Quatre visions de la Costa Brava (I): l’elitisme de S’Agaró

Ara que fa 100 anys que hom inventà la Denominació d’Origen Costa Brava dedicarem el mes d’agost a repassar quatre llibres que ens donen quatre visions diferents, i per això complementàries, i que es van imprimir entre el 1949 i el 1966, just en el moment en què el boom turístic va transformar el que havien estat unes comarques agrícoles en unes comarques turístiques.


Aquestes quatre visions ens permeten, crec, observar com aquest canvi es va anar produint de mica en mica, però d’una manera evident, i com els artistes que entomaren aquests projectes van ser capaços de fer-ne una reflexió visual. Tots quatre són projectes editorials que aborden el llibre des del vessant estètic per sobre de qualsevol altra consideració i crec que aquest factor és el que m’ha decidit a tornar a repetir l’experiència de fer una sèrie coherent i ben vertebrada en el bloc, prescindint -una vegada més- de l’alternança entre un apunt d’un objecte o llibre antic i un apunt d’un de més modern.


El primer de la sèrie, a diferència dels altres tres, vol remarcar des d’un bon inici un caràcter elitista. Així, el tiratge es restringeix a 100 exemplars nominats en impremta (el nostre és el que correspon, si les meves informacions són certes, al Governador Civil de Girona del moment, Excmo. Sr. D. José Núñez Iglesias) i l’edició té unes característiques de gran luxe, tant pel que fa a la qualitat del paper com a d’altres aspectes formals. Malgrat això se'n varen publicar més exemplars sense la numeració ni la carpeta de presentació, com si de la revista S'Agaró es tractés ja que es va publicar fins als anys 70.


Però, a què es deu aquesta exclusivitat en un tiratge tant curt? La raó la trobem en el fet que el llibre commemora els 25 anys de la fundació d’una de les primeres idees turístiques de la Costa Brava, com fou la Urbanització de S’Agaró, en el terme de Castell d’Aro, adreçada només a les grans fortunes de la burgesia catalana. En aquesta urbanització s’agafà un paratge verge i, d’una manera molt intel·ligent, es va optar per combinar paisatge i urbanisme. Val a dir que el projecte fou dirigit inicialment per l’arquitecte noucentista gironí Rafael Massó amb la contribució del paisatgista i pintor Joan Colom i, després de la mort Massó, a principis dels anys vint, pels arquitectes també noucentistes Francesc Folguera i Adolf Florensa. L’objectiu era clar, ja que es tractava d’integrar les grans mansions i els carrers irregulars en l’espai que hi havia entre la lína de la costa i la muntanya amb l’orografia tan peculiar de la Costa Brava, fent, a més, un passeig de ronda per a ús públic.


Aquesta urbanització fou promoguda per l’empresari Josep Encesa, qui -havent obtingut d’una manera atzarosa un terreny a ran de mar- engrescà uns quants amics per convertir aquell trosset de costa en un un oasi d’esbarjo, enmig d’un paisatge agrari, l’any 1924. El resultat és l’exclusivitat que fa, per exemple, que el llibre tingués només una tirada de 100 exemplars. Cal recordar que l’any de l’edició, el 1949, -encara amb la targeta de racionament en funcionament- aquest gaudi estava a l’abast només d’una selecta minoria.


El llibre va dins d’una carpeta protectora de cartró, folrat de paper marbrat d’un blau intens amb una petita xilografia amb el títol de S’Agaró 1924-1949 que és sens dubte de Joan Colom. Conté el llibre enquadernat en cartoné amb una il·lustració del mateix pintor Joan Colom (que ja hem esmentat a l’inici com a paisatgista) i que també fou l’encarregat de pintar alguns interiors de les cases i els frescos de l’església de S’Agaró. El llibre és de mida foli (31,5 x 22,5 cm.) i combina pàgines d’imatges i pàgines de text. La impressió està feta amb una gran cura i els fulls inclouen uns grans marges blancs. Les imatges es deuen als fotògrafs oficials més destacats del moment: Bucovich, Casas, Gandol, Sagarra i Zerkowitz.


Les fotografies s’encarreguen de constatar les virtuts de la urbanització, tant pel que fa a la tria del paisatge verge com del paisatge urbanitzat i, alhora, de la vida que s’hi fa. Així, d’entre les fotografies destaquen les festes privades i públiques que s’hi celebren, amb les competicions esportives que es duien a terme gràcies en part a l’hotel “La Gavina” que és on s’hostatjava la creme de la creme que visitava la Costa Brava en aquest moment.


Pel que fa als textos, el llibre no es queda coix ja que es van encarregar a alguns escriptors catalans més importants del moment com són Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Carles Soldevila i Jaume Arias i inclou també un text de l’arquitecte Francesc Folguera, com a responsable del projecte després de la mort de Rafael Massó a qui dedica un sentit homenatge. Cadascú, i en castellà, fa una reflexió a l’entorn d’un aspecte concret de S’Agaró, cantant, com és lògic, les excel·lències del projecte i l’encert del resultat final.


El llibre fou una autoedició (Ediciones S’Agaró) i no tenia per objectiu la venda sinó obsequiar els qui havien participat en la urbanització de S’Agaró i les autoritats del moment. Tant és així que en cap moment sembla que importés gaire la divulgació fora del circuit concret a qui anava adreçat. El seu objectiu de mostrar un projecte elitista es reforça amb l’enfocament elitista del llibre.