Els ventalls, imatgeria popular pràctica per a la devoció i per a l’estiu

Al Llullu (2000-2009) que ens ha llegat la seva fantàstica i vital carrera bibliòfila, símbol de massa coses.

Conjunt de ventalls de banderola per a infants de diversos colors, en perfecte estat de conservació i amb paper estampat al bac de decoracions d'indianes com a guarniment lateral.

Ara que la calor ens fa la vida diària més feixuga, intentarem refrescar-nos parlant dels ventalls de banderola. Gràcies a la col·lecció d'imatgeria popular de l'Albert Martí i Palau hem pogut reconstruir el món d'aquests ventalls del s. XIX. Es tracta d'uns petits ventalls rígids, compostos per un bastó llarguet, fet de fusta o de canya –a tall de mànec-, i un rectangle de cartró disposat verticalment i encolat al mànec amb una tira de paper engomat. El fet que siguin rígids i la mida del full força reduïda fa que tinguin una capacitat de moure l’aire més aviat escassa i una funció refrescant molt limitada. Amb tot, van ser molt apreciats fa algunes centúries, quan la gent era molt mes soferta que no pas ara i els aparells d’aire condicionat no havien estat ni tan sols somniats per cap visionari.

Se sap que tenen un origen molt antic i ja els trobem referenciats oficialment el 1506 a Barcelona, quan el Consell municipal de la ciutat nomenà un mestre ventaller per fer-ne de ben luxosos per a la processó de Corpus d’aquell any i poder-ne obsequiar als participants il·lustres.

Ventall religiós amb el mànec de fusta tornejada de la Processó de les Santes de Mataró utilitzat els anys 40 del s. XX

L’origen noble dels ventalls de banderola, com ho indica el fet que servissin per destacar algunes personalitats d’entre els assistents a les processons, feia que poguessin ser considerats objectes de luxe i, per tant, tenien uns bons acabats, amb el mànec de fusta tornejada i decoracions diverses, com els que encara es feien servir per a la processó de les Santes de Mataró als anys quaranta del segle XX –i potser encara una mica més tard-, però les capes populars veieren en els ventalls un objecte de consum al seu abast i se'n va estendre ràpidament l'ús i el comerç .

Ventall infantil en què se'ns n' indica la doble funció que tenien

A ple estiu, tenia dues finalitats molt clares: la de ventar-se per refrescar-se una mica, però també la d’espantar-se les mosques de sobre. La primera opció ens sembla més que evident, però la segona -tot i que ens pot sorprendre una mica de bell entuvi- quan ens parem a pensar-ho també la trobem natural en una societat en la qual el bestiar convivia constantment amb els humans, bé fos als pobles o a les ciutats i, per tant, el mosquer era molt nombrós. Jo personalment recordo la meva infància amb moltes més mosques i mosquits pel voltant que en l’actualitat!

Típica cantarella de ventallaire al Costumari Català de Joan Amades

Els ventalls populars al segle XIX eren fabricats amb molt poc pressupost i eren molt barats. N’hi havia de dos models, el d’adult que era de quart (22x13 cm.) amb canya de 50 cm. i el d’infant, d’octau (11x7,5 cm.) amb canya de 40 cm. aproximadament.

Full imprès per a ventall d'adult pintat a la trepa, amb temàtica dels avenços tècnics del s. XIX i de tema festiu.

La banderola era constituïda per un cartró al qual s’enganxava un imprès a banda i banda, amb una il·lustració provinent de romanços i un petit text, normalment en vers, al·lusiu al tema de la il·lustració. Per tal de fer un bon acabat, la connexió entre la canya i la banderola era guarnida amb paper estampat al bac amb dibuixos d’indianes que li donava el toc de color.

Full imprès (44x32 cm.) per a ventalls d'infants. A punt per retallar i enganxar sobre el cartró.

Tenien un preu realment econòmic perquè eren fets en sèrie per persones que cobraven molt poc per la feina de muntatge, normalment dones i nens. A més, les il·lustracions eren aprofitades dels romanços, per la qual cosa no s’havia d’invertir en l'original d'estampació i el tiratge es feia sobre paper de colors diversos i de mala qualitat, fet que ha contribuït a què n’hagin arribat molt pocs exemplars fins a l’actualitat.

Imprès de ventalls d'adult amb només una imatge de romanço, sense text, per cara del ventall.

El cost baix i la mala qualitat (es feien malbé de seguida) feia que hom en comprés molt sovint, gairebé un per setmana. Arran d’això es va posar de moda fabricar-ne nous dissenys amb diverses notícies i temàtiques impreses. Aquest fet fou un al·licient per a la indústria de la impremta, ja que els ventalls van esdevenir un vehicle de comunicació, per mitjà dels quals es donava difusió a notícies, xafarderies, etc.

Ventall d'adult amb la típica temàtica del matrimoni

Així, doncs, algunes impremtes aprofitaren el ventalls per fer, fins i tot, propaganda política. Un cas conegut fou el que succeí el 25 de juliol de 1835, quan hi hagué la primera crema generalitzada de convents a Barcelona, -en plena canícula- amb un detonant sorprenent: una mala cursa de braus... Aquesta part del fet és força coneguda, perquè fins i tot hi ha una cançó popular que en parla, però el que no se sap tant és que sembla que el que va acabar d’escalfar els ànims –mai tan ben dit- i donar idees foren precisament un parell de ventalls amb clar contingut anticlerical que s’havien venut als voltants de la plaça de braus de la Barceloneta aquella tarda...

Imprès de ventall d'adult del 1871 amb temàtica històrica, en aquest cas l'assassinat del General Joan Prim

Els ventalls, doncs, podien tenir impresos textos i imatges de contingut polític de tots els signes, però també religiosos, costumistes, humorístics, xarons, sobre toros i toreros, retrats, però també podien fer referència a les últimes novetats tècniques del s. XIX o a esdeveniments polítics i militars concrets...

Imprès de ventall d'adult fet amb la tècnica de la cromolitografia

Les impremtes que es dedicaren a aquest tipus d’imprès foren unes quantes de molt determinades, sobretot la casa Llorens del carrer de la Palma de Santa Caterina, la d’Antoni Bosch del carrer del Bou de la Plaça Nova a Barcelona i, a Manresa, la de Lluís Roca. Aquestes impremtes fabricaven un model bàsic, però també n’elaboraven de més sofisticats, amb serrells a les tres vores externes i, en alguns casos, n’imprimien a tot color amb la tècnica de la trepa o a la ditada i ja finals dels s. XIX, amb cromolitografies.

Baladrer venedor de ventalls i persones de la processó de Corpus amb ventalls

La distribució dels ventalls era gairebé exclusivament per mitjà de la venda ambulant a càrrec de baladrers, que anunciaven la mercaderia pels carrers amb una cantarella molt característica. Era habitual que es fessin presents a les processons, les curses de braus (com ja hem dit) i, en general, allà on es congregava una gentada.

Dansa del ventall de Gràcia segons el Costumari Català de Joan Amades

Segons Joan Amades, el ventall fou un element molt important de les festes, tant que fins i tot en els pobles de les rodalies de Barcelona (Sant Andreu, Gràcia, Sant Gervasi, Sarrià...) es desenvolupà el Ball del ventall per al qual se'n subhastava un i qui el pagava tenia el dret de triar noia i iniciar el ball.

Millat afirma que el ventall de banderola començà a entrar en decadència a casa nostra el 1869 quan, des del govern central, s’introduí el sistema monetari de la pesseta. Segons aquesta versió, el preu dels ventalls era tan baix que els marges comercials eren molt escassos. En el moment que s’abandonaren els quarts per passar a cèntims de pesseta es produí un arrodoniment dels preus a l’alça i això comportà un encariment sobtat dels objectes de poc preu (us sona familiar aquest fet?) així doncs el costum de la compra setmanal d’un ventall, cada vegada que es trencava, esdevingué inviable per a la majoria d'usuaris i el comerç massiu d’aquest curiós objecte va anar de baixa fins a desaparèixer.

Full imprès (44x32 cm.) per a ventalls d'infants. Només faltava retallar-los i enganxar-los sobre el cartró.

Aquest fou el cop mortal responsable que els ventalls de banderola no superessin el llindar del s. XIX i només se’n fabriquessin en comptades ocasions, bé com a recerca etnogràfica, com a curiositat, o com a tradició local lligada a una festa concreta (és el cas de Mataró que hem indicat a l'inici). A partir de llavors, s’imposaren els ventalls de pay-pay (moltes vegades folrats de propaganda i regalats per cases comercials) i els vanos plegables, que, si bé ja comptaven també amb una llarga tradició, no havien estat a l’abast de les classes populars, com ho van ser a partir de la fabricació industrial.

Ventall d'adult amb una auca de l'Exposició Universal del 1929. Encara conserva alguns serrells decoratius dels laterals.

Full imprès de ventall d'adult estampat en motiu d'una exposició de ventalls feta als anys trenta del segle XX, a la seu de l'Agrupació Excursionista "Perla", fundada el 1924 i fusionada el 1943 amb la UEC.

BIBLIOGRAFIA:

AMADES, JOAN. Apunts d’imatgeria popular. Barcelona, 1938.

AMADES, JOAN. Costumari català. Barcelona, Salvat Editores, 1950-1956.

GUDIOL, Mn. JOSEP. De ventalls a “La Veu de Catalunya”. Barcelona, 11 de setembre de 1921.

MILLAT, J. De romansos i ventalls, encara a “Arxiu de tradicions populars” Vol. 1. Barcelona, 1928. pp. 219-221

SERRA I BOLDÚ, VALERI. Romansos i ventalls a “Arxiu de tradicions populars” Vol. 1. Barcelona, 1928. pp. 146-147.