diumenge, 16 de novembre de 2008

Crisantemes d'Alexandre de Riquer, una joia modernista

Al Phillipe i la Pasqualine, amics entranyables i a la seva bella terra de la Provença.

Cada novembre, des que els vàrem comprar en un mercat de la Provença que mira als Alps marítims, els crisantems del terrat floreixen amb puntualitat còsmica.

Per a nosaltres no són unes flors mortuòries sinó unes flors que ens evoquen aquells dies a la Provença de fa tres anys i el llibre d’Alexandre de Riquer, cim de la impremta modernista catalana.

L’obra Crisantemes condensa el concepte d’obra total que perseguien els artistes modernistes i per això Alexandre de Riquer el va concebre com un llibre en què contingut i continent tenen una intensa relació estètica, vinculada al moviment literari i estètic simbolista del moment.

Els precedents d’aquest concepte, del llibre com una petita obra total, en el simbolisme conceptual els trobem en l’obra d’artistes com William Blake i sobretot William Morris i Gabriel Rossetti.

Crisantemes d’Alexandre de Riquer fou concebut amb un format molt vertical (18,6 x 9 cm.) a la manera dels makemonos japonesos i editat per Àlvar Verdaguer i fototipiada i impresa magistralment per la impremta Thomas l’any 1899.


Aquesta disposició tan vertical, contrasta amb els formats quadrats que escollí Santiago Rusiñol per a les seves obres, en un intent modernista més de transformar el món del llibre.
L’obra té unes cobertes de tapa tova, fetes amb una cartolina de color crema groguenc, amb el relleu d’una estilització de crisantems. A l’interior hi retrobem el motiu de les flors en relleu, amb diferent disposició, en una portadella, que en aquest cas serví a Alexandre de Riquer per dedicar l’exemplar a August Riera, segurament el traductor d’Annunzio, Flaubert... al català.



L’obra literària es compon d’una introducció i 34 poemes, de marcat caràcter simbolista, que ens mostren l’estat anímic de l’autor. Els poemes comencen a les pàgines dretes amb una vinyeta i acaben amb un colofó icònic, a més de comptar amb diverses il·lustracions interiors. A més d’aquestes il·lustracions petites hi ha tres làmines de pàgina sencera (la primera pintada a mà) que representen tres arquetipus de dona. El primer, la dona desitjada; el segon, la dona idealitzada medievalitzant, i el darrer, una dona pagesa, que Riquer transforma en la personificació de Ceres, la deesa de l’agricultura.





Les decoracions generals del llibre juguen constantment amb l’asimetria i els espais buits, conjuntament amb elements vegetals, animals i dones que emergeixen d’entre les pàgines d’aquest llibret, concebut estèticament com un petit i poètic Llibre d’Hores laic.

Totes les il·lustracions són d’un color pastel molt característic d’aquesta època i sobretot dels treballs de Riquer. La impressió en fotogravats, tècnica que en aquell moment s’estava perfeccionant, permetia reproduir fidelment el traç original de l’artista, fet en ploma, i plasmar l’estilització de les figures. Alguns dels dibuixos del llibre ja havien estat publicats anteriorment i altres els va realitzar especialment per a aquesta ocasió. Malgrat aquest procés, el llibre té una coherència total i la integració de tots els elements i il·lustracions és completa.
La integració de tots els elements és tal que Eliseu Trenc ens diu que el mateix text pren una funció decorativa, i esdevé una taca tipogràfica ordenada al voltant o al peu d’una il·lustració que fa de contrapès, aïllada del full pels marges, superior i inferior, molt amples.


BIBLIOGRAFIA

CÓRDOBA, PATRICIA. La modernidad tipográfica truncada. València, Campgràfic, 2008.
MOLAS, JOAQUIM et alter. Història de la literatura catalana. Barcelona, Editorial Ariel, 1986. Volum VIII.
TRENC, ELISEU. Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona. Barcelona, Gremi d’Indústries Gràfiques, 1977.
TRENC, ELISEU. Texto e imagen en A. de Riquer. Dos lenguajes para una misma cosmovisión a “Anales de Literatura Española” nº 15. Alacant, Universiat d’Alacant, 2002. pp. 193-211
http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7305/1/ALE_15_12.pdf
TRENC, ELISEU. Crisantemes d’Alexandre de Riquer (1899): la mise en scène du poème en prose a “La lecture littéraire” nº 5-6. Reims, Université de reims Champagne Ardenne, 2002.
VÉLEZ, PILAR. El llibre com a obra d’art a la Barcelona vuitcentista (1850-1910). Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1989.
VÉLEZ, PILAR et alter. L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum a Barcelona. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2008.









2 comentaris:

  1. Francament espectacular. Gràcies per fer la foto a gran tamany, és un plaer clicar i veure com s'obren les imatges.

    ResponElimina
  2. Ha, ha... ara ja no les amplio tant perquè les redueixo de pixels!

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols