dilluns, 22 de novembre de 2010

Cal·ligrames i altres paraules en llibertat a Catalunya (II), la subtilitat avantguardista

Les paraules en llibertat barroques que vam veure en l’apunt anterior sembla que no tingueren continuïtat (que jo hagi pogut localitzar) en el s. XIX, excepte en els jeroglífics que publicaren els diaris o es divulgaren en manuscrits i que hom pot arribar a considerar derivacions d’entreteniments barrocs, hereus dels enigmes, emblemes.... Així, doncs, el s. XIX, amb un classicisme més purista que el de l’època del barroc, comportà un trencament respecte de les tipologies híbrides entre literatura i arts plàstiques d’aquell moment. Precisament per aquesta ruptura les paraules en llibertat tenen unes característiques molt diferents en les avantguardes que en el barroc.

Els tres reis de l'Orient i Les formigues de Salvat-Papasseit a L'irradiador del port i les gavines. Poemes d'avanguarda. Barcelona, 1921 (Col·lecció particular, Arenys de Munt)

En el cas del període barroc, els autors tendien a buscar el repte formal i intel·lectual, cosa que feia que les paraules estiguessin en una llibertat vigilada, empresonades dintre unes fórmules més o menys preestablertes. En canvi, les paraules en llibertat de les avantguardes, que són les que adopten el concepte de parole in libertà -de clara arrel futurista- el que busquen és trencar amb la dictadura de la línia dintre de l’escriptura, però no per sotmetre’s a una altra dictadura, sinó per sortir de qualsevol encotillament. Per això, amb totes les excepcions que calgui, estèticament les paraules en llibertat barroques són més atapeïdes tipogràficament que les del s. XX, que són més subtils, més etèries... més lliures!

De silicona (+)(+)
perfectes (o)(o)
amb fred (^)(^)
les de l’àvia \./\./
grossotes ( o Y o )
petites (·)(·)...
Salveu-les totes! Penja-ho en el teu mur i 
digues-li ┌П┐(◉_◉)┌П┐al càncer de mama!

L’altre dia, a través del Facebook, vaig rebre aquest missatge que em va fer pensar que aquesta llibertat de les paraules (i lletres) en llibertat la tenim assumida com a cosa pròpia perquè hi va haver una avantguarda iconoclasta que en feu bandera i la va divulgar. Aquest enginy tipogràfic difós per Internet hagués estat impossible sense la tradició dels cal·ligrames i- per què no dir-ho- de les abreviatures antigues que són els antecedents de l’escriptura dels SMS.

Sebastià Sánchez-Juan. Fluid, poemes. Barcelona,Edicions Nova Cultura, 1924

Però, com van arribar a Catalunya aquestes paraules en llibertat avantguardistes que han canviat la concepció de l’estètica i que, malgrat durar cronològicament tan poc, ens han deixat una empremta que fa que les lletres i paraules siguin protagonistes encara avui de la nostra estètica des dels tebeos, la publicitat, les cobertes de llibres...?

Una esse de Rafael Nogueras Oller a Les tenebroses (1905) amb una potent i suggerent portada de Torné-Esquius

A Catalunya el primer cal·ligrama contemporani és Una esse, poema de Rafael Nogueras i Oller –molt vinculat estèticament al cal·ligrama de Lewis Carrol per a la seva Alícia- en el llibre Les tenebroses (1905). en el qual, parlant d’un borratxo, els versos prenen forma d’esse, que representa el seu caminar. El llibre de Rafael Nogueras és un poemari molt experimental formalment i temàticament, dintre de la línia modernista, i com a tal és irregular però amb intuïcions molt interessants com la d’aquest primer cal·ligrama català. Malgrat això, és una flor que no fa estiu i que hem de considerar més com a una troballa ocasional que com a una recerca conceptual amb conseqüències posteriors.

Cal·ligrama de Josep Maria Junoy per al catàleg de l'exposició de Joan Miró a les Galeries Dalmau del 1918 i el mateix cal·ligrama retocat i retornat a la Galeria per un client indignat amb Junoy i sobretot amb Miró. Com a anècdota els va enviar en un sobre adreçat a la Galerien Dalmau, volent remarcar que es dedicaven més a pintura estrangera que a catalana (Biblioteca Nacional de Catalunya -(Fotografia extreta d'Avanguardes a Catalunya (1906-1939)- i Fundació Joan Miró de Barcelona -Joan Miró, catàleg del centenari)

Per això, no serà fins que hom entri en contacte amb les avantguardes europees que les nostres paraules en llibertat prenguin una coherència i una unitat conceptual que abans no tenien. Per això les noves formulacions van més enllà de la tradició que hi havia hagut en el barroc. Però, alerta, aquesta avantguarda a Catalunya neix en un moment molt cohesionat -com és el noucentisme- en el qual l’ordre és el gran protagonista de l’estètica. Per això la llibertat expressiva i compositiva, els moviment de les formes i la recerca d’una quarta dimensió entre forma i contingut, entre poesia i plàstica xocarà amb la incomprensió i el menyspreu, però alhora amb alguna connivència noucentista. I és rellevant que, a diferència del barroc, l’idioma utilitzat serà el català gairebé exclusivament, amb algun exemple esporàdic en francès, però mai el castellà ni tampoc el llatí, el que demostra que la diglòssia dels segles anteriors -i posteriorment del període de postguerra- s’havia superat a ran de la Renaixença.

Poema de Catalunya de J.V. Foix publicat a Cònsola. Periòdic quinzenal de Sarrià, 11 de setembre del 1920 (Fotografia extreta d'Avanguardes a Catalunya (1906-1939))

L’empremta de les noves avantguardes literàries europees van tenir un cert efecte dintre del panorama català en dues vessants diferents. Per un costat, la poesia va trencar, definitivament, la cotilla de l’estructura rígida dels models poètics i les rimes per entrar en altres dinàmiques en què els valors es transformaven. A més, el ventall de temes s’amplià amb una incidència de referents de la modernitat (cants a la velocitat, nous materials industrials, noves tècniques, nous enginys, esports...). Malgrat això, no tots els poetes avantguardistes catalans van utilitzar les paraules en llibertat o fins i tot en van fer només un, com és el cas de J.V. Foix.

Plou de Guillaume Apollinaire traduït per Joaquim Folgueras i publicat en els seu llibre pòstum Traduccions i fragments (1921)

Els escriptors, mai artistes plàstics, que van treballar les paraules en llibertat a Catalunya adreçaven la mirada cap a França (Apollinaire, Pierre Albert-Birot...) a través de Joan Pérez-Jorba que editava la revista franco-catalana L’Instant o, també, a Itàlia (Marinetti) més que cap a Espanya, malgrat el gran contacte de Rafael Barradas que serví de pont entre ambdues literatures avantguardistes. A més a Catalunya, i malgrat el poc temps que durà aquesta experimentació literària i plàstica, hi va haver dues generacions d’escriptors que practicaven la forma més difosa de les paraules en llibertat, el cal·ligrama. La primera fou encapçalada per Junoy, Joaquim Folgueras, Salvat Papasseit i Vicenç Solé de Sojo; la segona per Sánchez-Juan, Sindreu...

Cal·ligrames de Salvat-Papasseit i Joaquim Folguera publicats a les revistes Un enemic del poble i a Troços (Fotografies extretes d'ARCA)

L’altre element a tenir en compte quan parlem dels cal·ligrames catalans o paraules en llibertat és que, majoritàriament, primer es publicaren en revistes avantguardistes i només posteriorment alguns es van publicar en llibres. Aquestes revistes (Troços, Un enemic del poble, Arc-voltaic, Proa...), de tiratge escàs i menor conservació, són autèntiques rareses bibliogràfiques, de què naturalment no disposo. Per això, en l’apunt següent ens fixarem en els protagonistes i sobretot en els llibres que recullen aquests cal·ligrames com a peces d’experimentació literària -també d'escàs tiratge- que es publicaren conjuntament amb altres peces poètiques tendents les unes cap a formes futuristes i les altres vers una estètica noucentista. Però de tot això, ja en parlarem en el proper apunt.

BIBLIOGRAFIA

BOU, ENRIC i MOLAS, JOAQUIM. La crisi de la paraula. Antologia de la poesia visual. Barcelona, Edicions 62, 2003

CÓZAR, RAFAEL DE. Caligramas, emblemas, laberintos: los límites de la poesía (1). Boek861

CÓZAR, RAFAEL DE. Poesía e imagen. Poesía visual y otras formas literarias desde el siglo IV aC. Hasta el siglo XX. Sevilla, El Carro de la Nieve, 1991.

VALLCORBA, JAUME. La primera vanguardia en Cataluña a “Insula. Ver la poesía: La imagen gráfica del verso”. Madrid, 1997, núm. 603-604.

VARIS AUTORS. Història de la literatura catalana. Barcelona, Editorial Ariel, 1987. Volums VIII-IX.

VARIS AUTORS. Avantguardes a Catalunya (1906-1939). Barcelona, Caixa de Catalunya,  1992.

VARIS AUTORS. Imagen en el verso del siglo de oro al siglo XX. Madrid, Biblioteca Nacional de España, 2008.

NOTA:
La sèrie Cal·ligrames i altres paraules en llibertat a Catalunya es compon dels següents apunts:
L’exuberància barroca
II La subtilitat avantguardista
III Els protagonistes de l’aventura avantguardista
IV Guynemer o el vol de Junoy
Poemes & Cal·ligrames de Josep Maria Junoy

20 comentaris:

  1. Suposo que devem ser molts que quan ens diuen "cal·ligrama" pensem en Salvat-Papasseit.

    Sobre la campanya del càncer de mama hi ha una imatge d'una nena amb una smarreta amb un missatge que diu que no esperin a que li creixin per trobar-hi un remei que és una passada.

    A mi sempre m'ha agradat molt el cal·ligrama informàtic d ela rosa, que acompanya tots els meus escrits de Sant Jordi:

    @|-8--'-,--

    ResponElimina
  2. Parèmies,

    Si, a Catalunya parlar de cal·ligrames és parlar de Salvat-Papasseit i per això en el proper apunt veurem que el panorama era molt més ric malgrat que ell portava la veu cantant!

    ResponElimina
  3. Curiosament hi ha hagut la moda de deixar Papasseit a l'alçada del betum, de considerar-lo poc més que un poemador per criatures. El període de les avantguardes de primers de segle XX es tracta gairebé amb condescendència. Per cert que adoro el "Poema de Catalunya" de J.V. Foix :)

    ResponElimina
  4. Clídice,
    No descobreixo res si dic que som un país estrany. Passem d'exaltar els nostres poetes fins a aixecar-los gairebé als altars a humiliar-los sense cap mena de pietat.
    A més tenim el "problema" que els cal·ligrames, com bé remarcava en Lluís Bosch en l'apunt anterior, són treballats a les escoles i això fa que se'ls tracti d'infantils... En fi, és que el que es fa a les escoles ha de tenir l'etiqueta d'infantil i de poc seriós? Així anem...
    Si mirem la primera il·lustració veurem que tenim dos poemes de "paraules amb llibertat" de Salvat-Papasseit molt diferents entre ells però també amb una gran personalitat d'un gran poeta. Escolteu a l'Ovidi recitant a Salvat-Papasseit i veureu la força del poeta... i del rapsoda!

    ResponElimina
  5. Parlant d'escoles, imagino que ja ets conscient que aquests apunts sobre les belles lletres (etimològicament) seran un magnífic recurs per explicar el tema. A més, quan ho expliqui a classe, podré dir: Aquest el conec jo! I al del comentari també!

    ¿El tipus d'impremta no té res a dir en tot això? En l'apunt anterior t'hi refereixes, a la dificultat tipogràfica, però aquest entrebanc tècnic no explicaria (també) perquè en certes èpoques s'hi té més tirada que en d'altres? Disculpa la meva supina ignorància.

    ResponElimina
  6. Fa un temps vaig trobar un dissenyador d'estampats que creava escenes divertidíssimes usant tan sols la tipografia, buscant la forma humana en diverses postures, tan sols amb lletres. Era un cal·Ligrama modern. No sé si seré capaç de trobar-ne res per la xarxa...

    ResponElimina
  7. Gazo,

    Un dels interessos per partir aquest apunt partit en tres i amb moltes il·lustracions és per evidenciar que hi ha molta teca sobre el tema i que hagi un bon recull pels qui el vulguin aprofitar pedagògicament.

    Les arts gràfiques evolucionaren i cada vegada fou més possible crear noves formes d'impressió. Malgrat això, i ja ho veurem la setmana que ve, hi ha una sèrie de cal·ligrames manuscrits que es publicaren directament amb fotogravat.

    ResponElimina
  8. Lluís,

    El gran èxit de les avantguardes no ha estat que el públic en general les apreciés sinó el canvi estètic que han generat i que hom pugui ser capaç de veure bellesa en les derivacions.

    La utilització de les lletres com a motius decoratius no és més que una d'aquestes mostres com molt bé dius. Una mica és com les estovalles Mondrian que comentava amb la Clídice l'apunt anterior.

    ResponElimina
  9. Una entrada estupenda, espero la tercera!
    Me encantan los caligramas ya que reunen unas cuantas cosas importantes para mi: palabras, tipografías, juego y algo de surrealismo.
    En cuanto a Salvat-Papasseit, una debilidad, por algo una de mis hijas se llama Bruna...

    ResponElimina
  10. Pombolita,

    D'això no se'n diu debilitat, d'això se'n diu passió! La propera setmana analitzarem els diversos poetes cal·ligramàtics.

    ResponElimina
  11. El primer post sobre cal.ligrames alguns deien que era una mica llarg, a mi aquest m'ha semblat molt curt.

    ResponElimina
  12. Ha, ha...

    Biblioaprenent, aquest apunt és curt (comparat amb els altres) perquè és una petita introducció al que us espera la setmana que ve!

    ResponElimina
  13. Galderich,

    Un dels meus cal·ligrames preferits és el del Salvat Papasseit titulat "Com sé que es besa", del Poema de la rosa als llavis. Els de J. M. Junoy també són molt elegants. Es diu que quan entra en cris la paraula apareixen aquestes formes metapoètiques, però jo no ho associo a la crisi sinó a un moment de gran vitalitat creativa. M'agraden molt els cal·ligrames i, en general, la poesia visual.

    ResponElimina
  14. Maite,
    Jo sóc més naïf i m'agrada el del "camí del sol..." però la setmana que ve tens "Com sé que es besa".
    Sobre el tema de la crisi de la paraula jo diria que és l'enriquiment de la paraula! Com dius tu és un gran moment de vitalitat creativa i de recerca de noves fórmules.

    ResponElimina
  15. Em venien idees esparses a propòsit de les avantguardes i de tot plegat... El trencament de la pauta, en les partitures o en els poemes, o com un poema pot ser entès com una partitura i, així, en alguns cal·ligrames s'hi incorporen unes indicacions de dicció: l'IRRADIADOR (per dir-ne una de ben coneguda), que res té a veure amb l'irradiador com tan bé remarcava l'Ovidi
    Aquí faig un salt i penso en un camí paral·lel entre cal·ligrames i la retolació onomatopeica i emfàtica dels còmics BOouumAagg...

    ResponElimina
  16. Girbén,
    La tasca de les avantguardes és trencar les fronteres mentals del que considerem inamovible i crec que l'Ovidi -de fet ja està programat perquè soni en el proper apunt...- recitant l'Irradiador ens ho deixa ben clar (amb el difícil que és recitar un cal·ligrama!).
    I les onomatopeies, incloses en els còmics no deixen de ser uns cal·ligrames que expressen molt més que mil paraules. Sobre el tema és molt recomanable el "Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions" amb els equivalències al castellà, anglès i francès de Riera-Eures i Sanjaume, publicat per Eumo, una bona suggerència del Gazophylacium que recentment s'ha publicat

    ResponElimina
  17. De les avantguardes sempre m'ha cridat l'atenció que tothom les lliga amb Papasseit i Foix, quan, certament papasseit només va tenir-hi alguna aproximació als inicis i Foix era una Noucentista fins la medul·la.

    Folguera i Junoy potser van ser els més actius i, paradoxalment, han estat els més oblidats.

    bomn apunt, com sempre!

    ResponElimina
  18. Mireia,

    Una cosa són les avantguardes i una altre els cal·ligrames. Recorda que a Foix li exaltava el nou i enamorava el vell. Les fórmules que utilitzava Foix en alguns dels seus poemes eren molt trencadors i vinculats a les avantguardes europees.

    De Salvat-Papasseit en parlarem en el proper apunt i té un paper molt important com a agitador avantguardista... i el pobre només va tenir inicis per la seva mort prematura.

    I de Folguera i Junoy, també en parlarem la propera setmana... que això és més llarg que una sèrie televisiva!

    ResponElimina
  19. Una bonica activitat, que m'has ensenyat a requalificar, jo la faig servir a classe, però això que expliques és realment art.

    ResponElimina
  20. Zel,
    El que fan els teus alumnes també és art. No hi ha res com jugar amb les paraules i la tipografia per a introduir conceptes avantguardistes en els alumnes.
    Endavant amb la feina. Encara falten dos apunts més amb més cal·ligrames per triar i remenar i fer servir d'exemples.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols