dilluns, 3 d’agost del 2009

Quatre visions de la Costa Brava (I): l’elitisme de S’Agaró


Ara que fa 100 anys que hom inventà la Denominació d’Origen Costa Brava dedicarem el mes d’agost a repassar quatre llibres que ens donen quatre visions diferents, i per això complementàries, i que es van imprimir entre el 1949 i el 1966, just en el moment en què el boom turístic va transformar el que havien estat unes comarques agrícoles en unes comarques turístiques.


Aquestes quatre visions ens permeten, crec, observar com aquest canvi es va anar produint de mica en mica, però d’una manera evident, i com els artistes que entomaren aquests projectes van ser capaços de fer-ne una reflexió visual. Tots quatre són projectes editorials que aborden el llibre des del vessant estètic per sobre de qualsevol altra consideració i crec que aquest factor és el que m’ha decidit a tornar a repetir l’experiència de fer una sèrie coherent i ben vertebrada en el bloc, prescindint -una vegada més- de l’alternança entre un apunt d’un objecte o llibre antic i un apunt d’un de més modern.


El primer de la sèrie, a diferència dels altres tres, vol remarcar des d’un bon inici un caràcter elitista. Així, el tiratge es restringeix a 100 exemplars nominats en impremta (el nostre és el que correspon, si les meves informacions són certes, al Governador Civil de Girona del moment, Excmo. Sr. D. José Núñez Iglesias) i l’edició té unes característiques de gran luxe, tant pel que fa a la qualitat del paper com a d’altres aspectes formals. Malgrat això se'n varen publicar més exemplars sense la numeració ni la carpeta de presentació, com si de la revista S'Agaró es tractés ja que es va publicar fins als anys 70.


Però, a què es deu aquesta exclusivitat en un tiratge tant curt? La raó la trobem en el fet que el llibre commemora els 25 anys de la fundació d’una de les primeres idees turístiques de la Costa Brava, com fou la Urbanització de S’Agaró, en el terme de Castell d’Aro, adreçada només a les grans fortunes de la burgesia catalana. En aquesta urbanització s’agafà un paratge verge i, d’una manera molt intel·ligent, es va optar per combinar paisatge i urbanisme. Val a dir que el projecte fou dirigit inicialment per l’arquitecte noucentista gironí Rafael Massó amb la contribució del paisatgista i pintor Joan Colom i, després de la mort Massó, a principis dels anys vint, pels arquitectes també noucentistes Francesc Folguera i Adolf Florensa. L’objectiu era clar, ja que es tractava d’integrar les grans mansions i els carrers irregulars en l’espai que hi havia entre la lína de la costa i la muntanya amb l’orografia tan peculiar de la Costa Brava, fent, a més, un passeig de ronda per a ús públic.


Aquesta urbanització fou promoguda per l’empresari Josep Encesa, qui -havent obtingut d’una manera atzarosa un terreny a ran de mar- engrescà uns quants amics per convertir aquell trosset de costa en un un oasi d’esbarjo, enmig d’un paisatge agrari, l’any 1924. El resultat és l’exclusivitat que fa, per exemple, que el llibre tingués només una tirada de 100 exemplars. Cal recordar que l’any de l’edició, el 1949, -encara amb la targeta de racionament en funcionament- aquest gaudi estava a l’abast només d’una selecta minoria.


El llibre va dins d’una carpeta protectora de cartró, folrat de paper marbrat d’un blau intens amb una petita xilografia amb el títol de S’Agaró 1924-1949 que és sens dubte de Joan Colom. Conté el llibre enquadernat en cartoné amb una il·lustració del mateix pintor Joan Colom (que ja hem esmentat a l’inici com a paisatgista) i que també fou l’encarregat de pintar alguns interiors de les cases i els frescos de l’església de S’Agaró. El llibre és de mida foli (31,5 x 22,5 cm.) i combina pàgines d’imatges i pàgines de text. La impressió està feta amb una gran cura i els fulls inclouen uns grans marges blancs. Les imatges es deuen als fotògrafs oficials més destacats del moment: Bucovich, Casas, Gandol, Sagarra i Zerkowitz.


Les fotografies s’encarreguen de constatar les virtuts de la urbanització, tant pel que fa a la tria del paisatge verge com del paisatge urbanitzat i, alhora, de la vida que s’hi fa. Així, d’entre les fotografies destaquen les festes privades i públiques que s’hi celebren, amb les competicions esportives que es duien a terme gràcies en part a l’hotel “La Gavina” que és on s’hostatjava la creme de la creme que visitava la Costa Brava en aquest moment.


Pel que fa als textos, el llibre no es queda coix ja que es van encarregar a alguns escriptors catalans més importants del moment com són Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Carles Soldevila i Jaume Arias i inclou també un text de l’arquitecte Francesc Folguera, com a responsable del projecte després de la mort de Rafael Massó a qui dedica un sentit homenatge. Cadascú, i en castellà, fa una reflexió a l’entorn d’un aspecte concret de S’Agaró, cantant, com és lògic, les excel·lències del projecte i l’encert del resultat final.


El llibre fou una autoedició (Ediciones S’Agaró) i no tenia per objectiu la venda sinó obsequiar els qui havien participat en la urbanització de S’Agaró i les autoritats del moment. Tant és així que en cap moment sembla que importés gaire la divulgació fora del circuit concret a qui anava adreçat. El seu objectiu de mostrar un projecte elitista es reforça amb l’enfocament elitista del llibre.

16 comentaris:

  1. És possible que hi hagi dues edicions d'aquest llibre del mateix any 1949? Mirant els catàlegs dels llibreters veig que alguns el venen per només 55 euros... i em sembla un preu molt baix per a una edició tan elitista.

    ResponElimina
  2. Xé! quina raò tenía Herbert Marcuse... cuando decía aquello de “la degeneración de la especie es un hecho consumado.

    ¡Qué maravilla de libro, que delicadeza en su composición, que fotografías! Todo el conjunto nos transporta a una época amable que tan bien nos dejó descrita Josep Plá. Sería elitista pero menuda diferencia con las agresiones urbanísticas actuales en la costa mediterránea.

    Hace sesenta años los promotores de una urbanización, tan mediterránea, tan catalana, tan ática, se permitían editar un libro exquisito (necesariamente se necesita, además de dinero, sensibilidad y afecto por las cosas bellas). Dice mucho de ellos, de los arquitectos...

    Hoy los promotores inmobiliarios mercadean con basura. ¡Tenía razón Marcuse!

    Enhorabuena por el libro y que se conserve por muchos años S’Agaró como ejemplo de buen urbanismo.

    ResponElimina
  3. Xavier,
    Com consta en la justificació del tiratge, reproduida en la tercera fotografia, només se'n van fer 100 exemplars tirats sobre paper offset extra. Si hagués una altra notícia sobre el tema ho afegiria però de moment les meves indagacions no han tingut èxit.
    El preu actual com pots veure no és molt elitista perquè a vegades l'èlit actual està per altres coses i no per llibres i altres refinaments més culturals. Qüestió de gustos... i en certa manera així ho paguem com a país. Però aquest ja és un altre tema...

    ResponElimina
  4. Diego,
    Quanta raó tenia Herbert Marcuse! Moltes vegades passejant per S'Agaró comparo el que es va fer de manera elitista amb altres "Urbanitzacions d'Alt Standing" elitistes i veig les pífies que s'han fet i enyoro el geni ordenador de S'Agaró. A vegades tenir diners no va acompanyat del bon gust i el que provoca a vegades és l'efecte contrari!
    El llibre no és més que el resultat d'una estètica determinada i crec que aconsegueix perfectament el que pretenia, per això l'incorporo al bloc.
    Sobre els promotors immobiliaris, Diego, em permetràs que no opini perquè no vull tenir demandes! En els posteriors apunts ja parlaré del tema de manera suau perquè només comparant el que era la Costa Brava fa 50 anys i el que és avui fa esgarrifar!
    S'Agaró sempre serà un exemple del que avui tothom esmenta (i ningú compleix!) de turisme de qualitat!

    ResponElimina
  5. Xavier,
    Les meves indagacions finalment han donat els seus fruits i efectivament es van tirar més exemplars sense numerar com si d'una revista es tractés, perquè s'edità una revista anomenada S'Agaró fins els anys 70.
    Gràcies per les teves preguntes, ho incorporo a l'apunt.

    ResponElimina
  6. Amigo galderich, no te preocupes por las demandas, primero por que son verdades como puños y segundo porque los promotores tienen otras cosas más agobiantes de las que preocuparse en estos tiempos que de nuestros blogs. El que no está en concurso de acreedores poco le falta y el que ésta solo piensa en instar la quiebra.

    Ya he conseguido un ejemplar del libro, creo es el nº 91/100.

    Gracias por mostrar estas bellezas tipográficas.

    ResponElimina
  7. Ha, ha... Diego, com els coneixes!

    Ja veus que el llibre no és un incunable però també hi ha esforços bibliófils ben recents! Ara a gaudir-lo!

    ResponElimina
  8. Estimado Galderich.

    Me parece genial el planteamiento que has propuesto, para esta serie.

    El primer libro que nos muestras, una verdadera belleza, las fotografías que nos muestras, nos hacen recordar el olvidado potencial del blanco y negro.
    Esperamos con ansia las siguientes entradas.
    Saludos.

    ResponElimina
  9. Com que no s'hi pot anar de gent que hi ha. Sempre ens quedaran llibres com aquest. Oportuna tria. Salut. R.

    ResponElimina
  10. Gracias por compartirles esto raro, a pesar de moderno, libro y sus preciosas fotografías.
    El comentario de Diego, y delante de las fotografías que tu muestras, me hacen pensar que lo mismo, o más grave, ocurrió en Algarve. La belleza natural y una estética arquitectónica bien encuadrada en su paisaje, fueran reemplazadas por emprendimientos de gusto muy discutible pero muy lucrativo para los promotores inmobiliarios.
    ¡Al menos tenemos estos libros para recordar la belleza primitiva!
    Saludos.

    ResponElimina
  11. La veritat és que esgarrifa veure el que s'ha fet i el que s'està fent, perquè la cosa no para. Jo pensava que amb la democràcia els ajuntaments aturarien la qüestió especulativa però ja veig que em van fer beure a galet, la cosa, part de la muntanya, les ciutats... I la gent, que no tenim ja poder de resposta com durant la transició. De vegades els mateixos que criticaven aquestes coses quan han pogut s'han venut fins la samarreta si els l'han pagat bé.

    ResponElimina
  12. Marco Fabrizio,
    Es un planteamiento veraniego en blanco y negro pero como dices con mucho potencial.
    Gracias,

    ResponElimina
  13. Marco Fabrizio,
    Es un planteamiento veraniego en blanco y negro pero como dices con mucho potencial.
    Gracias,

    ResponElimina
  14. RSM,
    Com dius, a l'estiu, com que no es pot anar enlloc que sigui molt visitat sempre ens queden els llibres per viatjar amb la imaginació.
    Bon Estiu!

    ResponElimina
  15. Rui,
    Ja ho veus que a tot el món ha passat això. Ja fa molts anys ho vaig veure a l'Algarbe o a la costa adriàtica, a la Cròacia d'abans de la Guerra dels Balcans.
    A tot arreu on el turisme descobreix zones verges aquestes deixen de ser-ho.
    En fi, encara ens queden els llibres...

    ResponElimina
  16. Júlia,
    Toques un tema que ja en parlaré en un d'aquests apunts. El fet que l'ajuntament cobri impostos per obra construida no ha beneficiat gens ni mica el territori... al contrari.
    Així estem i esperem-nos el problema que serà mantenir tants carrers (llum, escombraries, manteniment normal de l'asfalt, voreres...) com s'han construït amb tantes urbanitzacions. Això sera insostenible!
    Amb la democràcia no ha millorat res en aquest aspecte per no dir que ha empitjorat.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols