món: el barroc i l'actual :) sort que durarà dies! :)

    ResponSuprimeix
  9. per cert que ara mirant al mapa on està l'exposició m'ha fet recordar d'un rètol mig esborrat que veia cada dia, tot anant a estudiar al CEF, més amunt, on hi deia, si no recordo malament: "escuela de música para señoritas". M'agradaria que encara hi fos :)

    ResponSuprimeix
  10. Puigmalet, tot serà que un dia Google digui que Blogger és obsolet i el tanqui. Vegi's l'exemple de Geocities :)

    ResponSuprimeix
  11. Clídice,
    L'exposició no et decepcionarà però el tema d'"escuela de música para señoritas"... ho sento però no crec que encara estigui! Coses del que és políticament correcte o no...

    ResponSuprimeix
  12. Fary,
    Ets cruel amb el Gazo... i amb tots nosaltres! Quantes vegades hem pensat amb el tema. Quina és la solució correcta? O demanem, demano, l'elixir de l'eterna joventut blocaire?

    ResponSuprimeix
  13. Un post complet, com sempre. Per cert, s'agraeix també la recomanació de la fira del llibre antic, que si no ho arribes a recordar, se m'hauria passat.

    ResponSuprimeix
  14. Leblansky,
    Si, hi ha la Fira del Llibre que serà un plaer poder-se passejar i mirar el que porten de molts racons del món.
    L'exposició, mentre duri la Fira, suposo que estarà tancada perquè també hi participen amb una selecció de gravats.

    ResponSuprimeix
  15. El Caballé esclar, com que el blogger no va amb ell... Aviam qui peta abans, si el blogger, el wordpress, o naltros.

    ResponSuprimeix
  16. Jo no sé qui petarà abans, però espero petar abans jo. Mentrestant espero que surtin adaptadors de blogger a altres sistemes per aconseguir guardar-ho tot...

    ResponSuprimeix
  17. Tots els teus blogs son d’una gran qualitat, una feina molt ben feta. Felicitats.

    Dius, i es cert, que les pintures d’en Jacob Collins no diuen res, de fet no aporten res de nou sense menysprear la tècnica que es indiscutible.
    A mi personalment amb duen a un estat d’enveja (sana), de que algú pugi plasmar amb mes o menys dificultat l’expressió se la realitat , i com si es tractes d’un mirall reflectir les formes, volums i colors de la vida.
    Mai he pogut amb una pintura aconseguir la perfecció dels tons de la pell, o que els ulls semblin vius.
    Una abrasada.

    ResponSuprimeix
  18. Excelente entrada sobre una muy buena exposición.
    Yo tuve muy gusto de leer-te. ¡Tu narración es una grande invitación para visitarla!
    Saludos

    ResponSuprimeix
  19. Xavier,
    Entre tots anem abocant informació a internet que esperem que no desaparegui en el moment menys impensat!
    Sobre les pintures de Jacob Collins em provoca un efecte tipus Dalí. Molta tècnica però em manca alguna cosa... és molt curiós! Però ja m'agradaria fer la meitat del que fan...

    ResponSuprimeix
  20. Rui,
    Llàstima que no estiguis per Barcelona perquè sinó si que et valdria molt la pena visitar-la!

    ResponSuprimeix
  21. Gràcies per mostrar-nos aquest tast de gravats que semblen tenir molta grapa (l'expo sencera).
    Les vànites m'imagino que es regien per un codi simbòlic d'objectes: el mirall, el rellotge de sorra, el llibre vell... encarnant la futilitat de la vida. És un tema que no te l'acabes.

    ResponSuprimeix
  22. Se agradece la probadita que nos ofreces de la exposición.
    Deseo que la nueva edición de la Feria Internacional se encuentre llena de libros y conversaciones interesantes.

    Saludos.

    ResponSuprimeix
  23. Maite,
    Val la pena que et passis per l'exposició perquè el tema confirmaras que no ens l'acabem i que si a més del barroc hi ha una interpretació contemporània...

    ResponSuprimeix
  24. Marco Fabrizio,
    Una "probadita" sobretot pels que esteu lluny físicament.
    Sobre la Fira Internacional del Llibre Antic estem tots expectants per al quantitat i qualitat de llibreries de vell que vindran.

    ResponSuprimeix
  25. Interesante exposición.

    Decía Cioran, creo que en El Aciago Demiurgo que el español pasa su vida rumiando sobre la idea de la muerte y le acusa de no ser capaz de hacer nada más pues la muerte le absorve. El francés al contrario la pasa sobre su propia vida y la de los demás. Es un buen ejemplo que la tradición local por la muerte permanece.
    ¡Saludos bibliófilos!

    ResponSuprimeix
  26. Diego,
    La Mort ha donat molts fruits literaris i artístic i aquesta exposició és un dels seus exemples. Isabel Cuadrado continua aquesta tradició de manera alternativa, però com insinues, continua rumiant sobre el tema...

    ResponSuprimeix
  27. Mireia,
    Ja sé que estas mig "exiliada" però quan vinguis de visita per aquí ja saps un bon lloc on anar.

    ResponSuprimeix
  28. Finalment, dijous passat (8 de juliol) vaig poder visitar aquesta exposició. Què dir que no t'imaginis ja. La meva deria pel dibuix no em "recomana" embolicar-me en l'adquisició de gravats, doncs de ganes no me'n falten pas, però la meva economia m'ho desaconsella.

    A la galeria, esperaven la teva visita aquella mateixa tarda o l'endemà. M'hauria agradat molt saludar-te, i felicitar-te per aquest bloc, en persona.

    Em varen parlar molt bé de tu, de la teva erudició, que ja m'imaginava, i de la teva capacitat de treball, que ja intuïa.

    Salut. R.

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols