Informació puntual de la nova temporada

 El Sol de la Llibertat. Esquella de la Torratxa. 17 d'abril de 1931 (30 x 23 cm.). Portada i contraportada del setmanari satíric després de la proclamació de la Segona República on es mostra, de manera força kitsch, l'eufòria vers un món nou

Arran del projecte de dedicar un dia a la commemoració de la República en el 80è aniversari de la proclamació que es va engegar a partir de la pàgina germana de la Galeria d’Imatges i després de meditar-ho, he cregut interessant allargar, ara de manera individual, aquesta commemoració i donar-li més coherència i una certa continuïtat temporal al Piscolabis Librorum.

Crec que la commemoració del 80è aniversari de la Segona República ha deixat al descobert la segona gran victòria del franquisme. La primera fou la militar, però la segona és molt més subtil i arrelada, basada en quaranta anys d’educació i propaganda franquista que han generat una visió de la Segona República caricaturitzada, superficial i sempre com a causant de la Guerra Civil i els seus desastres. El franquisme, hàbilment -i aquesta és la seva gran victòria- va saber vendre la marca República com la institució culpable de totes les desgràcies de la Guerra Civil. Va saber relacionar Segona República amb rojos (socialistes, comunistes i anarquistes) i oblidar la major part de la població (d’esquerres, centre o de dretes) que pretenia un canvi del país que el portés cap a una democràcia plena, llibertat, respecte mutu, descentralització...

Aquesta visió és a la base de la majoria dels articles i reportatges (afortunadament no tots!) que per a l’ocasió s’han divulgat. I aquest és l’aspecte que més m’ha sorprès. D’altra banda, cada vegada més el revisionisme (penalitzat legalment en altres països) intenta impunement fer èmfasi en què la República és la causa directa la Guerra Civil i, en alguns casos, fins i tot s’afirma que el cop d’estat intentà salvar la República –alliberant, així, als colpistes de qualsevol responsabilitat sobre els esdeveniments posteriors al 17 de juliol del 36.

Un altre aspecte que m’ha sorprès ha estat la postura de gran part dels nacionalismes que han optat per ignorar aquesta commemoració o bé retreure a la Segona República que no hagués estat la impulsora de la disgregació definitiva d’Espanya, com hagués estat el somni d’alguns. Cadascú pot tenir les idees que vulgui, però crec que és sensat considerar que el pas endavant que es va produir amb la Segona República, amb tots els problemes que suposa la reestructuració d’un estat, va ser un pas molt important i que va marcar un reconeixement legal de la personalitat pròpia i dels drets de les nacions de la perifèria com mai no s’havia produït d’ençà 1714... i si m’ho feu dir, ni s’ha produït encara amb l’aigualiment de les autonomies.

Veient aquest panorama, certament desolador, he decidit dedicar més o menys la meitat dels apunts de la temporada que iniciem (per no fer-la monocronològica i no trair per tant el principi de diversitat del bloc) a impresos i publicacions sorgides a l’entorn de la dècada dels anys 30 i principis dels 40, per mostrar que la República fou un projecte col·lectiu molt més complex del que se’ns mostra actualment i al qual es van adherir moltes persones d’una diversitat molt àmplia d’orígens i ideologies. Aquesta complexitat (incloent-hi els qui precisament volien acabar amb la República, tant per la dreta com per l’esquerra) és la que vull mostrar a través d’impresos i publicacions que es van editar durant el període. I, sobretot, m’interessa mostrar la visió que es tenia d’una necessitat de canvi i actitud cívica que es traspua majoritàriament en les diverses publicacions i també un optimisme vers una Espanya i una Catalunya millor del que havien estat anteriorment.

A continuació hi ha una llista dels apunts ja dedicats a aquest període amb l’enllaç corresponent i la llista dels apunts previstos fins acabar la present temporada dedicats al període de la Segona República. Espero que en gaudiu, com jo he gaudit projectant aquesta sèrie. Malgrat no sigui exhaustiva, només faltaria que ho fos, crec que és prou il·lustrativa dels aires de llibertat que s’anhelaven.

En aquest breu apunt tindreu sempre disponibles els apunts ja publicats d’aquest període i els apunts que s’inicien aquesta temporada i que he programat, encara que hi pugui fer tots els canvis que calgui tant d'ordre, d'afegits o supressions. 

1.    El cartell d’Autopark de Ferran Texidor (1936) i la censura franquista

2.    El Pessebre (1946) de Joan Amades, una edició clandestina?

3.    ¡Hay Pirineos! (1939) d’Ernesto Giménez Caballero, l’inici de la fi

4.    Sonata en tres tiempos (1939) de Miquel i Planas, la primera obra publicada en català des del franquisme clandestí

5.    Bestiari (1937) de Pere Quart i Xavier Nogués, un tàndem d'alçada

6.    El Faust de Goethe (1938), el darrer cant contra la barbàrie

7.    Soldadito de plomo de Andersen (1931), un bon regal de Sant Jordi

8.    Retallables de la Guerra Civil (1936-1939), una petita exposició de gran qualitat

9.    La retama (1939) de Daniel Blanxart, un intent d'autarquia franquista... o republicana?

10. La veritat del 6 d’octubre (1934), un llibre atzarós i una inscripció enigmàtica

11. El calendari dels Pagesos (1936-1939), política en la publicació més humil

12. Miratge a Citerea (1935), una delicada obra de Salvador Espriu i Grau Sala

13. L'extraordinària revista D’Ací i D’Allà i el seu extraordinari número d'hivern del 1934

14. Por què hice las "Chekas" de Barcelona (1939) propaganda franquista de postguerra

15.  Cartilla escolar antifascista de Mauricio Amster, dues edicions marcades per la guerra I i II

16. Ancores i estrelles (1936), l'aliatge entre Josep Maria de Sagarra i E-C. Ricart

17. Un conde cornudo, la misèria pornogràfica dels inicis del franquisme

18. Hi ha una estètica gràfica republicana? Dubtes i certeses sobre la qüestió

19. Viva octubre! d’Helios Gómez (1934), la novel·la gràfica revolucionària

20. Nova Iberia (1937), l’estètica de la propaganda política

21. Crimen (1934) d’Aqustín Espinosa, laquinta essència del surrealisme espanyol

22. 3 al Pol (1934) d’Àngel Ferran i Quelus, el conte en format juvenil però per a adults

23. Editorials i artistes, els protagonistes de la renovació estètica de les cobertes

24. Siluetes epigramàtiques (1935) de Tomàs Roig i Salvador Mestres, el retrat de la intel·lectualitat republicana 

25. El calendari de la Lliga del Bon Mot (1934), Joan Maragall i Joan Junceda units per la paraula

26. El número 25 de la Revista AC (1937), el darrer cant de l’avantguarda arquitectònica racionalista

27. Homenaje de Cataluña a su caudillo Franco (1939-1940), entre la submissió i la recerca d'un espai propi de la burgesia catalana.

28. Guia nocturna (1931), la topografia de la prostitució barcelonina a la butxaca

29.  El barrio de Santa Cruz (1931) de José Maria Pemán i Miciano, la poesia luxosa

30.  Revistes sicalíptiques i novel·les pornogràfiques, el marro de la República

31. L’Editorial Estudios (1927-1937), vers una nova moral política i sexual

32. Costums de Catalunya (1931-1932) il·lustrats per Josep Ribot, la continuïtat de l’obra ben feta de la Impremta Oliva de Vilanova

33. XXVI puntos de Falange (1939), la vertebració del feixisme i la seva estètica

34. L'Arlequí de Joan Magrinyà i Joan Miró (1935), l'avantguarda aplicada

35. Visions de Cervelló (1935) de Josep Maria Jori, la sorpresa d'un adolescent artista

36. L'ensulsiada de Catalunya (1939), darreres publicacions abans del genocidi cultural

37. Contes catalans il·lustrats de la Segona República (1931-1939), continuïtats i canvis

38. Laureados (1939), vers la recerca d’una estètica feixista pròpia

39. Revista Menage (1934), vers una nova estètica de la cuina
40. La mort de l'ós (1935) de Ventura Gassol i Pere Pruna, una resistència cultural de luxe
41. Cobertes republicanes, la revolució de l'epidermis dels llibres
42. L'ensulsiada de Catalunya (1939), darreres publicacions abans del genocidi cultural
43. El calendari de la Lliga del Bon Mot (1934), Joan Maragall i Joan Junceda units per la paraula neta
44. Siluetes epigramàtiques (1933) de Tomàs Roig i Salvador Mestres, la caricatura de la intel·lectualitat republicana
45. El ratón Mickey en la Corte del Rey Arturo (1934), l'entrada triomfal de Walt Disney i els pop-up a Espanya
46.Así quiero ser (1940), el feixisme a l'abast dels nens
47. Ales humanes (1938), Salvador Perarnau i Antoni Clavé, la infància compromesa
48. Júbilos (1934) de Carmen Conde i Norah Borges, un llibre infantil per a adults