Les exèquies de Tomàs Ripoll (1748), un monument a la memòria efímera

Al Toni i l'Esther del magnífic bloc Imatges de pedra i de silenci

Des dels inicis del bloc he dedicat un apunt a un tema mortuori coincidint en la festa de Tots Sants. Enguany no serà menys i tornarem a unes temàtiques que haig de reconèixer que a mi em fascinen com són la Mort i l'art efímer. Quan parlem d'art funerari acostumem a parlar de nínxols o tombes que han arribat fins als nostres dies i moltes vegades oblidem que el que ens ha arribat és poca cosa, comparat amb tot el que hi havia i desitjaríem conèixer. Dintre d'aquest apartat hi hauria totes les exèquies que des de l'edat mitjana s'han vingut celebrant a Catalunya per commemorar la mort d'un membre de la família reial, o, com aquest cas, la mort d’una personalitat destacable.

Aquestes exèquies eren celebrades amb més o menys magnificència i, malgrat l’impacte que causaven entre la població, passat el temps eren oblidades com totes les celebracions (coronacions,matrimonis, natalicis, funerals reials...) per les generacions següents. Per això, quan s’inventà la impremta moltes d’aquestes celebracions foren recollides en llibrets que a vegades comptaven amb unes il·lustracions més o menys lluïdes, tal com varem estudiar ja fa uns temps. D’aquesta manera, allò  que en principi era efímer esdevenia etern gràcies a les memòries escrites i als gravats, igual que fem nosaltres amb els bautizoscomunionesbodasyfestejos.

En el cas d’avui, però, no es tracta de cap membre de la família reial sinó precisament d’un eclesiàstic de gran relleu en la seva època. El llibret imprès a mig foli (20 x 14 cm.) porta com a títol el de Breve, y descriptiva relacion de las solemnes exequias, que la religiosa comunidad del convento de Santa Cathalina virgen, y martyr de Barcelona, consagró a la venerable memoria del mas ilustre Hijo, y amado Padre el reverendissimo Fr. Thomás Ripoll, maestro general de toda la Orden de Predicadores. Con la oracion funebre y Panegyrica, que dixo el M. R. P. M. Fr. Juan Lleonart, Prior actual del mismo Convento. Fou editat per Joan Jolis a Barcelona el 1748.

Hem de pensar que, a més del que comentem, tenim notícia que es feren més funerals per tot arreu, amb els sermons impresos de Jaen i Múrcia, el que denota la importància d’aquest frare. Però, qui fou fr. Tomàs Ripoll per merèixer la gran cerimònia fúnebre que se li dedicà i el corresponent túmul funerari de grans dimensions?  Dit ras i curt fou el prior del convent dominicà de Santa Caterina el 1699 i Qualificador del Sant Ofici –és a dir, gran Inquisidor- i Provincial de la província dels regnes d’Aragó i, finalment, escollit General de l’Ordre per a tot el món.  El 18 de maig del 1725 ja se celebraren festes per commemorar aquest nomenament. Com a curiositat direm que fou elegit General de l'Ordre perquè hi havia una disputa entre dos altres candidats i, en no posar-se d'acord, el triaren a ell -que tenia 73 anys- com a home de transició, amb el convenciment que mentre estigués governant els dominics hi hauria pau entre els dos bàndols i després ja triarien algú altre en un context més tranquil. El que no van preveure, però, és que Tomàs Ripoll va viure 93 anys i les rivalitats d'aquells anteriors candidats ja havien més que desaparegut.

Sermó fúnebre de Joan Lleonart en record de Tomàs Ripoll amb el gravat al costat plegat

Morí el 22 de setembre del 1747 però la notícia no es conegué fins el 17 d’octubre, no hi havia mòbils...  Després d’una cerimònia en record de qui havia estat Prior del convent de Santa Caterina es decidí fer-ne una de més exuberant, a la mesura de qui sent Prior havia esdevingut General de l’Orde de Predicadors, els dominics. Així, doncs, l’11 de desembre del 1747 ja tenien exposat públicament el túmul al mig de la nau de l’església i set dies després es celebraren les exèquies. El març del 1748 el llibret amb la descripció de les exèquies i el sermó passava la censura eclesiàstica per tal de ser publicat immediatament. El llibret es dividí en dues parts, una primera en la qual es relaciona l’impacte de la mort de Tomàs Ripoll i les exèquies que se li van fer, i una segona amb el sermó que Fr. Joan Lleonart li dedicà.

Estructura efímera representant el tro de Ferran VI en la cerimònia de coronament d'aquest rei, dissenyat per Manel Vinyals i gravat per Ignasi Valls

El llibre conté un esplèndid gravat de Fr. Albert Burguny (Fr. Albertus Burguny Ord. Pred. Scul. Palma Major) segons dibuix previ de Manel Vinyals (Emanuel Viñals pic del) que fou qui el va dissenyar. Manel Vinyals fou autor en aquella època de diversos projectes d’art efímer i decoracions vàries com el tro per commemorar la coronació de Ferran VI. En canvi, a Albert Burguny se li encarregà el gravat perquè, malgrat ser un frare de Mallorca, pertanyia l’ordre dels dominics i això va fer que, com en molts altres casos, en el moment d’executar el gravat es comptés amb ell, prescindint dels gravadors catalans del moment, com Ignasi Valls que en aquell moment s'emportava la majoria dels encàrrecs.

 Gravat amb l'espectacular túmul funerari de Tomàs Ripoll

El programa iconogràfic del túmul -que mesurava 30 peus (8,4 m.) de base, per 60 peus (16,8 m.) d’alçada- gira, com és lògic, a l’entorn de la mort i alhora a cantar les virtuts del difunt, a la manera d’una vanitas i alhora com una espècie d’exemple per a tots els fidels. Així el monument es divideix en tres cossos. El cos inferior o sòcol és de planta quadrada amb quatre obeliscos laterals amb les virtuts de Fr. Tomàs Ripoll (Justícia, Saviesa, Providència i Religió). Tot acompanyat d’insignes religioses, calaveres i llibres com a vanitas.

 Detall del sòcol amb els diversos elements iconogràfics

El cos central és octogonal amb els angles amb uns jeroglífics dintre de carteles sostingudes per esquelets amb al·legories al Dolor en les que s’hi diu Et tumulum facit, et tumulum dat carmina planctu cordaque sic lenit saepe dolendo dolor (Aixeca un túmul, i sobre d’ell recita les seves pregàries en mig d’un mar de llàgrimes. Així el dolor suavitza sovint els cors enmig del patiment) o la Gratitud en les que es llegia Reddere par nesciens Thomae quid grata sacrabo? Cor cineri fiat Pyramis urna simul (No sabent atorgar a Tomàs el que es mereix, quines coses grates li consagraré? Que el meu cor es converteixi en piràmide en qualitat d’urna per a les seves cendres)...

 Part superior del túmul funerari amb les escultures al·legòriques de Tomàs Ripoll als seus peus

Tot és rematat amb una escultura que remata el túmul que és sostinguda per les al·legories a l’Amor, la Magnificència, el Dolor i la Gratitud sobre d’una piràmide de deu graons simbolitzant l’ascensió mística. L’escultura duu un rosari (típic símbol dominicà) i las vares o fustes de la disciplina autoflagel·latòria, a més d’un medalló del Tribunal de la Inquisició.  Tot el túmul és curull de calaveres i esquelets amb lemes com Nemini parco (a ningú respecto), Omnes morimur et quasi aquae dilabimur (Tots morim i com l’aigua fluïm) , Nullo flectitur obsequio (ens doblega sense pietat), O mors quam amara es! (Mort, com n’ets d’amarga!), Omnia aequat (a tots ens iguala), Moritur doctus similiter et indoctus (mor el savi igual que l’ignorant)...

 Reconstrucció hipotètica amb el gravat del present llibre i amb l'alçat que publicà Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos durante el primer tercio del siglo XIX de l'església de Santa Caterina abans del seu enderrocament a causa de la Desamortització de Mendizábal.

Amb totes aquestes parts i simbolismes Fr.Tomàs Ripoll ha estat considerat a l’alçada dels papes de Roma i del reis, com un altre far de la Fe. El mateix llibre s’encarrega de recordar que costumbre fue aplaudida de varias Naciones, dice Plutarco, erigir a los héroes insignes un magnífico Mausoleo, en cuya elevada cumbre se levantaba en pie una Estatua, que expresasse con suma propiedad y viveza a la persona difunta, en cuyas manos colocaban las armas mas singulares, con que triumpho de sus enemigos.

 Construcció hipotètica amb el gravat del present llibre i amb la secció que publicà Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos durante el primer tercio del siglo XIX de l'església de Santa Caterina abans del seu enderrocament degut a la Desamortització de Mendizábal. 

La cerimònia va ser tot un esdeveniment mediàtic per a l’època, si tenim en compte que la cerimònia es va realitzar amb el túmul al bell mig de l’església de Santa Caterina de Barcelona, (considerada el primer edifici gòtic català i avui malauradament desapareguda) amb unes 150 torxes i 800 espelmes que feia que parecía viva hoguera (...) más que lucida pyramide, pyra ardiente de una llama sola parecía viva hoguera, en que con más gloria, que el Phenix se finge, renacía el Reverendissimo para eternizarse. Totes les capelles laterals havien estat tapades amb cortinatges negres, de dol, el que encara en ressaltava més l’efectivitat visual, com el 1761 es tornaria a fer per les exèquies de la Reina Amàlia, de qui més endavant parlarem.

En fi, hem cregut oportú en una data com la d’avui portar-vos aquesta gran cerimònia del teatre barroc (escenografia i litúrgia) de la que el seu imprès detallat ens l’ha fet recordar. Sinó, l’haguéssim oblidat in ictu oculi.



BIBLIOGRAFIA:

PÉREZ SANTAMARIA, AURORA. Simbologia en el túmulo del padre Tomás Ripoll. Valladolid, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueologia, Tomo 55, 1989, pp. 489-499-