diumenge, 23 de novembre de 2008

Goigs de Sant Marc, políticament correctes al s. XVIII


















A la Confraria de Sant Marc Evangelista de Barcelona, ja constituïda el 1202, i encara en vigència, fet que la converteix en la confraria gremial viva més antiga del món। I sobretot a la seva ànima actual, la Teresa Comellas.


Els goigs normalment foren estampats sobre paper de mida foli perquè la funció essencial que tenien era la de ser cantats pels parroquians en les misses patronals o aplecs. Els fidels tenien a mà el goig i llavors podien cantar i seguir la música amb la lletra.

Dintre del món dels goigs, però, n’hi ha una minoria d’estampats en paper de doble foli (43 x 31 cm.). Aquests rars exemplars estaven vinculats a altres serveis com la commemoració d’esdeveniments, decoració de locals de confraries i cases particulars... Aquest és el cas dels goigs que presentem en aquesta ocasió.

Aquests goigs van ser impresos a Barcelona durant la segona meitat del s. XVIII per Francesc Surià i Burgada. Les dimensions d’aquest tipus de goigs de mida doble obligava a utilitzar (i tallar expressament) una nova fusta xilogràfica per a la representació del sant, ja que les mides normals eren massa petites i el gravat hagués quedat esquifit enmig de les dimensions més grans d’aquest goig.

A més dels goigs pròpiament dits, aquest incorpora en la zona inferior del full les indulgències que el papa Innocenci XII va atorgar a la Confraria de Sant Marc, vinculada al Gremi de Mestres Sabaters, que tenien, i encara tenen, capella a la catedral de Barcelona. La indulgència va ser atorgada el 1698 per tal de commemorar el final de la construcció per part de l’escultor Bernat Vilar del retaule de Sant Marc (que es conserva in situ) i el guarniment de la capella, finalitzat el 1692.

L’edició presents dels goigs i de la indulgència es devia fer a la segona meitat del s. XVIII, quan finalment la confraria de sant Marc acabà de decorar la capella tal com la coneixem a l’actualitat, amb els laterals decorats amb pintures de Manuel Tramulles (1763).

A tall de curiositat, cal destacar del text d’aquesta indulgència una expressió políticament correcta (avant la lettre), ja que hi consta que la indulgència és atorgada als confrares i confraressas de la Confraria de S. March, fundada en la Capella de sa mateixa invocació en la santa Iglesia Cathedral de Barcelona. Aquesta especificació té un doble valor, el del llenguatge, que ja és important. I sobretot, que permet veure com en un món tan majoritàriment masculí com el dels gremis i les confraries d’origen medieval, el fet de la participació de les dones és entès com a normal, ja que es fa constar en un text com aquest. Malgrat que els dirigents de confraries, com la de Sant Marc, foren sempre els homes, fins a temps ben recents, les dones són les que feien la feina. Bo és aquest petit reconeixement.

(Agraïm la col·laboració del Museu del Calçat de Barcelona)

4 comentaris:

  1. Es excepcional la conservación de pliegos sueltos, como los pliegos de cordel. Por lo cual aun lo es mas la conservación de una hoja, como pasa con las bulas e indulgencias impresas. También es de alabar tu labor histórica con este pliego. Un neófito se sorprendería de lo que se puede sacar de una simple hoja religiosa.

    Saludos bibliófilos

    ResponSuprimeix
  2. M'afegeixo a l'elogi per l'acurat estudi d'aquesta joia impressa i mostra de religiositat popular. Salutacions cordials des de la Devocioteca.

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies a tots dos pels vostres comentaris que animen a tirar la feina endavant.

    ResponSuprimeix
  4. És sorprenent, però també el baró de Maldà és políticament correcte en extrem. No hi ha nois sense noies, ni senyors sense senyores. Qualsevol descripció d'una multitud passa per dir hi havia molts "homens, y donas". És un detall que realment m'ha sorprès i que contrediu una mica els que proclamen (potser massa fàcilment) que dir o escriure els dos gèneres és antinatural i farragós.

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols