diumenge, 12 d’octubre de 2008

Amulet Batak, l’escriptura dels canibals?


Quan els holandesos es consolidaren a Indonèsia -i més concretament a l’illa de Sumatra- al s. XVIII-XIX es van trobar amb una cultura que els va sorprendre, la Batak.

Aquesta cultura, igual que altres d’Indonèsia, tenia un alfabet de la família austronèsica que s’utilitzava per a funcions relacionades amb els calendaris, màgiques i rituals; en feien ús només els xamans, ja que la transmissió de la cultura popular era gairebé sempre oral. L’escriptura batak –de tipus sil·làbic- era més un element simbòlic i mistèric que de comunicació entre la població.


Però el que va sorprendre més als colonitzadors -i fins i tot arribava a desconcertar-los, des de la visió eurocèntrica- fou que els Batak practiquessin l’antropofàgia i alhora utilitzessin l’escriptura. Els antropòlegs o científics de l’època s’havien fet el plantejament previ que l’escriptura només era pròpia dels pobles civilitzats i no de pobles salvatges.


Aquest prejudici va provocar que l’escriptura Batak tingués una consideració d’escriptura mítica entre els il·lustrats i fos tinguda com una raresa, sense considerar que tant l’antropofàgia com l’escriptura eren dos fenòmens rituals del poble Batak, i que una cosa no treu l’altra. De casos en què es desenvolupà una escriptura en paral·lel a una pràctica de sacrificis humans rituals n’hi ha més, com són les cultures maia, asteca, inca...


Avui, l’objecte que ens ocupa és un amulet batak per portar penjat al coll (9 x 4,5 cm.) amb l’escriptura incisa sobre un os d’animal amb una sèrie de dibuixos d’animals enfrontats, un escorpí i un altre per identificar. El significat del text ens és totalment desconegut.

L’escrivent, per aconseguir el contrast, després d’haver gravat les lletres, hi refregava carbó que es ficava dins les incisions, però no a fora. Aquesta tècnica s’emprava també en l’escriptura sobre palma a l’Índia, sobretot a la zona tàmil.


Els missioners protestants arribaren aviat a l’illa i, posteriorment, la població es convertí al cristianisme, religió majoritària a la zona batak mentre que l’islamisme és la religió majoria de l’illa. L’escriptura i el canibalisme són avui només un vestigi del passat i un reclam turístic per aquells que van a la recerca d’unes aventures que ja no existeixen.



4 comentaris:

  1. Sempre il·luminant, mestre, sempre il·luminant...
    enhorabona pel post

    ResponSuprimeix
  2. Ja, ja... il·luminat no, que no sé què vol dir aquest amulet que és el que jo voldria!
    Si algú ho sap traduir... li agrairia.

    ResponSuprimeix
  3. Seguint el teu consell, visito el teu blog i em quedo gratament sorpresa, m'agrada molt, és excel·lent!!!

    ResponSuprimeix
  4. Júlia, gràcies pels comentaris però sàpigues que ets una de les culpables que em tirés a blocejar per internet

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols