dimecres, 10 de desembre de 2008

Indicios y tormentos, la justificació de l’horror del 1632 i d’avui.

El present article el publiquem com a reflexió dels 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. El teniu disponible a Piscolabis Librorum Violentiae. Recordeu que per accedir-hi heu de ser majors de 18 anys i heu de tenir en compte que el text pot ferir la sensibilitat d'algunes persones. Si no compliu els requisits us preguem us abstingueu d'entrar-hi. Moltes gràcies.

7 comentaris:

  1. Estimado Galderich he tenido la sensación de traspasar las puertas de lo oculto al visitar tu Piscolabis Librorum Violentiae. Lugar para contemplar rarezas y observar con la mente clara lo que allí expones. Desde el punto de vista bibliófilo una verdadera joya, una rareza, única edición de esta obra. En cuanto al contenido te da que pensar. Las torturas que se practicaban, con autorización eclesiástica, hoy en dia son salvajadas en nuestro actual mundo civilizado. Pero son herencia del mundo medieval. Solo hay que leerse algunos fueros hispánicos para comprenderlo, o las pruebas que practicaba la Inquisición; prueba del hierro candente, etc.
    Por ello nos resulta curioso que pasaran estas cosas y además que las publicaran

    Saludos cordiales.

    ResponSuprimeix
  2. Estimat Lamberto,
    El llibre com bé dius continua la tradició medieval i encara més antiga de la utilització sistemàtica de la tortura. Malgrat que estiguem en un món civilitzat encara es produeixen casos com els que analitza el llibre... Ens costa tant aprendre dels errors!

    ResponSuprimeix
  3. Tu ho has dit "com a mínim sobre el paper". En ple segle XXI i un llibre com aquest encara no sembla d'un altre món.
    Per cert, m'agrada com acabes l'article. Fa recargolar l'estómac.

    Saluuut!

    ResponSuprimeix
  4. Amigo Galderich, libro tan raro como interesante aunque nos embargue la tristeza al pensar en la pobre gente que padeció esos sufrimientos. Tengo un volumen facticio de comienzos del XVIII con unos cien autos de fe. Y cuando lo lees no dejas de pensar en aquellos pobres hombres y mujeres que padecieron suplicio. Bien es cierto que en la malloría de los casos eran quemados en "efigie", pero solo la tortura y la muerte de uno de ellos conmueve. Otro asunto es lo que haya de cierto en que la inquisición evitó en España las crueles y sanguinarias guerras de religión que asolaron centroeuropa y allí se pusieron de sangre unos y otros. Humana condición...
    Saludos bibliófilos

    ResponSuprimeix
  5. Estimada Marinetis,
    Realment se'ns fa un nus a l'estómac pensar en aquests temes i veure'ls tant burocràticament plamats i pensar que encara poden ser d'ús corrent en alguns llocs, i no tant llunyans...

    Estimat Diego,
    Hem de reconèixer que la Inquisició fou una lacra per a l'evolució del país i la mort de moltíssima gent (només cal llegir el llibre de Delibes, "El hereje"). Malgrat això també hauríem de posar-la en el seu lloc, treure tòpics i reconèixer que hi havia altres inquisicions en altres països, fins i tot protestants (cas Servet), i que fins i tot en alguns casos posà fre als més papistes que el Papa que començaven a fer judicis contra la bruixeria sobretot.
    Està documentat que, malgrat els mètodes utilitzats per la Inquisició, aquesta va frenar les persecussions irracionals de bruixes dels ss. XVI-XVII que portaven a terme tribunals municipals i d'altres de populars. L'aplicació dels interrogatoris metòdics com el d'aquest llibre va aportar cert legalisme al tema.
    En certa manera la Inquisició va actuar com en Bush i la seva guerra preventiva. Els resultats també són qüestionables...

    ResponSuprimeix
  6. La violència antiga ens sorprèn, horroritza i inquieta, crec que, com molt bé raones, cal matisar el paper de la Inquisició. Hi va haver moltes més morts de bruixes a llocs on no existia, avui està força documentat, la llegenda negra en contra d'Espanya ha estat molt efectiva amb aquest tema. En època il·lustrada, a França, es va torturar bestialment un pobre noi que havia fet una bretolada contra una creu, per exemple, els mateixos d'allà amb una mica de seny van raonar que amb la inquisició se n'hauria sortit amb molt menys. De tota manera, la tortura era plenament legal a gairebé tot arreu, i per això comptem amb publicacions i amb relats de processos i execucions tan detallats. Avui es fan moltes coses d'aquestes en secret i no en queda constància. Tot s'ho carrega l'edat mitjana, que defenso, ja que el tema era antic i força general.I no ens n'hem sortit. Només cal pensar que en guerres recents, en un context teòricament menys violent, es fan els mateixos disbarats. Una altra cosa és que s'amaguin. Els horrors de l'Holocaust jueu van ésser documentats exhaustivament pels eficients alemanys, amb fitxes i dades. No totes les dictadures han estat tan eficients amb la producció de documentació i, pel que fa a les pseudo-democràcies, ja s'intenta que no quedi constància del tema.

    El tema de si la Inquisició va evitar les guerres de religió s'està estudiant avui, certament tot es relatiu i matisable, mirar-ho tot plegat amb els ulls del present es fa molt difícil.

    ResponSuprimeix
  7. Júlia, qui ens havia de dir que algun dia acabaríem matisant el paper de la Inquisició!
    Un tribunal que tant mal va fer i l'hem de relativitzar perquè n'hi havia de pitjors... En fi, la Història de la Humanitat era i és ben bèstia, i que em perdonin les bèsties!

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols