dilluns, 31 d’agost de 2009

La imatgeria popular de Joan Amades, una gran exposició imprescindible


Aquest any 2009 commemoratiu dels 50 anys de la mort de Joan Amades estan resultant força positius pel que fa a la reivindicació d’un personatge necessari per a la nostra història com ho fou ell. L’Associació Cultural Joan Amades està promovent moltes exposicions clòniques que viatgen per la nostra geografia i van escampant la tasca ingent de Joan Amades per tal de donar a conèixer detalls de la seva vida.


Afortunadament, però, Joan Amades és conegut per al públic català més o menys culte gràcies a les moltes reedicions que encertadament es va fer del Costumari Català i que ha fet que a força llars hi hagi els cinc volums de què consta el conjunt. Com que és una obra pensada i destinada a la consulta i no a la lectura de principi a fi (que també es pot fer, però jo mateix no m’hi veig en cor), tothom que hi ha fet una ullada s’ha adonat que hi ha moltes il·lustracions d’imatgeria popular.


Per aquest motiu, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat ha organitzat, als baixos del Palau Moja de les Rambles de Barcelona, l’exposició més important d’aquestes commemoracions: Imatgeria Popular. La col·lecció d’imatge impresa de l’arxiu Joan Amades, comissariada pel reconegut etnòleg Josep Mañà.


L’exposició aprofita l’avinentesa que des de fa 8 anys duren les feines de catalogació, classificació i indexació de bona part del Fons Amades (i diem part perquè un segment prou substancial de la col·lecció del folklorista es troba dispersa en diferents col·leccions particulars) que es troba dipositat a la Biblioteca del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Com el nom indica, l’exposició intenta apropar-nos tot aquest món d’imatges impreses que Joan Amades va anar recollint al llarg de la seva vida, i que és representatiu de l’imaginari col·lectiu dels nostres avantpassats.

Des de Piscolabis Librorum volem recomanar-vos una exposició d’aquestes magnituds i interès i us apressem a visitar-la ja que s’acaba el proper 27 de setembre.


En total s’exposen uns 2.000 documents dels 13.000 que es conserven sota la custòdia del Centre de Promoció. Per aquest motiu la visita de l’exposició pot durar des de 10 minuts a unes quantes hores, en funció del temps de què disposeu i la paciència que tingueu. Els baixos del Palau Moja han estat ocupats per tota una sèrie de plafons que combinen text i imatges fotogràfiques, que ajuden a entendre la figura i la tasca de Joan Amades. Estèticament hem de felicitar als organitzadors per la ben trobada idea de penjar els textos de presentació dels diferents apartats d’uns fils i unes agulles d’estendre fetes de canya, elements que ens recorden el nom que de literatura de fil i canya que rebia aquest tipus d’impresos, perquè els venedors així les penjaven per tal que la gent els pogués observar i finalment, comprar.


Aquests textos penjats com si d’un estenedor es tractés es deuen a diversos experts en la matèria i d’una manera molt sintètica intenten donar quatre pinzellades sobre el calidoscopi Amades. Les fotografies que ajuden a reforçar les idees estan molt ben trobades, com la que reprodueix una parella de Múrcia que van arribar a Barcelona a peu, els anys seixanta dels s. XX encara amb literatura de canya sobre un ruc, una relíquia del passat de què la premsa del moment es va fer ressò.


Per a mi (gran afeccionat a la tinta impresa), l’exposició té un problema contradictori molt important i és la gran quantitat de fulls (auques, goigs, romanços, ventalls, jocs, proclames, retallables, processons, ombres xineses...) que s’exhibeixen dins d’uns expositors que surten transversalment de la paret i permeten anar passant uns marcs de dues cares, amb un imprès al davant i un altre al darrere, com si es tractés dels fulls d’un llibre gegant que tinguessin el llom enganxat a la paret. És una manera d’exposar molts materials en un espai molt reduït, però és lent i incòmode de veure si no es va sol.
Aquest és el gran parany que pot tenir l’exposició, que estigui enfocada gairebé només per als especialistes que ja coneixen les obres a través de reproduccions i que tenen un interès molt gran, però que pot provocar el rebuig d’altres persones que se sentin sobrepassades per la quantitat d’informació visual i que es perden una bona introducció a la imatgeria popular.


Crec, i és fàcil opinar a toro passat, que hauria estat positiu haver guardat un equilibri entre més vitrines que exposessin uns exemples mínims de la imatgeria per il·lustrar el discurs de l’exposició i, alhora, els plafons per als qui en volem més. Crec que els museus i les sales d’exposicions han d’anar per aquest camí, fent una combinació de peces molt ben exposades, les mínimes per fer-se’n una idea i no cansar la retina dels espectadors llecs, i la possibilitat d’oferir més teca per al públic especialitzat que en demanaria més. És un equilibri difícil d’aconseguir però crec que amb aquesta combinació encara hauria millorat una exposició plena de virtuts i molts encerts.


També crec que la vitrina central, amb una sèrie d’elements tridimensionals que en principi haurien d’explicar les diverses tècniques de la imatgeria popular, està infrautilitzada i no serveix per mostrar res a qui no sàpiga de què va la cosa. Amb una mica més de temps, el conjunt hauria quedat més rodó si els materials haguessin tingut les explicacions adients -a poder ser amb suport visual- perquè així el visitant sabria a què ens referim quan utilitzem paraules com: al bac, xilografia, pintat a la trepa, a la ditada, litografia...


Una altra qüestió és el tema dels catàlegs. En aquest cas em consta que a causa d’una manca de coordinació interna del Departament de Cultura, el catàleg de l’exposició -que es preveu molt interessant tant per les peces reproduïdes com pels articles i els especialistes que ofereixen diferents punts de vista de l’evolució de la imatgeria popular en sentit ampli- no va estar enllestit per al dia de la inauguració (8 de juliol). El problema és que no ha estat disponible tampoc les setmanes següents i que només ho estarà quan s’acabi l’exposició... Em permetreu que no faci cap altre comentari sobre un fet que passa massa sovint i que en una empresa privada seria causa de rodaments de caps i depuració de responsabilitats i que en l’administració pública no passa res de res!

Malgrat tots aquests peròs, us recomano que hi feu una bona visita, en funció dels vostres interessos, per gaudir d’uns impresos efímers dels segles XVIII-XIX principalment que la tasca monumental de recol·lecció de Joan Amades ha permès que en puguem gaudir. Sense la seva figura, molts d’aquests exemplars, peces úniques, no ens haguessin arribat avui. Una bona ocasió, doncs, per xalar de valent i homenatjar un home humil que feu una tasca cabdal i ingent!

Altres cròniques blocaires molt interessants de l'exposició:
http://untelalsulls.blogspot.com/2009/09/exposicio-i-shooping.html
http://vpamies.blogspot.com/2009/08/amb-joan-amades.html

18 comentaris:

  1. miraré d'arribar-m'hi demà o demà passat. Definitivament es van equivocar de comissari i mira que el tenien a mà, al piscolabis ^^

    ResponSuprimeix
  2. Clídice,
    Quan critico un aspecte de l'exposició no vull criticar tota l'exposició que està molt ben comissariada donant fins i tot continuïtat a la tasca de l'Amades amb la imatgeria actual!
    Passa-t'hi i ho veuràs i prent-t'ho amb temps!

    ResponSuprimeix
  3. Galderich, és sorprenent la teca que treus de qualsevol cosa. Suposo que, amb tot el material que hi ha a l'exposició n'hi ha per escriure tota una vida i part d'una altra.

    Fantàstiques les reflexions, encertades les crítiques i adequadíssim el text i les fotografies.

    M'estan entrant ganes de tornar-hi!

    ResponSuprimeix
  4. Jo encara no l'he visitada, però esperava els encertats mots de sant Galderich per tal de fer-ho amb una millor perspectiva. Ara ja puc!

    ResponSuprimeix
  5. Amb el que tenia l'Amades hi havia per escriure molts Piscolabis Imaginorum!

    Tu que ets veí laboral de l'exposició pots passar-te tantes vegades com calgui i si hi ha el catàleg disponible, avisa!

    ResponSuprimeix
  6. Puigmalet,
    Malauradament no trobaràs els goigs de Sant Galderic a l'Exposició (que jo hagi pogut veure!).
    Serà qüestió de tornar-hi unes quantes vegades per no tenir sobredosi d'imatgeria!
    Visita-la, ja veuràs que hi ha teca.

    ResponSuprimeix
  7. Miraré d'atansar-m'hi. M'has despertat la curiositat.

    ResponSuprimeix
  8. Ja veuràs com no et defraudarà i obrirà un món molt desconegut si no estàs acostumada a aquest tipus d'impressos!

    ResponSuprimeix
  9. Mecachis, i que ràbia de ser provinciana...però veig els ventalls ¡¡¡.

    ResponSuprimeix
  10. Res de provinciana! Quan surti el catàleg ja avisaré!

    ResponSuprimeix
  11. Se ve sumamente atractiva, lastima que nos quede tan lejos. Saludos.

    ResponSuprimeix
  12. Marco Fabrizio,
    Amb les fotografies he intentat apropar una mica una exposició molt interessant als qui esteu lluny. Joan Amades hagués fet també una molt bona feina recollint papers efímers amb gravats populars dels que Mèxic en va produir molts.

    ResponSuprimeix
  13. Gràcies per l'hipervincle (anava a escriure hipervinclar-me, però m'ha sonat fatal :P). En tot cas ratifico tot el que dius :)

    ResponSuprimeix
  14. Una crítica tant bona no podia quedar fora sense ser hipervinculada ;-)
    Ja veus que va valdre la pena passar-se a veure l'exposició.

    ResponSuprimeix
  15. Encara no ha sortit. Quan surti ho publicaré dintre de l'article (posant la data) i en un comentari en aquest apunt. Un blocaire treballa al mateix Palau Moja i ja m'informarà quan surti el catàleg... paciència, que és la mare de la ciència!

    ResponSuprimeix
  16. Encara que ja saps que el sabater és el més mal calçat. :-)

    I és possible que ho sapigueu abans vosaltres que jo mateix.

    Miraré de seguir el tema, però.

    ResponSuprimeix
  17. Victor,
    Estarem a l'espera de les teves notícies...

    ResponSuprimeix

Escriu el teu comentari, si vols